diumenge, 16 de desembre del 2007

CIVIT ASSISTEIX A LA JONQUERA A LA INAUGURACIÓ DEL PRIMER MUSEU D’EUROPA DEDICAT A L’EXILI

La diputada i portaveu d’EUiA, Mercè Civit, ha assistit a la inauguració del Museu-Memorial de l’Exili a la Jonquera, que ha anat a càrrec del conseller Joan Saura, i que destaca per ser el primer a tot Europa dedicat a preservar i recuperar la memòria de l’exili i fer patent el seu llegat.

Entre les instal·lacions destacades que es poden trobar al museu, que va poder visitar Civit després de l’acte d’inauguració, es troba una exposició permanent que està dividida en cinc àmbits: l’exili, l’èxode de 1939, la diàspora, els testimonis de l’exili i el seu llegat. Tot i que la inauguració oficial s’ha portat a terme, el públic haurà d’esperar al mes de gener, que és quan el museu obrirà definitivament les seves portes.

La portaveu d’EUiA, que ha recomanat la visita del museu, ha assegurat que “aquest projecte és un pas més en la recuperació de la nostra memòria històrica. L’exili és una de les conseqüències més dramàtiques de la guerra civil espanyola i la dictadura feixista de Franco, i és necessari conèixer també aquesta part de la nostra històrica més fosca”.

La construcció del Museu ha estat impulsat per l’ajuntament de la Jonquera i ha comptat amb el suport del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, la Diputació de Girona i la Unió Europea.

Si voleu saber més sobre el Museu-Memorial de l'exili, les instal·lacions i exposicions que hi conté i els objectius del mateix, podeu clicar el següent enllaç:

http://webspobles.ddgi.cat/sites/la_jonquera/Pages_LeftMenu/museu.aspx

dijous, 13 de desembre del 2007

LES RAONS DEL GRUP PARLAMENTARI D’IU-ICV-EUiA PER A VOTAR EN CONTRA DEL VETO DEL SENAT A LA SECCIÓ D’HABITATGE EN ELS PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTA

En primer lloc, IU-ICV-EUiA manté la seva discrepància de fons amb els Pressupostos Generals de l'Estat 2008, que ens va portar a presentar una esmena a la totalitat per la seva renuncia al canvi social i ambiental d’esquerres, esmena que fou rebutjada pel Ple del Congrés dels Diputats.

Tot i així, IU-ICV-EUiA no s’ha sumat a l’allau de vetos del PP, CiU i ERC en el Senat, perquè després d’haver estat derrotada la nostra esmena a la totalitat, apostem per negociar i no per bloquejar el Pressupost. Fruït de la negociació s’han produït avenços en matèries sensibles per a IU-ICV-EUiA com: ocupació de qualitat, dependència, escolarització de 0 a 3 anys, medi ambient, infraestructures, inspecció laboral, igualtat i altres matèries, per més de 200 milions d’euros.

Finalment, una vegada constatat el triomf del veto proposat per CiU i votat pel PP i ERC a la Secció d’Habitatge en el Senat, el que ha impedit la incorporació de noves esmenes del Grup IU-ICV-EUiA, hem decidit en coherència votar en contra del veto, considerant que el pitjor per a nosaltres hagués estat el triomf de la pròrroga pressupostària:

a) perquè suposaria un pressupost restrictiu sense cap dels nous crèdits previstos;

b) perquè la pròrroga significaria que caiguessin les nostres esmenes aprovades, especialment en matèries socials i ambientals;

c) perquè la pròrroga seria utilitzada per a fer una crida a la majoria absoluta en precampanya i campanya electoral com a única garantia d’estabilitat política, front a la pluralitat de l’esquerra com a garantia de progrés i canvi social i ambiental.

dijous, 29 de novembre del 2007

Manifestació: "Som una nació i diem prou. Tenim dret a decidir les nostres infraestructures"

Dia: 1

Hora: 17:00h

Lloc: Plaça Catalunya

Descripció: Punt de trobada EUiA:
16.30h Plaça Catalunya/ Banc d'Espanya

17:00h Manifestació: "Som una nació i diem prou. Tenim dret a decidir les nostres infraestructures"

http://www.decideixodecidir.cat/

diumenge, 18 de novembre del 2007

PSUC viu, en record de Gregori Lopez Raimundo


Estimat Gregori PSUC viu

En un moment en el que molts reivindiquem la nostra memòria col·lectiva, ens deixa un home que representa per a molta gent això: una determinada memòria col·lectiva. Ell és un representant molt especial dels que en circumstàncies molt difícils, d’impuls republicà, d’amor i de mort, de lluita en guerra civil, en l’exili, contra el franquisme, en la presó, en la clandestinitat, en la democràcia, han lluitat per la llibertat i el socialisme a Catalunya i a Espanya. És en Gregori López Raimundo.

Ara parlaran (parlarem) extensament de la seva vida, se’l recordarà i es recordarà com va ser homenatjat fa un any amb la Creu d’Or de la Generalitat de Catalunya. No va ser un fundador del PSUC perquè era massa jove aleshores. Però ha estat un dels dirigents comunistes catalans més coherents i amb més capacitat política de la seva generació. Aragonès d’origen per català de cor, ha estat un dels defensors de la idea d’una Catalunya nació solidària amb els pobles d’Espanya i del món. És un patrimoni de tot els catalans.

Si alguna cosa voldríem destacar del Gregori que és, era i que queda en el nostre record, és la seva coherència. El món ha canviat des dels anys trenta del segle passat, i està canviant de manera més accelerada aquests darrers anys. Moltes coses que creiem representaven el futur ens han deixat orfes, però sentir-se i dir-se comunista avui és no renunciar a la utopia possible d’un mon de dones i homes lliures i iguals, en un món en pau i en un planeta habitable per a les generacions que ens succeiran. Aquest és el socialisme, el comunisme en llibertat que defensava Gregori, que ha defensat fins ara i que ens ajudarà a seguir defensant als que creiem també en aquesta utopia possible.

Ningú que lluita, que avança, que ajuda a avançar, està lliure de contradiccions. Gregori també en tenia i va patir les divisions de l’esquerra amb la que ell lluitava amb esperit unitari. Però les forces centrípetes eren massa fortes, i ell va haver d’escollir. I va ser fidel als seus ideals.

Va voler fer del comunisme un mètode d’unitat al servei de la classe treballadora i dels mes desafavorits, fent-lo viure al sindicat i al carrer més enllà d’ideologies religioses o filosòfiques. Darrerament seguia amb un interès creixent la lluita mundial contra la globalització capitalista.

En un moment en el que ens estem plantejant nous camins de llibertat i de democràcia per arribar al món millor possible, l’exemple de Gregori López Raimundo, el seu consell sempre intel·ligent, pacífic i unitari, no ens deixa. Estimat Gregori, estàs aquí amb nosaltres, que t’estimem i et respectem.


L'acomiadarem dilluns a la Plaça de Sant Jaume, a les 8 del vespre.

Tothom que l'estima hi està convidat.

EUiA en record de Gregori Lopez Raimundo

JORDI MIRALLES LAMENTA LA PÈRDUA DE L’HISTÒRIC DIRIGENT COMUNISTA GREGORIO LÓPEZ RAIMUNDO

El coordinador general d’EUiA, formació a la que estava adherit el veterà dirigent polític, afirma que 'ha mort un home valent, coherent i unitari’

La primera reacció del coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, en assabentar-se de la mort del que fóra màxim dirigent del PSUC, Gregorio López Raimundo, ha estat lamentar aquesta gran pèrdua. Segons Miralles, “Ha mort un comunista, un home valent, coherent i unitari”, doncs la trajectòria de ‘Gregorio’ resumeix, en opinió del coordinador general d’EUiA, “allò que ha estat la història i l’aportació dels comunistes catalans: valenta front a la dictadura, coherent en la defensa de les llibertats socials i nacionals, i unitària en el sentit d’agermanar, a la Catalunya real, els treballadors autòctons amb els nouvinguts, a més de tenir sempre present la unitat de les forces d’esquerres”.

Miralles ha dit que avui “és un dia trist pels comunistes, per les esquerres i per Catalunya” i ha recordat que López Raimundo era “un català d’adopció que va contribuir a la llibertat, la democràcia i la lluita pel socialisme al nostre país”.

El company López Raimundo era president d'honor del PSUC Viu.

Partit dels Comunistes de Catalunya, en record de Gregori Lopez Raimundo

T'he conegut sempre igual

(Raimon)


Alerta vius, jo sé que si caiguessis
tants anys, molts anys, massa anys et demanaven.

Entre els sorolls dels cotxes, del carrer
i de la gent que atrafegada passa,
he vist molt clar que són molts els que lluiten
i que com tu calladament treballen.

T'he conegut sempre igual com ara,
els cabells blancs, la bondat a la cara,
els llavis fins dibuixant un somriure
d'amic, company, conscient del perill.

Sense parlar m'has dit "tot va creixent",
lluita d'avui pel demà viu i lliure,
que es va forjant aquests dies terribles,
temps aquests temps de tantes ignoràncies.

No m'he girat mentre serè em creuaves,
he sentit fort un gran orgull molt d'home,
no em trobe sol, company, no et trobes sol
i en som molts més dels que ells volen i diuen.

Aquest meu cant és teu, l'he volgut nostre;
aquest meu cant és teu, l'he volgut nostre.
Alerta vius, jo sé que si caiguessis
tants anys, molts anys, massa anys et demanaven.

T'he conegut sempre igual com ara.

(1973)


AITOR MORENO, NOU COORDINADOR DE LA FORMACIÓ JUVENIL D’EUiA AL VALLÈS OCCIDENTAL

El jove de Rubí substitueix Xavi Nieto, escollit coordinador nacional

Avui dissabte, l’assemblea comarcal del Vallès Occidental d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA s’ha reunit a Sabadell per aprovar les línies bàsiques d’actuació de l’organització, decidir un pla de treball pels propers sis mesos i renovar la seva direcció. Segons el coordinador sortint, Xavi Nieto, que a partir d’ara desenvoluparà la tasca de coordinador nacional, les principals línies polítiques de la formació juvenil passen per defensar: el dret a l’habitatge, l’ocupació estable, l’educació pública i laïca, i l’universitat pública i gratuïta, reivindicant-ne també la seva qualitat.

Així mateix, els joves d’EUiA centraran la seva acció en qüestions referents a la igualtat de gènere, els drets nacionals i la tercera república, la pau i la solidaritat, la sostenibilitat i la cultura de la participació.

D’altra banda, el pla de treball pels propers sis mesos està marcat per dates emblemàtiques com el 8 de Març, dia internacional de la dona treballadora, el 14 d’abril, aniversari de la segona República espanyola, i el Primer de Maig, dia internacional de la classe treballadora. A més, els joves d’EUiA continuaran amb la campanya envegada l’octubre que commemora el 40 aniversari de l’assassinat del Che.

Per acabar, l’assemblea, formada per una trentena d’afiliats, ha escollit el nou consell i comissió comarcals, els òrgans de direcció de l’organització juvenil. Aitor Moreno ha estat votat per unanimitat nou coordinador d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA del Vallès Occidental.

divendres, 16 de novembre del 2007

MIRALLES DIU QUE ‘AMB LLAMAZARES, HA GUANYAT LA PARTICIPACIÓ, EUiA I CATALUNYA’

El coordinador general de la formació ha destacat que aquesta era l’aposta de la gran majoria d’EUiA, que ha contribuït a la victòria a les primàries, per un 62,5%, de l’actual coordinador d’IU de manera decisiva

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha celebrat la victòria de Gaspar Llamazares després que el recompte de vots de les primàries d'IU l'hagi proclamat avui candidat a la presidència del govern central per a les eleccions generals del març. Miralles ha assegurat estar “molt satisfet per la participació, pels resultats obtinguts, per EUiA i per Catalunya”. En aquest sentit, ha dit que “ens felicitem perquè hagi guanyat Llamazares, era l’aposta de la gran majoria d’EUiA, i hem contribuït a la seva victòria d’una manera decisiva”.

El coordinador general, per altra banda, ha destacat que EUiA hagi decidit amb “un alt grau de participació”. Segons ha explicat, EUiA ha ocupat en relació a altres indrets de l’estat, “la quarta posició en nombre de vot absolut, 1.940, i ha comptat amb un percentatge de participació del 54% respecte d’aquells afiliats que tenien dret a vot”. Amb aquestes dades a la mà, ha destacat que “EUiA s’ha situat per davant de les grans federacions d’IU d’Andalusia, Madrid, País Valencià i Astúries”.

Després de conèixer els resultats, Miralles ha afirmat que “ara ens disposem a aconseguir el tercer diputat per Barcelona a les pròximes generals”. També ha explicat que ha felicitat personalment Gaspar Llamazares i li ha traslladat la necessitat que “tot IU es posi a treballar per obtenir un grup parlamentari al Congrés més gran per ser més decisius a l’hora d’impulsar polítiques més d’esquerres”. Finalment, Miralles ha expressat de nou la seva satisfacció assegurant que “és un dia feliç per a EUiA”.

diumenge, 28 d’octubre del 2007

Llamazares a Barcelona

El coordinador general d’IU, amb Jordi Miralles, ha fet balanç de la legislatura a pocs mesos de les generals


El coordinador general d’IU, Gaspar Llamazares, considera que “la legislatura del govern del PSOE acaba simbolitzada per uns pressupostos per al 2008 que signifiquen l’oportunitat perduda per concretar un gir polític econòmic i social a l’esquerra, i per la marginació premeditada de Rodalies a Catalunya”. Així ho ha explicat en la roda de premsa que ha ofert a Barcelona, al costat del coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, abans de pronunciar una conferència de balanç de la legislatura i del paper que ha desenvolupat IU en aquests gairebé 4 anys.

Llamazares ha criticat que el PSOE hagi desoït les propostes del grup parlamentari d’IU-ICV-EUiA sobre el transport ferroviari a Catalunya, i ha assegurat que “no ens trobem davant una situació casual, ni de mala sort, o de mala fe, sinó davant les conseqüències d’una actitud per part del govern que ha primat l’alta velocitat al transport social i al que afecta a més ciutadans”. Tant el coordinador general d’IU com el d’EUiA han tornat a demanar “responsabilitats a les empreses constructores i al govern central. Esperem que la compareixença al Congrés de Zapatero serveixi per demanar disculpes als ciutadans afectats i per a anunciar que cessa la ministra de Foment”.

Sobre la votació dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2008, Llamazares ha vist amb ‘normalitat’ que ICV hagi optat per abstenir-se i no votar en contra com han fet els diputats d’IU. Ha reafirmat les coincidències de “dues organitzacions diferents que comparteixen grup parlamentari”, coicidències que han consistit “en una visió crítica dels pressupostos”. En aquest sentit, Miralles, que ha coincidit totalment amb el balanç de la legislatura fet pel coordinador general d’IU, ha assegurat que “si els diputats catalans del grup haguessin estat d’EUiA, no s’haurien abstingut, perquè tot i felicitar Joan Herrera per la negociació que ha fet amb el govern del PSOE, amb això no n’hi ha suficient”.

Llamazares ha fet un balanç d’IU en aquesta legislatura ‘molt positiu’ perquè ha aconseguit “que totes les lleis importants a nivell social que s’han aprovat tinguin el segell d’IU, fins i tot algunes de les que no s’haguessin plantejat sense nosaltres”. Miralles, per la seva banda, ha criticat que el PSOE “hagi creat desconfiança entre aquells que li van donar el seu suport, com els partits d’esquerres i les persones que van voler un canvi real d’esquerres”.

Les primàries a IU, ‘una lliçó de democràcia participativa’

A preguntes dels periodistes, Llamazares i Miralles s’han mostrat satisfets pel fet que, per primera vegada, IU sotmeti a votació de la militància el candidat que haurà d’optar a la presidència del govern central. Miralles, que ha mostrat el seu suport al coordinador general d’IU, ha posat l’exemple d’EUiA com a ‘enriquidor’, mentre que Llamazares ha afirmat que “aquestes primàries són una lliçó de democràcia participativa i una oportunitat per a rellançar el projecte d’IU i la iniciativa política per a les pròximes eleccions generals i l’Assemblea”.

dimecres, 24 d’octubre del 2007

Acte Públic IU-EUiA primàries

Una alternativa d'esquerres,
per la democràcia radical
“L'esquerra, o és anticapitalista, o no és esquerra”
Presentació de les candidatures a
les primàries d'Izquierda Unida i
EUiA
Acte Públic
24 d'octubre 2007 19 hores
amb la participació de:
Marga Sanz, candidata a la Presidència del Govern
Ramon Franquesa, candidat per Barcelona
Albert Miralles, candidat per Girona
Lloc: a Barcelona, al Centre Cívic Fort Pienc, C/ Ribes,
14 (a prop de l'Estació del Nord) Metro L1 Arc de Triomf
Info: http://democraciaradical.blogspot.com

dimecres, 10 d’octubre del 2007

ALTERNATIVA JOVE-JOVES D’EUiA REBATEGEN EL CARRER DUC DE LA VICTÒRIA DE BARCELONA COM A ‘CARRER D’ERNESTO CHE GUEVARA’ EN MOTIU DEL 40 ANIVERSARI DEL


Els joves d’Esquerra Unida i Alternativa han col·locat la placa amb el nou nom sobre l’actual i han demanat una trobada amb l’alcalde Hereu per demanar-li que el canvi es faci oficial

Alternativa Jove-Joves d’EUiA han portat a terme avui, 9 d’octubre, una acció reivindicativa en motiu del 40 aniversari de l’assassinat del Che, dia en el qual es compleixen justament demà. L’acció ha consistit en rebatejar l’actual Carrer Duc de la Victòria de Barcelona amb el nom de “Carrer d’Ernesto Che Guevara. Revolucionari (Rosario 1928-Bolívia 1967)”. Ho han fet col·locant una placa amb la nova denominació sobre l’actual.

Per als joves d’EUiA és necessari que Barcelona tingui un carrer en homenatge al Che, i per això han demanat una trobada amb l’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, a qui li exposaran les seves raons per demanar que aquesta acció simbòlica es faci realitat. Així ho ha explicat el responsable d’Alternativa Jove, Xavi Nieto, que ha assegurat que “no entenem que Barcelona dediqui dos carrers a un general que va bombardejar la ciutat provocant víctimes mortals entre la població treballadora –també existeix el Passatge Duc de la Victòria-. Creiem que els noms dels carrers haurien de recordar persones que hagin protagonitzat accions en benefici de la societat i la humanitat, com el Che. Aquesta és la reivindicació que li traslladarem a l’alcalde”.

I és que el Carrer Duc de la Victòria està dedicat al general Baldomero Espartero, que va ordenar bombardejar Barcelona el 1842 des de Montjuic per reprimir la iniciativa de la Junta de la ciutat d’enderrocar la Ciutadella, símbol de la derrota de 1714. Enmig de la polèmica oberta a Barcelona pel nom del carrer, actualment s’estan fent tràmits per canviar el nom de la via a ‘Carrer del Duc’, una opció que, d’acord amb el seu republicanisme, tampoc aprova Alternativa Jove.

A l’acció han assistit, a més del responsable de l’organització juvenil, Xavi Nieto, la coordinadora d’EUiA de Barcelona i Delegada de Salut Pública de l’Ajuntament, Isabel Ribas, i la consellera del Districte de Ciutat Vella de la coalició, Rut Garrido.

Una activitat emmarcada en la campanya pel 40 aniversari del seu assassinat

Aquesta acció simbòlica s’emmarca en la campanya posada en marxa per Alternativa Jove en homenatge al Che. A més de difondre la seva figura a través de material divers com tríptics, samarretes, música o un videojoc (consulteu a www.hastalavictoriasiempre.cat), una exposició itinerant amb fotografies sobre “El Che i la Cuba d’avui” visitarà diverses ciutats catalanes fins el pròxim mes de desembre. La mostra es va presentar a la passada edició de la Festa Anual d’EUiA.

( EUiA )

M. A.

Alternativa Jove, rama juvenil de EUiA, quiere que la calle del Duc de la Victòria de Barcelona --dedicada al general Espartero, que bombardeó la ciudad en 1842-- se rebautice como de Ernesto Che Guevara. Los jóvenes de EUiA colocaron ayer una placa guevarista sobre la actual, coincidiendo con el 40 aniversario de la muerte del Che. Asimismo, EUiA ultima una web, www.hastalavictoriasiempre.cat, con documentación, música y un juego sobre el guerrillero.

( el periodico )

dijous, 4 d’octubre del 2007

El PCE se suma a la propuesta de varias federaciones y sectores de Izquierda Unida que apoyan a la dirigente valenciana

Secretaría de Comunicación del PCE / 03 oct 07

Marga Sanz será propuesta, el próximo sábado, como candidata alternativa a LLamazares

La Comisión Permanente del PCE, reunida anoche, y ampliada en esta ocasión a los Secretarios Generales de las Federaciones, se sumó a los apoyos que ya ha recibido la dirigente valenciana y considera que con esta propuesta se devuelve la palabra a la militancia de IU.

Madrid, 3 de octubre de 2007. En el corto espacio de tiempo planteado por la dirección federal de IU para el proceso de presentación de propuestas para la candidatura de IU a la Presidencia del Gobierno en las próximas elecciones, las federaciones de IU y el PCE han reaccionado rápido. Varias federaciones y sectores de IU han mostrado su apoyo a Marga Sanz como la propuesta alternativa a Llamazares. También lo han hecho los sectores que en la última Asamblea Federal apoyaron un propuesta alternativa frente a Gaspar Llamazares.

Ayer fue el PCE, quien le transmitió su respaldo a través de su Comisión Permanente ampliada a los Secretarios Generales de las Federaciones. El apoyo a la propuesta de la dirigente de IU, Marga Sanz, fue unánime. Con esta candidatura se abre un proceso participativo que da la palabra a la militancia. Los miembros de la dirección del PCE plantearon que “ahora vamos a debatir de política y de programa” en IU.

Desde el PCE también se aboga por la solución “estatutaria” de los conflictos, y por tanto trabajará, junto a otros para que, desde el respeto a los derechos de los/as militantes de IU consigamos una masiva participación en este proceso democrático que se iniciará el día 6 de octubre

Perfil de Marga Sanz
La dirigente valenciana de IU viene de una larga trayectoria política y sindical. Marga Sanz, nace en Valencia en 1951. Licenciada en Ciencias Económicas por la Universidad Literaria de Valencia, es profesora en el Instituto de Tavernes Blanques (Valencia) y Catedrática de Administración de Empresas.
Afiliada al Federación de Enseñanza de Comisiones Obreras del País Valencia desde 1979, ha sido miembro de la Junta de Personal de la Enseñanza Pública No Universitaria de las comarcas de Valencia y miembro de la Comisión Ejecutiva Confederal de CC.OO. P.V. entre 1996 y el 2004, así como miembro del Patronato de la Fundación Pau i Solidaritat del CC.OO. del País Valencia .
Secretaria General del Partido Comunista del País Valencia, miembro del Comité Federal y de la Comisión Ejecutiva del PCE. Forma parte del Consell Político de EUPV (Izquierda Unida del País Valencia) y de la Comisión Permanente con las responsabilidades de Coordinación de Programa Electoral y Política Institucional. Es también miembro del Consejo Político Federal de IU.

dimarts, 2 d’octubre del 2007

Comunicat de l'assemblea de Sant Andreu

Condemnem l'atemptat frustrat contra els companys i companyes d'ICv al districte de Sant Andreu.
Fem arribar el nostre suport i solidaritat als companys i companyes de coalició.
Esperem que mai més es tornin a produir agressions d'aquest caràcter feixista-terrorista contra les forces progressistes del barri

Salut


Assemblea d'Esquerra Unida de Sant Andreu
Assemblea d' Alternativa Jove - Joves d'EUiA de Sant Andreu

2 Octubre 2007
Sant Andreu

EUiA CONDEMNA AMB FERMESA LA COL·LOCACIÓ D’UNA BOMBA A UNA SEU D’ICV

Miralles ha traslladat la solidaritat de la formació amb Iniciativa


Esquerra Unida i Alternativa ha condemnat amb fermesa la col·locació d’un artefacte explosiu a la seu d’ICV del districte de Sant Andreu de Barcelona. El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha enviat un comunicat en aquest sentit en nom de la Permanent de la formació, que s'ha reunit aquest matí. En ell, EUiA trasllada a la direcció i totes les agrupacions d'Iniciativa per Catalunya Verds la seva solidaritat davant l'intent d'agressió.

dijous, 27 de setembre del 2007

EL CONSELL NACIONAL D’EUiA ACORDA ENTREGAR EL PREMI L’ALTERNATIVA 2007 A LA REVISTA ‘EL JUEVES’


El guardó es lliurarà en el marc de la Festa Anual d’EUiA, que se celebra el pròxim dissabte a Barcelona

Esquerra Unida i Alternativa celebra, com ja és habitual des de fa uns anys, la seva Festa Anual, una cita que enguany se celebrarà el pròxim dissabte, 29 de setembre. En aquest marc, està prevista l’entrega del Premi L’Alternativa 2007, un guardó que l’afiliació i l’entorn d’EUiA concedeix, per mitjà de votació, a entitats, associacions o persones que hagin destacat per la seva tasca en favor de les llibertats, els drets socials i laborals, la pau o la democràcia en el darrer any.

En aquesta edició, la del 2007, tal i com ha acordat el Consell Nacional celebrat avui, EUiA farà entrega del premi a la revista ‘El Jueves’. Un setmanari que s’ha convertit aquest estiu en símbol de la llibertat d’expressió arran de la persecució judicial que ha patit per haver publicat en portada una caricatura de dos membres de la Casa Reial.

L’altra guardonada serà la Comissió promotora de la Iniciativa Legislativa Popular per a l’Atenció de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica, que amb l’ús de la democràcia participativa, mitjançant la ILP, ja han recollit més de 140.000 signatures per aconseguir que aquestes malalties tinguin una atenció sanitària suficient a Catalunya.

Personatges com l’actor Paco Rabal o la lluitadora antifranquista Neus Català, i col·lectius com els pobles palestí, sahrauí i libanès, la Plataforma Aturem La Guerra o els treballadors de l’empresa SAS d’Abrera, han estat alguns dels premiats en anteriors edicions.

Els guardons es lliuraran en el sopar de la Festa d’EUiA, on està previst que assisteixin al voltant d’un miler de persones. L’edició de 2007 d’aquesta festa, que preveu la inauguració d’una exposició sobre el Che, una taula rodona sobre participació i política, un acte polític amb Jordi Miralles i Gaspar Llamazares, el sopar i el lliurament del premi, se celebrarà a l’INEFC (Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya ) a partir de les 18.00 hores.

dilluns, 17 de setembre del 2007

Comunicat d'EUiA Sant Andreu

El pla Sant Andreu-Sagrera recentment ha entrat, amb moltes presses, en una nova fase. Només dos dies abans de les eleccions municipals es va tramitar el Pla de Millora Urbana (PMU) de l'Entorn Sagrera, la part amb una major edificabilitat i que generarà unes plusvàlues que serviran per pagar el 80% de tot el pla.

La nostra assemblea ha treballat molt activament amb el moviment social del barri de la Sagrera, que ha intentat informar als veïns de les mancances del pla amb diversos actes, i és conscient de les greus mancances que conté, a nivell d'equipaments, zones verdes, mobilitat, volumetria edificatòria, etc. i que no sol·lucionen, sinó que agreugen les carències del barri. Per aquesta raó la nostra assemblea recolza totalment les al·legacions presentades per l'AAVV de La Sagrera amb la col·laboració d'altres entitats.

Després d'un intent fallit d'aprovar el PMU en un ple rutinari del districte, juntament amb els habitatges per a joves del Bon Pastor, el dilluns 9 de juliol, l'ajuntament del districte va convocar una comissió de govern amb l'únic objectiu d'aprovar aquests dos temes; amb els consellers en funcions, fora del ple del districte i només un sol dia després que es tanqués el període d'informació pública del PMU. Encara que alguns consellers van fer constar el seu desacord, totes tres forces de govern (PSC, ERC i ICV-EUiA) van votar afirmativament.

Des d'EUiA de Sant Andreu volem desmarcar-nos d'aquesta decisió, que no compartim en cap cas, ni en el fons ni en la forma. Considerem que prendre decisions de forma tan precipitada i sense seguir els canals habituals perjudica la imatge de tot l'ajuntament, i és del tot contrària al que es pot entendre per participació ciutadana, encara més quan el que s'estava decidint no era cap tema menor, sinó un dels més importants que afecten al nostre districte.

dimarts, 28 d’agost del 2007

EUiA CELEBRARÀ LA SEVA FESTA ANUAL’07 EL PRÒXIM 29 DE SETEMBRE

A la tarda, la jornada té previstes la celebració d’una taula rodona amb experts que analitzaran el fenomen de la participació i un vídeo-fòrum sobre la vida del Che, a la nit, es farà el tradicional sopar amb les intervencions polítiques de Miralles i Llamazares, i l’entrega del Premi L’Alternativa 2007

Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), celebra, com cada any, la seva Festa Anual, que es farà a l’INEFC de Barcelona el pròxim dissabte, 29 de setembre. Enguany, la jornada començarà a les 6 de la tarda amb la celebració d’un vídeo-fòrum sobre la pel•lícula “Diarios de Motocicleta”, que sota la producció de Robert Redford explica la vida d’un jove Che Guevara. Es tracta d’una activitat organitzada per Alternativa Jove-Joves d’EUiA coincidint amb el 40è aniversari de l’assassinat del guerriller.

Tot seguit, se celebrarà una taula rodona amb el títol “Participació Ciutadana”, on diversos sociòlegs i politòlegs tractaran sobre el fenomen de la participació social i electoral a Catalunya.

Després de les activitats de la tarda, la nit començarà amb el tradicional Sopar Anual d’EUiA, que acollirà una important representació de l’afiliació, també amics, de la formació. Es preveu que es puguin superar les 800 persones que van assistir-hi l’any passat. Durant el sopar, estan programades les intervencions polítiques dels coordinadors generals d’EUiA, Jordi Miralles, i d’IU, Gaspar Llamazares.

Finalment, i abans d’acomiadar la Festa Anual d’EUiA 2007 amb música, es farà entrega del Premi L’Alternativa 2007. Un guardó que els afiliats, amics i simpatitzants elegeixen mitjançant votació, i que s’atorga a entitats o persones que hagin destacat per la seva tasca en favor de les llibertats, els drets socials i laborals, la pau o la democràcia.

Recordatori:

Dia: Dissabte 29 de setembre de 2007 Hora: 18:00

Lloc: INEFC: Avda. de l'Estadi, S/N Barcelona

dijous, 12 de juliol del 2007

EUiA de Manresa rebutja el 20% d’increment salarial que s’autoatorgat

El coordinador d’EUiA al Bages i el Berguedà, Ricard Sánchez, ha fet públic un
comunicat en el qual la nostra formació política rebutja de ple l’increment del 20% del
salari que es van autoatorgar ICV, ERC i PSC en el primer ple de l’Ajuntament de
Manresa. Sánchez, que ocupa el nº 4 de la candidatura d’ICV-EUiA, denuncia que la
mesura és “una ofensa als treballadors”.
Sánchez assegura que EUiA desconeixia que que l’equip de govern del PSC, ERC i
ICV-EUiA s’autoatorgaria aquest increment salarial. És més, en l’última reunió que van
mantenir ambdues formacions de la coalició “es va parlar de moltes coses, però
aquest tema no es va tocar”. Sánchez manifesta “el nostre més clar desacord” i
afegeix que “accions tan poc ètiques com aquesta són les que fan incrementar
l’abstenció”.
El coordinador d’EUiA al Bages i el Berguedà considera que la justificació que va fer
l’equip de govern del PSC, ERC i ICV-EUiA de l’increment salarial va ser “arrogant,
quelcom inadmisible quan els seus sous els paguen els ciutadans de Manresa”.
Segons Sánchez, els sous que ja cobraven els polítics municipals eren molt generosos
tenint en compte la realitat laboral i social de Manresa. En aquest context un increment
del 20% “crea una desigualtat entre els treballadors municipals”, ja que han de
negociar el seu conveni sobre increments de l’IPC.
El responsable local d’EUiA proposa que l’increment del 20% s’apliqui a aquells
treballadors que tenen sous que ronden els mil euros i pateixen per arribar a final de
mes. Des del seu punt de vista així sí que aquests forts increment salarials tindríen
sentit, però no quan ja es cobra una remuneració clarament més alta.
Segons Sánchez, la candidata d’ICV-EUiA, Núria Sensat, té raó quan diu que els
polítics han de cobrar un sou digne, però això no treu que “aquests sous han de tenir
pujades racionals com la resta dels treballadors”, ja que “l’Ajuntament és una eina del
poble per al poble”.
(publicat al diari Regió 7 edició Manresa)

dilluns, 9 de juliol del 2007

Leganés torna a l'esquerra

Izquierda Unida Leganés

Los catorce concejales electos de los Grupos Municipales del Izquierda Unida y Partido Socialista de Leganés han presentado esta mañana ante la Secretaría del Ayuntamiento, el escrito firmado por todos ellos que conforma la Moción de Censura a la actual alcaldesa y su equipo de gobierno.

Posteriormente, el Coordinador General de IU-CM, Fernando Marín y el Portavoz de Izquierda Unida Leganés, Raul Calle, acompañados por la Presidenta de la Gestora del PSM, Cristina Carbona y el Portavoz del Grupo Municipal Socialista, Rafael Gómez Montoya lo han hecho público en rueda de prensa.

El resultado de las elecciones del pasado 27 de mayo de 2007, permite entender que ha sido voluntad de la ciudadanía que las formaciones políticas de Izquierda Unida y PSOE suscriban Acuerdos de Gobierno que definan las bases organizativas y programáticas percibidas por los ciudadanos como la voluntad, de ambas organizaciones políticas, de constituir un Gobierno Municipal estable y de izquierdas que garantice una mejora de la calidad de vida de todos los ciudadanos.

Se responde de esta manera a la voluntad de la ciudadanía de Leganés que el pasado 27 de mayo optó por un Gobierno de Izquierdas en nuestra ciudad. Un total de 47.156 votantes (51'2% del electorado), apoyó con su voto los programas progresistas de PSOE e IU.

El acuerdo programático entre ambas formaciones políticas municipales se fundamenta en los puntos correspondientes a las áreas de gestión de EMSULE y Vivienda; Urbanismo; Movilidad, Aparcamiento y Transporte; Medio ambiente; Salud; Infancia y Educación; Deportes; Seguridad Ciudadana; Empleo y Desarrollo local; Mayores; Discapacitados; Igualdad; Jóvenes; Cultura y Festejos y Participación Ciudadana.

PSOE e IU de Leganés han adoptado este Acuerdo Programático para unir ambas formaciones políticas entorno a un proyecto común para Leganés, respetando el espacio político de cada formación desde el compromiso de lealtad a los presentes Acuerdos de Gobierno y garantizando un Gobierno de Izquierdas y Progresista para nuestra ciudad.

Izquierda Unida asume las competencias de las Concejalías de Urbanismo, Cultura, Festejos y Educación.

diumenge, 8 de juliol del 2007

divendres, 6 de juliol del 2007

Lliures !

POSATS EN LLIBERTAT ELS SINDICALISTES DE LA NAVAL DE GIJON CANDIDO GONZÁLEZ CARNERO I JUAN MANUEL MARTÍNEZ MORALA

Els sindicalistes de la Naval de Gijón Cándido González Carnero i Juan Manuel Martínez Morala han estat posats en llibertat (en tercer Grau) abans de la tramitació del recurs al Tribunal Superior de Justícia presentat pel seu advocat.

Després que el 15 de juny els sindicalistes Cándido González Carnero i Juan Manuel Martínez Morala fossin empresonats per una condemna de tres anys pels suposats danys causats durant les mobilitzacions de la Naval de Gijón pel tancament de les drassanes asturianes, les mobilitzacions no es van fer esperar i han significat una gran mesura de pressió que han donat els seus fruits al fer que les Institucions Penitenciaries no esperessin el recurs presentat i els posessin en llibertat en tercer grau.

dilluns, 2 de juliol del 2007

Jornades d'EUiA sobre Precarietat i Salut

LES JORNADES EUROPEES SOBRE PRECARIETAT I SALUT CONCLOUEN QUE ‘LA PRECARIETAT ÉS INCERTESA. I LA INCERTESA GENERA POR, INSEGURETAT, MALALTIES I INCAPACITAT PER ORGANITZAR-SE EN EL MOVIMENT OBRER’

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, exposa la síntesi de la trobada, que ha reunit a Barcelona experts en economia, del món del treball i la salut

Diversos experts europeus del món de l’economia aplicada, el món del treball i sindical, i de la salut humana i pública que han participat a les ‘Jornades Europees sobre Precarietat i Salut han conclòs que “el diagnòstic, en el qual tots coincidim, sobre la precarietat és que aquesta significa incertesa. I la incertesa genera pors, inseguretat, malalties, i és la base perquè les classes dominants trenquin amb la capacitat dels treballadors i treballadores d’organitzar-se sindicalment i en el moviment obrer per defensar els seus drets”. Així ho ha explicat el coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, que ha estat l’encarregat d’exposar la síntesi i les conclusions de les jornades que s’han fet durant dos dies a Barcelona i que han estat organitzades per EUiA, la Fundació L’Alternativa i el Partit de l’Esquerra Europea.

El document aprovat que recull aquestes conclusions, la Carta de Barcelona, fa incís precisament en aquesta relació entre precarietat i incertesa personal i emocional, assegurant que “la precarietat té caràcter estructural, crònic, i és causa determinant de desregulació i deteriorament laboral, i de descohesió social. La precarietat laboral generalitzada estableix la cultura general de la por, que genera noves formes d’exclusió i de violència social. Així la precarietat s’estén des de l’ àmbit del treball a la resta d’àmbits de les nostres vides i s’ ha transformat en precarietat social com una nova forma d’opressió del sistema capitalista, constituint a més una forma d’exclusió poc visible des de respostes individuals. La precarietat es viu com inestabilitat laboral, incertesa de futur, manca d’autonomia i capacitat de planificació de la pròpia vida, causa de sinistralitat laboral, morbiditat emocional, dependència de la família, pèrdua de drets i manca de recursos estables”. Per tant, es conclou, la precarietat danya la salut i és símptoma d’una societat malalta.

Miralles ha explicat, a més, que “la precarietat actua com la repressió que fa anys es vivia a Catalunya i l’estat. Abans ens reprimien els guàrdia civils, avui és la precarietat laboral la que provoca por per mobilitzar-se i exigir drets”.

Actuació de les esquerres per canviar la situació

En aquest sentit, el coordinador general d’EUiA també ha fet referència a la Carta de Barcelona en la seva versió més propositiva, i ha assegurat que “no podem quedar-nos de braços plegats davant un fenomen que ens guanya. Les esquerres, a nivell europeu, hem de portar al carrer i els centres de treball el nostre discurs perquè els drets estiguin per sobre de la precarietat. Hem d’actuar per canviar les condicions de vida dels treballadors i treballadores i per construir l’Europa de les persones i el treball digne”.

Està previst que la Carta de Barcelona, que proposa com fer front a la precarietat i els seus efectes nocius en la salut i la societat, arribi a les institucions catalanes, estatals i europees, així com l’OMS i l’Organització Internacional del Treball, amb l’objectiu d’aconseguir que aquestes reflexions es vegin traduïdes en polítiques reals.

Per les Jornades han passat experts en economia, món del treball i salut com el professor d’Economia Aplicada de la UAB, Albert Recio, Anna García-Altés i Lucía Artazcoz de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’advocat en Salut Laboral de CC.OO Alfredo Bionzobas, la dirigent sindical alemanya Heidi Klor, o Maria Fabiani, assessora de Provincia Roma, entre altres.

Us adjuntem el document de conclusions i propostes aprovat a les Jornades, la ‘Carta de Barcelona’:



*CARTA DE BARCELONA SOBRE PRECARIETAT I SALUT*

El treball, la seva absència, naturalesa i condicions són elements determinants per les condicions socials, drets i l’estat de salut de la població. El treball mai és neutral en salut: genera malaltia o genera salut.

La manera que la nostra societat globalitzada organitza el treball no contribueix a la creació d’una societat saludable. Per davant de l’objectiu de la salut que hauria de generar condicions de treball i de vida gratificadores, segures i estimulants, ens trobem en un món laboral i uns treballs no mercantils que incrementen considerablement el grau de risc, incertesa, precarietat, sinistralitat i explotació de les persones. Reformulant la Carta d’Ottawa, nosaltres afirmem que “les condicions i requisits per a la salut són: la pau, l’ensenyament, l’habitatge, l’alimentació, la renda, un ecosistema estable, la justícia social i la equitat”, més el treball digne.

DENUNCIAR LA PRECARIETAT

El treball precari es defineix en relació als altres treballs en termes d’una major inseguretat i la desaparició de la relació empresari-persona treballadora tal com succeeix en el treball externalitzat o en el submergit, cosa que col·loca la responsabilitat de l’exposició als seus riscos o les mesures bàsiques per a la seva correcció sota la responsabilitat de les treballadores i els treballadors, que també han d’assumir-ne gairebé en solitari els seus efectes sobre la seva salut. Precarietat i salut són, a la nostra societat, elements contradictoris.

En els darrers anys, des del món empresarial i també en el Llibre Verd de la U.E, s’impulsa la flexibilitat laboral com un element necessari per millorar el rendiment de la població treballadora i facilitar l’adaptació als canvis tecnològics i a un món cada vegada més globalitzat, sense tenir en compte l’impacte negatiu d’aquesta flexibilitat sobre la societat, la salut i el benestar de la població treballadora. Es tracta de reflexionar quin és l’element essencial que ha de guiar la nostra societat: les persones i el seu benestar o l’enriquiment econòmic que cada dia es reparteix de manera més desigual.

La precarietat no és un efecte secundari, un preu col·lateral que cal pagar pel creixement econòmic sinó un caràcter definidor i condicionant del mateix tipus de creixement. Té caràcter estructural, crònic, i és causa determinant de desregulació i deteriorament laboral i de descohesió social. La precarietat laboral generalitzada estableix la cultura general de la por, que genera noves formes d’exclusió i de violència social. Així, la precarietat s’estén des de l’ àmbit del treball a la resta d’ àmbits de les nostres vides i s’ ha transformat en precarietat social com una nova forma d’opressió del sistema capitalista, constituint a més una forma d’exclusió poc visible des de respostes individuals. La precarietat es viu com inestabilitat laboral, incertesa de futur, manca d’autonomia i capacitat de planificació de la pròpia vida, causa de sinistralitat laboral, morbiditat emocional, dependència de la família, pèrdua de drets i manca de recursos estables.

Per als joves, hi ha a més la frustració per la probable inadecuació dels estudis fets i un accés tardà al mercat de treball, una clara consciència del risc d’atur i de les dificultats d’inserció laboral que limiten la seva emancipació. Els joves veuen el seu propi projecte vital en precari en un primer món de benestar i suposadament opulent que tolera les empreses de treball temporal, els treballs desregulats i el mercat negre de treball.

Les persones adultes a l’atur de més de quaranta-cinc anys veuen com la seva experiència i coneixements es devaluen i queden en les mateixes condicions inestables que les persones joves, en una competència obligada però totalment desigual... La rotació de contractes, la pluriocupació, el mercat negre del treball, les jornades excessives, els increments de sinistralitat, la baixa sindicació, són altres tantes cares de la precarietat, especialment agreujades per a les dones a partir dels quaranta anys, sense ni tan sols possibilitats adients de formació per a poder seguir actives en llocs de treball de qualitat i salaris dignes.

La precarietat esdevé particularment agressiva en certs col·lectius com el de les persones amb discapacitats i les persones immigrants. Cal dedicar especial esment a la precarietat que és ja de fet el sistema regular de vida i treball de les persones immigrades que són part indestriable de la classe obrera de cada país i d’Europa en el seu conjunt. Les lleis d’immigració son insuficients i massa tímides per garantir drets i deures i en canvi la permissivitat front els brots de xenofòbia, l’aprofitament fins i tot electoralista de la immigració, la gasiveria amb la que es contempla el seu accés als drets de ciutadania i la dificultat d’implementar les lleis de reagrupament familiar de forma equitativa per a dones i homes formen part del nucli central de la precarietat.

Pel que fa a les persones que perceben com a renda principal un subsidi de jubilació es veuen explícitament abocades a condicions de precarietat si continuen els intents de privatització dels fons de pensions públics i la seva substitució per fons privats, subjectes a la inestabilitat, l’especulació i els interessos dels grans capitals financers.

En aquest sentit, les actuals directrius i el desenvolupament legislatiu de la Comissió i el Consell europeus (Bolkestein reformulat, temps de treball, llibre verd sobre “flexicurity”, etc) són amenaces supranacionals molt serioses a la regulació del treball en positiu, i van en el sentit d’agreujar encara més la precarietat actual ja insostenible.

PROPORCIONAR ELS MITJANS

Tradicionalment la salut laboral ha analitzat el treball com a possible font d’exposició a riscos laborals de diferent naturalesa (de seguretat, higiènics, ergonòmics i psicosocials) i ha centrat la prevenció en l’àmbit de l’empresa. Des del punt de vista de la salut, però, és important la consideració del treball en una perspectiva estructural com determinant de desigualtats socials en la salut, on la precarietat ocupa un lloc central. Bona part de la prevenció i promoció de la salut es centra en l’equitat sanitària, però també en una organització laboral i de desenvolupament de tots els treballs necessaris per a la vida que posi la seguretat de les persones i la salvaguarda de l’estat físic, emocional i psicològic en el centre de les seves actuacions.

ACTUAR COM MEDIADOR

Inclosa la perspectiva laboral i la resta de treballs necessaris per a la vida, la prevenció i promoció de la salut exigeix una acció coordinada molt ampla: governs, sectors sanitaris, sindicats, empreses, autoritats locals, organitzacions de la societat civil i mitjans de comunicació. Les estratègies i programes de promoció de la salut s’han d’adaptar a les necessitats locals i a les possibilitats específiques de cada país i regió, i han de vetllar també perquè el món empresarial no sigui un factor desestructurador i desequilibrador de les condicions del medi i la salut de les persones.

LA PARTICIPACIÓ ACTIVA EN LA PROMOCIÓ DE LA SALUT IMPLICA:

-L’estabilitat a l’ocupació, una salaris mínims adequats i unes condicions de treball dignes;

-El foment de la salut laboral, l’avaluació dels riscos laborals i la seva prevenció.

-Disposar d’ajuda psicològica publica, gratuïta i “amiga” en els moments de crisi laboral o personal.

-Prohibir tot tipus de subcontractació que suposi la desatenció de riscos,

-Garantir el compliment de que els empresaris siguin responsables de vetllar per la salut laboral.

Estem d’acord amb la carta d’Ottawa que “La salut ha de formar part de l’ordre del dia de les persones responsables de l’elaboració dels programes polítics, en tots els sectors i a tots els nivells”. La prevenció i promoció de la salut laboral ha de combinar diversos enfocaments, tots ells complementaris, entre els que hi ha la legislació i el seu compliment, les mesures fiscals adients, el sistema tributari i els canvis organitzatius.” Nosaltres hi afegim, de manera especial, la política laboral per una ocupació digna i una especial dedicació de la Inspecció de Treball i dels Sindicats.

IRROMPRE EN EL FUTUR

Assumim com a pròpia l’afirmació que “La salut es crea i es viu en el marc de la vida quotidiana; en els centres d’ensenyament, de treball i de lleure” . Per aquest motiu els responsables de la posada en pràctica i valoració de les activitats de promoció de la salut han de tenir present el principi de la igualtat dels sexes i de les persones en cadascuna de les fases de la seva planificació. Tanmateix, valorem que malgrat hi ha encara pocs estudis fets sobre la interacció negativa entre precarietat i salut, les tendències observades no són gens optimistes, en especial des d’un punt de vista de gènere. Estem avançant cap a un futur de precarietat, enemic de la salut de les persones i d’una bona salut social, i per això cal reaccionar i prendre compromisos de canvi i millora. Cal pensar contínuament i de nou en mesures a tots els nivells de govern perquè sigui un objectiu prioritari de l’acció de tots els governs –locals, nacionals, estatals i supranacionals -- l’aconseguiment d’uns bons nivells de salut per a totes les persones. En aquest sentit, reclamem l’acció positiva que pot desenvolupar i guiar el Parlament Europeu.

EL COMPROMIS A FAVOR DE LA SALUT I CONTRA LA PRECARIETAT

Els i les participants a aquesta conferència es comprometen:

1) A intervenir en el terreny de la política de la salut laboral i pública i advocar en favor d’actuacions sindicals i polítiques;

2) A oposar-se a les pressions que es facin per desregular encara més les condicions i el mercat de treball, els riscs laborals, utilitzar productes poc fiables o perjudicials, treballar (de forma remunerada o no) en mitjans i condicions insans, combatre, inspeccionar i denunciar quan i allí on s’observi la desnutrició, el maltractament, el treball infantil, el mobbing empresarial, l’assetjament i la violència de gènere;

3) a vigilar la contaminació, les condicions de l’habitatge, i combatre les diferències “entre les distintes societats i a l’interior de les mateixes i a prendre mesures contra les desigualtats, en termes de salut, que resulten de les normes y pràctiques d’aquestes societats;”

Per tot això caldrà:

1) Exigir l’ADOPCIÓ DE MESURES D’IMPACTE SOBRE LA SALUT I EL MEDI abans d’emprendre projectes i politiques,

2) L’impuls de la recerca sobre precarietat i la creació d’uns INDICADORS DE PRECARIETAT I SALUT, elaborats a partir de l’experiència i els coneixements de professionals, agents socials i els propis treballadors i treballadores per controlar i monitoritzar els avenços fets a fi d’anar eradicant la precarietat i els seus efectes nocius i potenciar la salut entesa com quelcom més que l’absència de malaltia,

i 3) POSAR EN COMÚ LES EXPERIÈNCIES DE CADASCUN DELS PAISOS DE LA U.E. per conèixer les característiques concretes de precarietat de cada país i mobilitzar a partir de l’experiència comuna per eradicar la precarietat d’ Europa.

Des de d’aquestes Jornades fem UNA CRIDA a la coordinació i acció de les forces d’esquerra, a les organitzacions sindicals i socials per donar suport a les idees i projectes que expressem mitjançant aquesta Carta de Barcelona i demanem que s’organitzin els debats i es prenguin les mesures necessàries a fi de que prevalgui el TREBALL DIGNE, i que prevalgui la SALUT per sobre la PRECARIETAT. Proposem també al Parlament Europeu, a organismes internacionals com la OMS i la OIT, que facin seves les propostes d’aquesta Carta.

Finalment, demanem que la societat en el seu conjunt sigui conscient que ha de prendre la paraula i defensar i fomentar els valors de la salut, la convivència, la igualtat i el respecte entre tots els éssers humans.

NOTA: La primera Conferencia Internacional sobre la Promoció de la Salut reunida a Ottawa el dia 21 de novembre de 1986 va fer la CARTA dirigida a aconseguir l’objectiu "Salut per a tothom a l’any 2000." Aquesta conferència responia a la creixent demanda per una nova concepció de la salut pública a tot el món

diumenge, 24 de juny del 2007

Julio Anguita: "La II República fue el último régimen legítimo que ha tenido España"

Levante

"El optimismo es un deber", decía José Luis Pitarch citando a Aranguren. Durante la presentación del libro "Encuentros Republicanos" los discursos de los ponentes eran interrumpidos constantemente por los aplausos entusiasmados de los asistentes. Sobre República hablaron el escritor Ramón Serrano; el ex coordinador general de IU, Julio Anguita; el coordinador de la Plataforma 14 de abril por la III República, Roberto Ruiz; la secretaria general del Partido Comunista-PV, Marga Sanz y el vicepresidente de la Unidad Cívica por la República (UCR), José Luis Pitarch, en un acto moderado por el coordinador del Club, Joseph Lluís Galiana.

Un ejercicio de «recuperación de la memoria», según Galiana, «porque no podemos ir a ningún sitio si no sabemos de dónde venimos». De hecho, Anguita afirmaba que este pasado «hay que contarlo, porque no se conoce». A lo que Serrano añadía: «Cómo nos engañaron aquél curso de 1940 hablando de los asesinos de Dios y la patria, de aquellos rojos bellacos que habían traido la República, causante de todos los desordenes y maledicencias de nuestra historia». Ahora, a sus 74 años, afirma: «La República no naufragó. Fue asesinada, maltratada en el recuerdo y en los libros de historia y de texto de una decena de generaciones hasta hoy». De ahí su dedicación que, en el año 99, le valió el Premio a la Lealtad Republicana por su obra 89 republicanos y el Rey. Su tarea es «recuperar la importancia cívica de los valores de la revolución francesa y empezar el proceso constituyente para la tercera». Lo que Pitarch consideraba «el destino natural de una sociedad democrática. Un proyecto y un camino». Lo que Ruiz llamó «la cultura de la paz».

Ramón Serrano aclaró que «nadie va contra nadie. Usaremos la fuerza de la razón para que el futuro común pueda volver a nuestras manos sin tener que depender del testamento del dictador». «Los valores de aquella ilusión nada tienen que ver con el esfuerzo por ligar ambos conceptos antagónicos», añadía Ruiz.

Una reivindicación unánime

La reivindicación era unánime. Un referéndum. «Preguntar a los españoles qué futuro quieren nunca será un delito», decía Serrano. «Mientras tanto, España seguirá en régimen de interinidad», añadía un Pitarch afilado al hablar de una «transición del embudo» que «sigue arrinconando a los maquis, es incapaz de reconocer la UMD, sigue tributaria de la Iglesia y que en la plaza Tetuán tiene el escudo de Franco mientras no hay una calle para Vicente Rojo».

Son apuntes de una tarde que también tuvo como protagonista al líder de IU, miembro de la UCR y uno de los entrevistados en el libro, Julio Anguita. Un orador nato que arrancó con frases propositivas y preguntas responsabilizadoras. «El libro es una convocatoria. La Republica es la construcción que nosotros hagamos, y para ello hay que hablar de ciudadanía, de justicia, del cumplimiento de la ley, de jueces que la hagan cumplir y sean vigilados democráticamente?». De hecho, emplazó a la izquierda a dejar revoluciones de hechos épicos para adquirir el compromiso del día a dia.

Y habló de los fallos, pero no olvidó decir que «la II República fue el último régimen legítimo que ha tenido España», recordando cuando las Cortes declararon proscrito a Alfonso XIII «y después fue repuesto su nieto de la misma manera espúrea. Es una Transición calcada a la Restauración que trajo Cánovas del Castillo». Y recordaba estos hechos para señalar que «si vamos a la estructura profunda, los poderes siguen siendo los mismos».

Para este momento de la historia, el líder de IU impulsaba a «ir a la práctica»;«trabajar con la fuerza del Estado para crear un nuevo orden internacional»; de la paz, pero no como concepto de inhibición, sino «para saber que el concepto de seguridad es civil, no militar».Y continuaba hablando de educación y laicidad. Pero sobre todo, de educación para la ciudadanía y de la «ética como esencia de una sociedad republicana»; de una política de «austeridad, que no es pobreza sino frenar el derroche», y de una República Federal en un «Estado unitario». Un punto en el que Marga Sanz argumentó que «los derechos políticos, económicos y sociales no tienen su base en la identidad nacional sino en el derecho de los ciudadanos». Sanz criticaba los «conciertos de privilegio en la renegociación de los Estatuts: la fiscalidad debe ser para todos igual» decía y advertía del peligro del rompimiento de la caja única de la seguridad social «para que entren empresas privadas a gestionar». «La federalidad encarna solidaridad», especificaba.

«Esto se cae»

Según comentaba Anguita, «se intenta ocultar que esto se está cayendo. La corrupción está a derecha e izquierda, en los tribunales, en el Ejército, las empresas, las instituciones. Ha llegado al pueblo y está aceptada por buena parte de los ciudadanos. Estamos en una sociedad con riesgo de lepra moral», decía.

Una afirmación que le llevaba a criticar que «el gobernador del Banco de España quiera ir a una reforma fiscal para abaratar el despido y hacer que los convenios colectivos no tengan el rango reconocido por la Constitución»; a criticar que desde los pactos de la Moncloa, «la línea política ha sido de ir perdiendo en cada momento, desde la ley electoral y un largo etcétera», y que en este capitalismo, «los mayores accionistas sean los fondos de pensiones. También somos nosotros». Sin embargo, Serrano dice en su obra que «las ideas republicanas están ganando terreno» en la generación de los nietos. «Multitud de gestos de la sociedad han cambiado el panorama de las inquietudes republicanas que, de ser un hecho académico, o suponer una reivindicación nostálgica, ha pasado a figurar como un damero de nuevas preguntas e intenciones de las gentes». Sanz reconocía la tricolor en más espacios, y lo veía «un hecho para la esperanza».

divendres, 22 de juny del 2007

IU-ICV ACONSEGUEIX QUE QUI VAN FER LA "MILI" O LA PRESTACIÓ SOCIAL PASSIN A TENIR UN ANY MÉS COTITZAT A LA SEGURETAT SOCIAL

El Grup Parlamentari IU-ICV va aconseguir el passat dia 20 de juny al Congrés dels Diputats que es tingui en compte la seva esmena presentada al projecte de Llei de Mesures en Matèria de Seguretat Social per a que, a efectes del còmput dels anys cotitzats a la Seguretat Social de cara a la jubilació, es tingui en compte la prestació del Servei Militar Obligatori, es a dir, la ja desapareguda “mili”, o la Prestació Social Substitutòria (PSS).

Aquesta esmena, que finalment ha estat transaccionada amb altres grups de la Cambra, ha sortit endavant en el si de la ponència de la Comissió de Treball que estudia aquest important projecte de llei.

D’aquesta manera, s’incorpora un nou incís en el paràgraf c de l’apartat 2, article 161 bis de la Llei General de la Seguretat Social, en la redacció que incorpora l’article 3 del projecte de llei de Mesures en Matèria de Seguretat Social, en aquests termes: “ A aquests exclusius efectes, es computarà, com cotitzat a la Seguretat Social, el període de prestació del Servei Militar Obligatori o de la Prestació Social Substitutòria, amb un límit màxim d’un any”

La diputada d’Izquierda Unida Isaura Navarro explica que “era un objectiu llargament demandat pel nostre grup parlamentari el que a efectes de còmput d’anys cotitzats fora possible el reconeixement del temps dedicat a la “mili” o a la prestació social”

Navarro recorda que “ara ha estat el moment de concretar-ho després del compromís adquirit per la totalitat dels grups parlamentaris ja en febrer de 2006 en el marc de la Comissió de Defensa”

dimarts, 12 de juny del 2007

MIRALLES : ‘IMPULSAREM MÉS PRESÈNCIA d’EUiA ALS CENTRES DE TREBALL’ PER EVITAR EL DISTANCIAMENT ‘DELS TREBALLADORS DE LA POLÍTICA’

El coordinador general d’EUiA anuncia una jornada per analitzar la manca de participació i l’abstenció i una altra sobre com afecta la precarietat a la salut de les persones

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha explicat que “impulsarem una major presència d’Esquerra Unida i Alternativa als centres de treball. Com incideix la política a les empreses va més enllà de l’aplicació dels convenis. Afecta els treballadors si la política fiscal que aprova un govern és o no progressiva o si es flexibilitza o no l’acomiadament”. Aquesta és una de les reflexions a les quals ha arribat EUiA després de constatar un allunyament dels treballadors i els joves de la política, que s’ha manifestat més clarament en l’alt índex d’abstenció dels darrers comicis electorals. En aquest sentit, Miralles ha assegurat que “portar la política a la vida quotidiana de les persones és important perquè no es produeixi aquesta dicotomia entre ciutadans i institucions polítiques”.

Davant aquesta situació, Miralles ha explicat que “aquesta serà una de les premisses que posarem sobre la taula en una jornada específica sobre manca de participació i abstenció que farem a Barcelona abans del mes d’agost per analitzar aquest fenomen”. Una jornada que s’unirà a unes altres que EUiA organitzarà el darrer cap de setmana de juny, al costat de la Fundació L’Alternativa i el Partit de l’Esquerra Europea, i que posarà sobre la taula com afecta la precarietat laboral sobre la salut de les persones. En aquest cas, durant dos dies experts, científics, professionals de la salut i dirigents sindicals debatran per extreure conclusions i propostes d’índole social, econòmic i laboral que evitin les conseqüències de la precarietat sobre la salut.

ETA no pot marcar l’agenda política ‘per l’esquerra’

Miralles, per altra banda, ha valorat la reunió mantinguda avui entre el president del govern central Jose Luís Rodríguez Zapatero amb el líder del PP, Mariano Rajoy. Ha dit que “era una trobada esperada, el més destacable de la qual és un suposat canvi en les formes. Tot i així, dubtem molt que el PP deixi de banda la utilització partidista que ha fet fins ara de la lluita antiterrorista, que ha estat la base de la crispació”. El coordinador general d’EUiA s’ha dirigit també a Zapatero per demanar-li que “faci possible un acord entre totes les forces democràtiques per fer front a ETA i seguir treballant per la pau. Un acord d’unitat que no pot ser a dos entre PSOE i PP. Si és així, tornaran a fracassar”.

Miralles, finalment, ha explicat que s’ha posat en contacte amb el líder d’IU, Gaspar Llamazares, amb qui ha coincidit que “ETA no pot marcar l’agenda política per l’esquerra” i que “el que toca en el proper debat de política general en el Congrés és que IU situi l’agenda social i ecològica”, és a dir, els temes que afecten a la majoria de ciutadans. Entre d’altres, Miralles s’ha referit a la necessitat d’avançar en “la contractació fixa, les condicions salarials, l’accés a l’habitatge, l’ensenyament i la salut públiques o la mobilitat sostenible”.

dilluns, 4 de juny del 2007

En recuerdo a RCTV

En recuerdo a RCTV



No me dan pena los burgueses vencidos.
Y cuando pienso que van a dar me pena,
aprieto bien los dientes, y cierro bien los ojos.

Pienso en mis largos días sin zapatos ni rosas,
pienso en mis largos días sin sombrero ni nubes,
pienso en mis largos días sin camisa ni sueños,
pienso en mis largos días con mi piel prohibida,
pienso en mis largos días Y

No pase, por favor, esto es un club.
La nómina está llena.
No hay pieza en el hotel.
El señor ha salido.

Se busca una muchacha.
Fraude en las elecciones.
Gran baile para ciegos.

Cayó el premio mayor en Santa Clara.
Tómbola para huérfanos.
El caballero está en París.
La señora marquesa no recibe.
En fin Y

Que todo lo recuerdo y como todo lo recuerdo,
¿qué carajo me pide usted que haga?
Además, pregúnteles,
estoy seguro de que también
recuerdan ellos.


NIcolás Guillén

divendres, 1 de juny del 2007

Valoració resultats electorals

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha presentat avui davant els mitjans de comunicació la valoració que ha fet la Comissió Nacional de la formació política respecte els resultats de les recents eleccions municipals. Miralles ha resumit les conclusions a les quals ha arribat l’organització amb tres afirmacions: “L’abstenció mossega, la dreta amenaça i les esquerres ens hem d’arremangar”.

D’altra banda, el màxim dirigent d’EUiA ha volgut destacar que la coalició ICV-EUiA ha avançat, tot i que “l’avenç ha estat desigual, perquè els resultats no han estat els que esperàvem”. En aquest sentit, Miralles ha fet esment a que “l’espai de la coalició ha baixat en vots i representació per primera vegada” i ha reconegut que “el conjunt de l’organització no ens ho esperàvem, aquesta no era l’expectativa que ens havíem generat”.

La preocupació front l’abstenció ha decidit EUiA a celebrar, abans de l’agost, una jornada interna per a fer un anàlisi tant de l’abstenció com de la participació. “No hem de deixar-ho només en mans de les universitats”, ha dit el coordinador general d’EUiA referint-se als estudis que s’encarreguen sobre el tema, perquè, en la seva opinió, a més de la de caràcter “estructural” l’abstenció també prové “de l’esquerra que representem en particular”.

En aquest sentit, Miralles ha traslladat la reflexió que ha fet la Comissió Nacional sobre el paper de l’esquerra transformadora en el seu conjunt i i d’EUiA en particular, afirmant que “ens calen noves formes de fer política i tenir més presència social, no només institucional”. El coordinador general d’EUiA encara ha anat més enllà expressant la necessitat d’un “perfil d’esquerres propi”, així com de “donar un missatge més clar i creïble a la nostra gent”.

Finalment, Miralles ha enumerat els quatre acords que ha pres la Comissió Nacional d’EUiA.

En primer lloc, i pel que fa als continguts en l’àmbit municipal, s’ha decidit prioritzar: les polítiques d’immigració, les polítiques d’habitatge, les polítiques socials, les polítiques de seguretat pública i les polítiques per la millora de les condicions laborals i salarials dels treballadors i treballadores. En segon lloc, EUiA aposta pels governs d’esquerres a l’hora de negociar amb altres forces polítiques. En tercer lloc, per fer “més coalició”, com a espai a continuar construint. I en quart i darrer lloc, la Comissió Nacional d’EUiA ha arribat a la conclusió que cal “adequar el funcionament i la pràctica d’EUiA pel que fa a la intervenció social i política de la nostra gent”, segons paraules de Jordi Miralles, que ha afegit: “Hem de fer que la política en majúscules entri als centres de treball, que tingui en compte el que afecta a les condicions de vida de la gent”. El coordinador general d’EUiA ho considera indispensable perquè creixi la participació, doncs “l’abstenció electoral és un efecte, no una causa”, ha conclòs Miralles.

dimecres, 16 de maig del 2007

27 de maig VOTEM ICV-EUIA-EPM

TOTS I TOTES, A MARCAR LA DIFERENCIA


VOTA ICV-EUIA-EPM


EL VOT ÚTIL DE L'ESQUERRA


PER UNA EUIA AMB MÉS FORÇA

diumenge, 6 de maig del 2007

EU DENÚNCIA L’ACOMIADAMENT IMPROCEDENT DE LA SEUA CANDIDATA A L’ALCALDIA DE BENICARLÓ PER MOTIUS POLÍTICS

NOTA DE PREMSA

EU DENÚNCIA L’ACOMIADAMENT IMPROCEDENT DE LA SEUA CANDIDATA A L’ALCALDIA DE BENICARLÓ PER MOTIUS POLÍTICS


Des d’EU es considera el fet d’extrema gravetat, i es demana la condemna d’aquesta situació als demés grups polítics.

Fer política sembla ser un privilegi d’uns pocs, i presentar-se per segons quines opcions polítiques pot comportar automàticament represàlies contundents. De la nit al matí, la candidata a l’alcaldia de Benicarló per Esquerra Unida, Montse Trias, s’ha vist acomiadada, de manera improcedent, i sense cap tipus de justificació raonada, del seu lloc de treball.


La única justificació donada ( entre dents i veladament)pels responsables de l’antic treball de Trias, ha estat, el salt a la política d’aquesta.Es veu no han tingut cap tipus de problema en deixar amb una mà al davant i l’altra darrere a aquesta jove mare divorciada amb dos fills menors d’edat, pel greu delicte de voler defensar a les institucions, polítiques progressistes.


El candidat autonòmic d’EU, Carles Mulet, ha condemnat amb rotunditat aquesta actuació que ha qualificat de feixista i intolerable “ més sent els autors materials d’aquest acomiadament totalment improcedent, gent molt vinculada al PSOE de la comarca. Per eixe motiu, demanem una condemna rotunda i sense pal·liatius a les demés forces polítiques d’aquest fet reprovable, i que esperem siga sancionat per la justícia. No es pot perseguir i assetjar a una persona per presentar-se en una candidatura d’esquerres.”


Des d’EU s’ha volgut mostrar tot el suport personal i anímic a la candidata a l’alcaldia de Benicarló, així com estudiar totes les accions legals contra els autors d’aquest atemptat al sistema democràtic.


Adjunte l’escrit de la pròpia Trias, explicant el cas:


TREBALLAR O CALLAR
?


Cada 1 de maig recordo amb indignació i pena, històries d’ injustícies, represàlies, racisme i intolerància que han patit i pateixen milers de treballadors i treballadores. Em dol recordar la fam que passaren els meus avis paterns, en retornar a Figueres després de la guerra i trobar-se amb que ningú volia contractar al meu avi perquè era republicà...


En aquella època era el pa de cada dia: negar-li el pa a aquells que havien lluitat o s’havien oposat al règim dictatorial.


Enguany, 68 anys després de les penúries que patiren els meus avis, m’agradaria poder dir que tot això ja forma part del passat més ranci i intolerant de la història espanyola... però no ho puc dir: encara existeixen amos o empresaris que dediquen més atencions a un gos de raça que als treballadors que contracta.


I si opto per posicionar-me tan durament és perquè, aquest 1er de maig, en plena democràcia, visc en carn pròpia exactament el mateix que el meu avi en plena dictadura, va suportar fins a la seua mort: quedar-se sense faena perquè al patró li va donar la gana.


Sí, ho puc dir ben alt i ben clar: en ple segle XXI, encara s’acomiada als treballadors i treballadores per pertànyer a un partit,per ser candidats d’una determinada opció política o per estar afiliats a un sindicat.


Amb el meu testimoni vull animar a seguir lluitant a tants homes i dones que com servidora, creuen fermament en la justícia i en els drets laborals.


Mentre existeixin patrons intolerants, sense ètica ni moral, caldran treballadors i treballadores disposats a defensar la llibertat de pensament i el dret a ser respectats, en un món en el que cada dia, es tendeix a globalitzar la insolidaritat i la desigualtat.


Montse Trias

Alcaldable de Benicarló per EU

Benicarló, 1 de maig de 2007

dissabte, 5 de maig del 2007

Entrevista a Julio Anguita

Julio Anguita alerta: "Puede que mañana tengamos

aquí una república desde la derecha

y los nuestros como tontitos irán con la bandera"

http://www.larepublica.es/spip.php?article5261

dimecres, 2 de maig del 2007

Visca l'1 de Maig, Visca la Classe Obrera

EUiA PARTICIPA A UNA MANIFESTACIÓ DE L’1 DE MAIG PASSADA PER AIGUA PERÒ AMB LES REIVINDICACIONS CLARES: ‘PER UNA OCUPACIÓ DIGNA I SENSE RISCOS: PROU ACCIDENTS!’


squerra Unida i Alternativa ha participat avui, Primer de Maig, en les diverses manifestacions unitàries convocades a Barcelona, Tarragona (a la imatge), Lleida i Girona en motiu del Dia Internacional dels Treballadors i les Treballadores. Amb el lema propi “Per una ocupació digna i sense riscos: prou accidents!”, i assumint també el de la coalició amb ICV a la marxa principal de Barcelona, “Un país en qualitat i drets, també en ocupació”, una àmplia delegació d’EUiA ha reivindicat un any més, malgrat el xàfec que ha caigut al conjunt de Catalunya, respecte per als drets de la classe treballadora i una ocupació digna i amb seguretat.

A la ciutat comptal hem vist portant la pancarta de coalició la portaveu d’EUiA i diputada d’ICV-EUiA, Mercè Civit, la responsable de Món del Treball, Núria Lozano, o la dirigent i candidata per Barcelona, Teresa Ortega. Per part d’ICV encapçalaven la delegació el president, Joan Saura, i el vicepresident i portaveu de la coalició al Parlament, Jaume Bosch, entre altres.

A les manifestacions i altres activitats convocades a la resta de capitals de demarcació, EUiA també ha estat molt present a través dels seus dirigents comarcals, afiliats de les assemblees territorials i candidats que es presenten a les eleccions municipals.

A continuació us adjuntem el manifest que ha elaborat EUiA en motiu del 1r de Maig:

Per una ocupació digna i sense riscos: prou accidents!

El Primer de Maig és una jornada reivindicativa i de solidaritat amb els i les treballadors i treballadores. Amb els i les treballadors i treballadores d’aquí i amb els i les d’arreu del món que lluiten per l’alliberament social i nacional en els seus països.

En un context de creixement econòmic com l’enregistrat els últims anys, en què l’economia espanyola ha crescut per sobre de la mitjana comunitària, i al qual els guanys de les empreses i la banca espanyoles i catalanes han estat rècords, aquests guanys no han repercutit positivament sobre els salaris, la jornada de treball, la prevenció de riscos laborals i, en general, les condicions laborals. Un model de precarització de la vida i el treball que es vol estendre a la resta d’Europa.

Volem fer especial esment a una autèntica xacra social: l’elevadíssima sinistralitat laboral, que ens situa al capdavant de l’Europa dels quinze, i que necessita d’un pacte nacional de totes les forces polítiques, amb el protagonisme dels sindicats, per a posar fi a un problema que, lluny de solucionar-se, aquest any ja ha provocat 35 noves víctimes mortals a Catalunya.

Una situació d’extrema gravetat, que requereix l’adopció de mesures, tant normatives com legislatives, de caràcter urgent com:

· Més informació i més formació
· Més mesures de seguretat i més inversió per prevenció a les empreses
· Més inspecció, amb més mitjans per a actuar, i més sancions
· Que es compleixi la Llei
· Que s’apliqui el Codi Penal a aquells que l’infringeixin
· Que la Fiscalia intervingui als accidents mortals i la Generalitat personi als processos judicials
· Que es facin públiques les empreses amb més accidents
· Que s’inclogui la prevenció de riscos a la negociació col·lectiva, així com la creació de la figura dels i de les delegats/des de prevenció territorials i sectorials.

A més d’això, per EUiA cal una acció política de solidaritat i de conscienciació amb els treballadors i les treballadores, de presència al carrer. Per aquest motiu, mentre es perllongui aquesta situació, celebrarem una concentració mensual a la Plaça St. Jaume, el proper dimecres, 9 de maig, a les 12h. EUiA estem molt satisfets d’haver pogut revalidar la majoria catalanista i d’esquerres, amb un creixement de la coalició ICV-EUiA, el que ha conduït al Govern d’Entesa.

En aquesta nova etapa, el Govern ha de continuar aprofundint en la línia ja endegada de polítiques socials i mediambientals, més propera a les necessitats dels treballadors i de les treballadores, front als interessos de les multinacionals i grans grups econòmics, que continuen en la seva línia de desmantellament del teixit productiu català, del tancament o deslocalització d’algunes empreses com: SERRA CAPEL, DOMAR, FICHET, SAS, etc... són només els últims exemples.

Els treballadors i les treballadores hem de participar a les eleccions del proper 27 de maig. És una oportunitat per a tenir més ajuntaments d’esquerres i ecologistes, una oportunitat per a fer créixer la coalició ICV-EUiA.

Per un TREBALL DIGNE i sense riscos
PER UNA OCUPACIÓ DE QUALITAT, ESTABLE I AMB DRETS
PEL DESPLEGAMENT DE L’ESTATUT AMB DRETS SOCIALS I
LABORALS AVANÇATS,
TRASPÀS DE LA INSPECCIÓ DE TREBALL, JA!
VISCA EL PRIMER DE MAIG!

divendres, 27 d’abril del 2007

MANIFEST D’EUiA DAVANT EL 1r DE MAIG

Esquerra Unida i Alternativa participarà, un any més, en les diverses manifestacions que s’han convocat arreu de Catalunya per reivindicar el Primer de Maig.

Entre els dirigents d’EUiA que hi participaran a la manifestació de Barcelona, sota el lema “Per una ocupació digna i sense riscos: prou accidents!”, s’hi troben el coordinador general, Jordi Miralles, la diputada i portaveu, Mercè Civit, i la responsable de Món del Treball, Núria Lozano.

A continuació us adjuntem el manifest que ha elaborat EUiA en motiu del 1r de Maig:

Per una ocupació digna i sense riscos: prou accidents!

El Primer de Maig és una jornada reivindicativa i de solidaritat amb els i les treballadors i treballadores. Amb els i les treballadors i treballadores d’aquí i amb els i les d’arreu del món que lluiten per l’alliberament social i nacional en els seus països.

En un context de creixement econòmic com l’enregistrat els últims anys, en què l’economia espanyola ha crescut per sobre de la mitjana comunitària, i al qual els guanys de les empreses i la banca espanyoles i catalanes han estat rècords, aquests guanys no han repercutit positivament sobre els salaris, la jornada de treball, la prevenció de riscos laborals i, en general, les condicions laborals. Un model de precarització de la vida i el treball que es vol estendre a la resta d’Europa.

Volem fer especial esment a una autèntica xacra social: l’elevadíssima sinistralitat laboral, que ens situa al capdavant de l’Europa dels quinze, i que necessita d’un pacte nacional de totes les forces polítiques, amb el protagonisme dels sindicats, per a posar fi a un problema que, lluny de solucionar-se, aquest any ja ha provocat 35 noves víctimes mortals a Catalunya.

Una situació d’extrema gravetat, que requereix l’adopció de mesures, tant normatives com legislatives, de caràcter urgent com:

· Més informació i més formació
· Més mesures de seguretat i més inversió per prevenció a les empreses
· Més inspecció, amb més mitjans per a actuar, i més sancions
· Que es compleixi la Llei
· Que s’apliqui el Codi Penal a aquells que l’infringeixin
· Que la Fiscalia intervingui als accidents mortals i la Generalitat personi als processos judicials
· Que es facin públiques les empreses amb més accidents
· Que s’inclogui la prevenció de riscos a la negociació col·lectiva, així com la creació de la figura dels i de les delegats/des de prevenció territorials i sectorials.
A més d’això, per EUiA cal una acció política de solidaritat i de conscienciació amb els treballadors i les treballadores, de presència al carrer. Per aquest motiu, mentre es perllongui aquesta situació, celebrarem una concentració mensual a la Plaça St. Jaume, el proper dimecres, 9 de maig, a les 12h. EUiA estem molt satisfets d’haver pogut revalidar la majoria catalanista i d’esquerres, amb un creixement de la coalició ICV-EUiA, el que ha conduït al Govern d’Entesa.

En aquesta nova etapa, el Govern ha de continuar aprofundint en la línia ja endegada de polítiques socials i mediambientals, més propera a les necessitats dels treballadors i de les treballadores, front als interessos de les multinacionals i grans grups econòmics, que continuen en la seva línia de desmantellament del teixit productiu català, del tancament o deslocalització d’algunes empreses com: SERRA CAPEL, DOMAR, FICHET, SAS, etc... són només els últims exemples.

Els treballadors i les treballadores hem de participar a les eleccions del proper 27 de maig. És una oportunitat per a tenir més ajuntaments d’esquerres i ecologistes, una oportunitat per a fer créixer la coalició ICV-EUiA.

Per un TREBALL DIGNE i sense riscos
PER UNA OCUPACIÓ DE QUALITAT, ESTABLE I AMB DRETS
PEL DESPLEGAMENT DE L’ESTATUT AMB DRETS SOCIALS I
LABORALS AVANÇATS,
TRASPÀS DE LA INSPECCIÓ DE TREBALL, JA!
VISCA EL PRIMER DE MAIG!

divendres, 20 d’abril del 2007

EUiA amb Oscar Figuera ( Secretari General del PCV)


Amb motiu de la visita de Oscar Figuera ( convidat pel Partit dels i les Comunistes de Catalunya ), el Secretari General dels Comunistes de Veneçuela, també va reunir-se i participar en varis actes amb Esquerra Unida i Alternativa, aixi com la visita al parlament de Catalunya, amb el Secretari General del PCC, Marià Pere, i els diputats d'EUiA Jordi Miralles i Merce Civit.


Per a més informació:

http://acteamboscarfiguera.blogspot.com/

dijous, 19 d’abril del 2007

Suport als treballadores de Delphi

http://www.aytopuertoreal.es/riim/webmunicipal.nsf?Open

Companys i companyes, firmeu per donar suport als companys i companyes afectats pel tancament de Delphi.

dilluns, 16 d’abril del 2007

Correa triunfa con más del 80 por ciento de los votos

La propuesta del presidente socialista por el "sí" a una Asamblea Constituyente tiene en Ecuador algo más del 81%, con la mitad de los sufragios escrutados. El "no" se lleva apenas el 13%.

Correa triunfa con más del 80 por ciento de los votosEl escrutinio no sólo confirmó el resultado que transmitieron los sondeos previos, sino que fortaleció con números más altos el proyecto de Rafael Correa. La propuesta del presidente socialista de Ecuador por el "sí" a una Asamblea Constitucional para reformar la Carta Magna se apodera del 81,23 por ciento de los votos, con la mitad de los sufragios escrutados.

En la vereda de enfrente,
el "no" se queda con el 13,03 por ciento, según informó el Tribunal Supremo Electoral (TSE) en su página web. Hasta esta mañana, se llevaba escrutado el 52,17 por ciento de las actas (19.235 sobre un total de 36.873).

El conteo arroja un triunfo del "sí" por 2.795.007 votos frente a 448.169 sufragios para el "no". Los votos en blanco, en tanto, suman 24.454 y los nulos llegan a 173.073.

Ahora, los ecuatorianos afrontarán
una nueva elección entre fines de octubre y comienzos de noviembre: será para seleccionar a los 130 asambleístas que redactarán la nueva Constitución.

Correa busca modificar la Carta Magna de 1998 que, entre otras cosas, faculta al Congreso a destituir a los presidentes, como ya sucedió con Abdalá Bucaram, Jamil Mahuad y Lucio Gutiérrez. Y ha dicho que "su proyecto" no incluye incorporar la reelección. También planteó devolver al Estado un rol protagónico en la economía, dolarizada desde 2000.

En conferencia de prensa luego de que se conociera su triunfo, el Presidente ecuatoriano aseguró que la aceptación del plebiscito no es un "triunfo de un solo hombre, sino de la patria". Como dijimos, el pueblo ecuatoriano aprendió a confiar en nosotros, se ha dado cuenta de que cumplimos", afirmó Correa.

dissabte, 14 d’abril del 2007

EUiA, per la III República

UN MILER DE CIUTADANS VOTEN PER LA REPÚBLICA EN EL REFERÈNDUM SIMBÒLIC ORGANITZAT PER EUiA A LA RAMBLA BARCELONINA



Aquest dissabte 14 d’abril, EUiA ha celebrat el 76 aniversari de la proclamació de la II República amb un referèndum simbòlic en plena Rambla de Canaletes, presidit pel coordinador general de la formació política i vicepresident de la coalició ICV-EUiA al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles.

El dirigent d’EUiA ha declarat que en aquesta data “és necessari recordar els qui van defensar la legalitat de l’estat republicà front l’aixecament feixista”. Miralles ha afegit que aquest referèndum simbòlic és, d’una banda, “un homenatge a la República, que va significar un avenç en el drets socials, nacionals i de les persones” i, al mateix temps, una manera d’expressar “el compromís d’EUiA, perquè creiem en una república de futur”. Miralles ha recordat que “els nostres veïns europeus són repúbliques”, referint-se a països com França, Itàlia o Portugal, i l’ha reclamat per a Espanya, afirmant que és el model d’estat més democràtic i modern, front la monarquia, que ha qualificat de “obsoleta i poc transparent”. En paraules del coordinador general d’EUiA, “Si podem triar els nostres representants al Parlament i als ajuntaments, també hem de poder triar el cap d’estat”. En aquest sentit, Miralles creu que ara que existeix el compromís per part del govern de recuperació de la memòria històrica, també hauria d’obrir-se el debat sobre el model d’estat “per practicar la democràcia en tota la seva dimensió”. Així mateix, el coordinador general d’EUiA ha reclamat que la casa reial espanyola sigui tant transparent com les administracions públiques: “Ens costa milions d’euros i no saben exactament quins sous ni qui patrimoni tenen, mentres altres monarquies com l’anglesa, que és més carca, sí que ho declaren i paguen impostos”.

Tot i el temps plujós, més d’un miler de ciutadans i ciutadanes de totes les edats han participat en el referèndum organitzat per EUiA, per a deixar patent que prefereixen un estat republicà enlloc de la monarquia. La gent gran que va viure la II República ha mostrat la seva satisfacció en veure la simbologia republicana i molts joves s’han apropat encuriosits i també han dipositat el seu vot. L’acció ha començat a les de les 11 del matí i a més d’instal.lar una taula amb les urnes, els militants d’EUiA han enlairat uns globus de grans dimensions amb els colors de la bandera republicana. Passada la una del migdia, el recompte de paperetes ha donat com a resultat 1.053 vots a favor de la República, 21 de pro monàrquics, un vot en blanc i un de nul. Al llarg del matí també s’han venut 111 metres de bandera republicana, al preu d’un euro el metre.

EUiA també ha celebrat aquest referèndum simbòlic a d’altres localitats catalanes, com Granollers, l’Hospitalet de Llobregat o Barberà del Vallès. Al de Barcelona hi han participat, a més de Jordi Miralles, altres dirigents d’EUiA i candidats a les llistes de la coalició a les properes eleccions municipals, com Francisco Javier Sánchez, coordinador de la branca juvenil de l’organització, Alternativa Jove-Joves d’EUiA, que ha impulsat aquesta activitat, la portaveu d’EUiA i diputada al Parlament de Catalunya, Mercè Civit, el cap de llista a Sant Adrià de Besòs, Gregorio Belmonte, i Isabel Ribas, la coordinadora d’EUiA de Barcelona i nº 5 a la llista encapçalada per Imma Mayol.

dijous, 5 d’abril del 2007

Concentració contra el terrorisme patronal !

Membres de l'assemblea d'EUiA de Sant Andreu
vam participar a la concentració a Plaça Sant Jaume
el dimecres, contra la siniestralitat laboral, i per
una mobilització de les forçes populars contra
aquesta xacra.

dimarts, 3 d’abril del 2007

HA MORT EL DIRIGENT D’EUiA I REGIDOR DE SALUT PÚBLICA DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA, IGNASI FINA

EUiA lamenta profundament la mort del company Fina i lloa una trajectòria política marcada pel seu compromís amb la lluita antifranquista, les esquerres i la seva ciutat

30/03/07. El dirigent d’EUiA i regidor de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona, Ignasi Fina, ha mort aquesta tarda després de no haver superat la crisi cardíaca aguda que va patir el passat 18 de març. Fina estava ingressat des de llavors a la Unitat Coronària de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Esquerra Unida i Alternativa lamenta profundament la desaparició del seu company, que actualment era membre del Consell Nacional de la formació. En els pròxims dies se li farà un acte d’homenatge i comiat després de la donació a la ciència del seu cos, tal i com era la seva voluntat.

Nascut a Barcelona, metge de professió, Fina era especialista en Medicina Laboral i Salut Pública. L’any 1980 va crear el primer centre municipal de Salut Laboral a la ciutat. Va ser membre fundador del Sindicat Democràtic Universitari d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), fou lluitador antifranquista i fins avui era també membre de la direcció del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC).

Ignasi Fina fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona a les darreres eleccions municipals del 2003, en la llista d’ICV-EUiA, i tot i que no repetia, per a les actuals tancava simbòlicament la llista de la coalició juntament amb les històriques lluitadores antifranquistes Maria Salvo i Neus Català. Actualment era el màxim responsable de la regidoria de Salut Pública en el govern municipal.