Reflexions entorn IU ( part II )

FELIPE ALCARAZ President Executiu del Partit Comunista d'Espanya

Esquerra Unida hauria de tenir un perfil propi. Una cosa és que nosaltres no servim d’ajuda al PP, però una altra és que no responguem al PP des del programa d’Esquerra Unida, des del nostre propi perfil. L’altra idea és que IU no pot funcionar com un partit clàssic, amb un aparell a dalt i tot molt vertical. No es pot imposar ningú en funció d’un percentatge per anul·lar una de les parts (...).

Des de l’esquerra, la legislatura de Zapatero està acabada. No ha tingut l’impuls d’esquerres. El model econòmic està basat en l’especulació, la precarietat i la corrupció. Però no hem tingut perfil propi. Per exemple, els pressuposts els hem votat aquests anys a favor, el que vol dir que votem la política econòmica fonamental de Zapatero (...). Hi ha sectors que estan plantejant tirar endavant caigui qui caigui, que plantegen que és millor una força ecologista, que tingui el seu referent en Iniciativa per Catalunya, deixar enrere el llast de ’els vermells’.

Però una gran majoria està convençuda que no podem seguir com una espècie de ’PSOE bis’, és que Zapatero ens estima molt, i com continuï així ens matarà a petons. I crec que hi ha una majoria que estem d’acord en això. Però té davant una altra gent que considera que cal renovar-se. Cada vegada que sona la paraula renovar-se en IU porta unit renovar-se amb un gir a la dreta.


ENRIQUE DE SANTIAGO Candidat alternatiu a Llamazares el 2004

El model d’IU d’organització política que ha vingut aplicant-se en els últims anys està esgotat. I fruit d’aquest esgotament es produeixen contradiccions que donen lloc a conflictivitat interna i en la base d’aquesta conflictivitat sempre apareix el mateix: la dificultat perquè la militància i els moviments socials que haurien de convergir en IU puguin expressar les seves opinions i que aquestes no solament siguin tingudes en compte, sinó que tinguin un pes específic dins de l’organització. Mentre no se superi aquest estadi de conversió de facto en un partit polític a l’ús i no es torni als principis fundacionals de moviment polític i social participatiu i ampli no es podrà sortir de la crisi (...).

Que IU es convertís en força extraparlamentària seria un desastre, perquè significaria el fracàs del projecte, però crec que aquest risc actualment no existeix. Les últimes enquestes donen una pujada de les expectatives de vot de dos o tres punts, i que jo atribueixo a la variació en l’orientació política davant el Govern, en la forma molt més clara de marcar les diferències polítiques; entre altres coses, en l’últim consell polític federal es va aprovar un informe pel qual IU ja no era l’oposició "influent i exigent", sinó que era una oposició "alternativa i exigent" al Govern (...).

És imprescindible abordar un procés de refundació sobre aquests principis originaris de moviment polític i social obert, participatiu on convergeixin moviments socials, persones organitzades a qualsevol front per transformar la societat, criteris polítics que d’altra banda ha de veure molt amb la reflexió que hi ha als fòrums socials mundials. El 2006, els FSM analitzaven la dificultat dels moviments socials d’aconseguir les seves reivindicacions en la mesura que no eren capaços d’incorporar el component polític. Aquesta limitació va ser la que va donar lloc fa 20 anys al naixement d’IU, a la necessitat de buscar un espai on convergissin moviments socials i a actuació política.