Fa 70 anys

Comunicat d'Alternativa Jove- Joves d'EUiA Sant Andreu

El 26 de gener de 1939, les tropes dels generals reaccionaris Yagüe i Solchaga, entren sense resistència a Barcelona.Lluny queden les jornades de juliol del 1936 a Barcelona, on la classe obrera havia aixafat la traïció i aixecament militar dirigit pel general feixista Goded.

A Sant Andreu, les tropes traïdores a la legitimitat republicana van atrinxerar-se a les casernes militars davant la contundent resposta antifeixista del poble de Sant Andreu. Encara que els militars reaccionaris disposaven d'artilleria i abundant munició davant l'escassetat d'armament popular, el 19 de Juliol, la caserna va rendir-se.Desprès arribaren anys on Barcelona va resistir els bombardejos indiscriminats de l'aviació feixista, especialment dels avions italians que partien de Mallorca. Milers de ciutadans varen morir o ser ferits.

L’ultim gran esforç de l’exercit popular de la República a la batalla de l’Ebre va tallar els atacs a València, així com recuperà la iniciativa militar i moral. Però no va provocar que les “democracies” occidentals es decidissin a intervenir. Amb els tractats de Munich, Regne Unit i França van signar la defunció de la II República.La setmana abans de la caiguda de la capital catalana, els bombardeig feixistes s’havien repetit dia i nit. La ciutat portava més de dos anys de guerra i estava exhausta.

El 22 de gener, tots els organismes estatals abandonen Barcelona. Per el perill d’una Barcelona “roja” i “separatista” es van decretar quatre dies de llibertat d’acció per a l’exercit. En aquestes jornades es succeïren assassinats i tota mena de vexacions als barcelonins i barcelonines. El 13 de febrer, culmina l’ocupació de Catalunya per part de les tropes de Franco.

Una parada militar al mateix mes, beneïda per l’església, amb cent mil soldats per la Diagonal, sintetitza les característiques del que seria, no la pau, sinó la victòria.La població i l’exercit popular que va travessar la frontera, s’amuntegava als camps de concentració francesos, així com s’amuntegaven encara sense desembalar, l’últim carregament de material i armes soviètiques, retingudes pel govern gal.
Els ciutadans de Barcelona van escampar la seva a tots els camps de batalla de la guerra civil, i malgrat la mà de ferro que l’omprimí amb els feixistes, va ser capaç de recuperar-se i encapçalar la lluita antifranquista i per les llibertats durant la gran nit de la dictadura.