EU DENÚNCIA L’ACOMIADAMENT IMPROCEDENT DE LA SEUA CANDIDATA A L’ALCALDIA DE BENICARLÓ PER MOTIUS POLÍTICS

NOTA DE PREMSA

EU DENÚNCIA L’ACOMIADAMENT IMPROCEDENT DE LA SEUA CANDIDATA A L’ALCALDIA DE BENICARLÓ PER MOTIUS POLÍTICS

Des d’EU es considera el fet d’extrema gravetat, i es demana la condemna d’aquesta situació als demés grups polítics.

Fer política sembla ser un privilegi d’uns pocs, i presentar-se per segons quines opcions polítiques pot comportar automàticament represàlies contundents. De la nit al matí, la candidata a l’alcaldia de Benicarló per Esquerra Unida, Montse Trias, s’ha vist acomiadada, de manera improcedent, i sense cap tipus de justificació raonada, del seu lloc de treball.

La única justificació donada ( entre dents i veladament)pels responsables de l’antic treball de Trias, ha estat, el salt a la política d’aquesta.Es veu no han tingut cap tipus de problema en deixar amb una mà al davant i l’altra darrere a aquesta jove mare divorciada amb dos fills menors d’edat, pel greu delicte de voler defensar a les institucions, polítiques progressistes.

El candidat autonòmic d’EU, Carles Mulet, ha condemnat amb rotunditat aquesta actuació que ha qualificat de feixista i intolerable “ més sent els autors materials d’aquest acomiadament totalment improcedent, gent molt vinculada al PSOE de la comarca. Per eixe motiu, demanem una condemna rotunda i sense pal·liatius a les demés forces polítiques d’aquest fet reprovable, i que esperem siga sancionat per la justícia. No es pot perseguir i assetjar a una persona per presentar-se en una candidatura d’esquerres.”

Des d’EU s’ha volgut mostrar tot el suport personal i anímic a la candidata a l’alcaldia de Benicarló, així com estudiar totes les accions legals contra els autors d’aquest atemptat al sistema democràtic.

Adjunte l’escrit de la pròpia Trias, explicant el cas:

TREBALLAR O CALLAR?

Cada 1 de maig recordo amb indignació i pena, històries d’ injustícies, represàlies, racisme i intolerància que han patit i pateixen milers de treballadors i treballadores. Em dol recordar la fam que passaren els meus avis paterns, en retornar a Figueres després de la guerra i trobar-se amb que ningú volia contractar al meu avi perquè era republicà...

En aquella època era el pa de cada dia: negar-li el pa a aquells que havien lluitat o s’havien oposat al règim dictatorial.

Enguany, 68 anys després de les penúries que patiren els meus avis, m’agradaria poder dir que tot això ja forma part del passat més ranci i intolerant de la història espanyola... però no ho puc dir: encara existeixen amos o empresaris que dediquen més atencions a un gos de raça que als treballadors que contracta.

I si opto per posicionar-me tan durament és perquè, aquest 1er de maig, en plena democràcia, visc en carn pròpia exactament el mateix que el meu avi en plena dictadura, va suportar fins a la seua mort: quedar-se sense faena perquè al patró li va donar la gana.

Sí, ho puc dir ben alt i ben clar: en ple segle XXI, encara s’acomiada als treballadors i treballadores per pertànyer a un partit,per ser candidats d’una determinada opció política o per estar afiliats a un sindicat.

Amb el meu testimoni vull animar a seguir lluitant a tants homes i dones que com servidora, creuen fermament en la justícia i en els drets laborals.

Mentre existeixin patrons intolerants, sense ètica ni moral, caldran treballadors i treballadores disposats a defensar la llibertat de pensament i el dret a ser respectats, en un món en el que cada dia, es tendeix a globalitzar la insolidaritat i la desigualtat.

Montse Trias

Alcaldable de Benicarló per EU

Benicarló, 1 de maig de 2007

Entrevista a Julio Anguita

Julio Anguita alerta: "Puede que mañana tengamos

aquí una república desde la derecha

y los nuestros como tontitos irán con la bandera"

http://www.larepublica.es/spip.php?article5261

Visca l'1 de Maig, Visca la Classe Obrera

EUiA PARTICIPA A UNA MANIFESTACIÓ DE L’1 DE MAIG PASSADA PER AIGUA PERÒ AMB LES REIVINDICACIONS CLARES: ‘PER UNA OCUPACIÓ DIGNA I SENSE RISCOS: PROU ACCIDENTS!’

squerra Unida i Alternativa ha participat avui, Primer de Maig, en les diverses manifestacions unitàries convocades a Barcelona, Tarragona (a la imatge), Lleida i Girona en motiu del Dia Internacional dels Treballadors i les Treballadores. Amb el lema propi “Per una ocupació digna i sense riscos: prou accidents!”, i assumint també el de la coalició amb ICV a la marxa principal de Barcelona, “Un país en qualitat i drets, també en ocupació”, una àmplia delegació d’EUiA ha reivindicat un any més, malgrat el xàfec que ha caigut al conjunt de Catalunya, respecte per als drets de la classe treballadora i una ocupació digna i amb seguretat.

A la ciutat comptal hem vist portant la pancarta de coalició la portaveu d’EUiA i diputada d’ICV-EUiA, Mercè Civit, la responsable de Món del Treball, Núria Lozano, o la dirigent i candidata per Barcelona, Teresa Ortega. Per part d’ICV encapçalaven la delegació el president, Joan Saura, i el vicepresident i portaveu de la coalició al Parlament, Jaume Bosch, entre altres.

A les manifestacions i altres activitats convocades a la resta de capitals de demarcació, EUiA també ha estat molt present a través dels seus dirigents comarcals, afiliats de les assemblees territorials i candidats que es presenten a les eleccions municipals.

A continuació us adjuntem el manifest que ha elaborat EUiA en motiu del 1r de Maig:

Per una ocupació digna i sense riscos: prou accidents!

El Primer de Maig és una jornada reivindicativa i de solidaritat amb els i les treballadors i treballadores. Amb els i les treballadors i treballadores d’aquí i amb els i les d’arreu del món que lluiten per l’alliberament social i nacional en els seus països.

En un context de creixement econòmic com l’enregistrat els últims anys, en què l’economia espanyola ha crescut per sobre de la mitjana comunitària, i al qual els guanys de les empreses i la banca espanyoles i catalanes han estat rècords, aquests guanys no han repercutit positivament sobre els salaris, la jornada de treball, la prevenció de riscos laborals i, en general, les condicions laborals. Un model de precarització de la vida i el treball que es vol estendre a la resta d’Europa.

Volem fer especial esment a una autèntica xacra social: l’elevadíssima sinistralitat laboral, que ens situa al capdavant de l’Europa dels quinze, i que necessita d’un pacte nacional de totes les forces polítiques, amb el protagonisme dels sindicats, per a posar fi a un problema que, lluny de solucionar-se, aquest any ja ha provocat 35 noves víctimes mortals a Catalunya.

Una situació d’extrema gravetat, que requereix l’adopció de mesures, tant normatives com legislatives, de caràcter urgent com:

· Més informació i més formació
· Més mesures de seguretat i més inversió per prevenció a les empreses
· Més inspecció, amb més mitjans per a actuar, i més sancions
· Que es compleixi la Llei
· Que s’apliqui el Codi Penal a aquells que l’infringeixin
· Que la Fiscalia intervingui als accidents mortals i la Generalitat personi als processos judicials
· Que es facin públiques les empreses amb més accidents
· Que s’inclogui la prevenció de riscos a la negociació col·lectiva, així com la creació de la figura dels i de les delegats/des de prevenció territorials i sectorials.

A més d’això, per EUiA cal una acció política de solidaritat i de conscienciació amb els treballadors i les treballadores, de presència al carrer. Per aquest motiu, mentre es perllongui aquesta situació, celebrarem una concentració mensual a la Plaça St. Jaume, el proper dimecres, 9 de maig, a les 12h. EUiA estem molt satisfets d’haver pogut revalidar la majoria catalanista i d’esquerres, amb un creixement de la coalició ICV-EUiA, el que ha conduït al Govern d’Entesa.

En aquesta nova etapa, el Govern ha de continuar aprofundint en la línia ja endegada de polítiques socials i mediambientals, més propera a les necessitats dels treballadors i de les treballadores, front als interessos de les multinacionals i grans grups econòmics, que continuen en la seva línia de desmantellament del teixit productiu català, del tancament o deslocalització d’algunes empreses com: SERRA CAPEL, DOMAR, FICHET, SAS, etc... són només els últims exemples.

Els treballadors i les treballadores hem de participar a les eleccions del proper 27 de maig. És una oportunitat per a tenir més ajuntaments d’esquerres i ecologistes, una oportunitat per a fer créixer la coalició ICV-EUiA.

Per un TREBALL DIGNE i sense riscos
PER UNA OCUPACIÓ DE QUALITAT, ESTABLE I AMB DRETS
PEL DESPLEGAMENT DE L’ESTATUT AMB DRETS SOCIALS I
LABORALS AVANÇATS,
TRASPÀS DE LA INSPECCIÓ DE TREBALL, JA!
VISCA EL PRIMER DE MAIG!

MANIFEST D’EUiA DAVANT EL 1r DE MAIG

Esquerra Unida i Alternativa participarà, un any més, en les diverses manifestacions que s’han convocat arreu de Catalunya per reivindicar el Primer de Maig.

Entre els dirigents d’EUiA que hi participaran a la manifestació de Barcelona, sota el lema “Per una ocupació digna i sense riscos: prou accidents!”, s’hi troben el coordinador general, Jordi Miralles, la diputada i portaveu, Mercè Civit, i la responsable de Món del Treball, Núria Lozano.

A continuació us adjuntem el manifest que ha elaborat EUiA en motiu del 1r de Maig:

Per una ocupació digna i sense riscos: prou accidents!

El Primer de Maig és una jornada reivindicativa i de solidaritat amb els i les treballadors i treballadores. Amb els i les treballadors i treballadores d’aquí i amb els i les d’arreu del món que lluiten per l’alliberament social i nacional en els seus països.

En un context de creixement econòmic com l’enregistrat els últims anys, en què l’economia espanyola ha crescut per sobre de la mitjana comunitària, i al qual els guanys de les empreses i la banca espanyoles i catalanes han estat rècords, aquests guanys no han repercutit positivament sobre els salaris, la jornada de treball, la prevenció de riscos laborals i, en general, les condicions laborals. Un model de precarització de la vida i el treball que es vol estendre a la resta d’Europa.

Volem fer especial esment a una autèntica xacra social: l’elevadíssima sinistralitat laboral, que ens situa al capdavant de l’Europa dels quinze, i que necessita d’un pacte nacional de totes les forces polítiques, amb el protagonisme dels sindicats, per a posar fi a un problema que, lluny de solucionar-se, aquest any ja ha provocat 35 noves víctimes mortals a Catalunya.

Una situació d’extrema gravetat, que requereix l’adopció de mesures, tant normatives com legislatives, de caràcter urgent com:

· Més informació i més formació
· Més mesures de seguretat i més inversió per prevenció a les empreses
· Més inspecció, amb més mitjans per a actuar, i més sancions
· Que es compleixi la Llei
· Que s’apliqui el Codi Penal a aquells que l’infringeixin
· Que la Fiscalia intervingui als accidents mortals i la Generalitat personi als processos judicials
· Que es facin públiques les empreses amb més accidents
· Que s’inclogui la prevenció de riscos a la negociació col·lectiva, així com la creació de la figura dels i de les delegats/des de prevenció territorials i sectorials.
A més d’això, per EUiA cal una acció política de solidaritat i de conscienciació amb els treballadors i les treballadores, de presència al carrer. Per aquest motiu, mentre es perllongui aquesta situació, celebrarem una concentració mensual a la Plaça St. Jaume, el proper dimecres, 9 de maig, a les 12h. EUiA estem molt satisfets d’haver pogut revalidar la majoria catalanista i d’esquerres, amb un creixement de la coalició ICV-EUiA, el que ha conduït al Govern d’Entesa.

En aquesta nova etapa, el Govern ha de continuar aprofundint en la línia ja endegada de polítiques socials i mediambientals, més propera a les necessitats dels treballadors i de les treballadores, front als interessos de les multinacionals i grans grups econòmics, que continuen en la seva línia de desmantellament del teixit productiu català, del tancament o deslocalització d’algunes empreses com: SERRA CAPEL, DOMAR, FICHET, SAS, etc... són només els últims exemples.

Els treballadors i les treballadores hem de participar a les eleccions del proper 27 de maig. És una oportunitat per a tenir més ajuntaments d’esquerres i ecologistes, una oportunitat per a fer créixer la coalició ICV-EUiA.

Per un TREBALL DIGNE i sense riscos
PER UNA OCUPACIÓ DE QUALITAT, ESTABLE I AMB DRETS
PEL DESPLEGAMENT DE L’ESTATUT AMB DRETS SOCIALS I
LABORALS AVANÇATS,
TRASPÀS DE LA INSPECCIÓ DE TREBALL, JA!
VISCA EL PRIMER DE MAIG!

EUiA amb Oscar Figuera ( Secretari General del PCV)

Amb motiu de la visita de Oscar Figuera ( convidat pel Partit dels i les Comunistes de Catalunya ), el Secretari General dels Comunistes de Veneçuela, també va reunir-se i participar en varis actes amb Esquerra Unida i Alternativa, aixi com la visita al parlament de Catalunya, amb el Secretari General del PCC, Marià Pere, i els diputats d'EUiA Jordi Miralles i Merce Civit.


Per a més informació:

http://acteamboscarfiguera.blogspot.com/

Suport als treballadores de Delphi

http://www.aytopuertoreal.es/riim/webmunicipal.nsf?Open

Companys i companyes, firmeu per donar suport als companys i companyes afectats pel tancament de Delphi.

Correa triunfa con más del 80 por ciento de los votos

La propuesta del presidente socialista por el "sí" a una Asamblea Constituyente tiene en Ecuador algo más del 81%, con la mitad de los sufragios escrutados. El "no" se lleva apenas el 13%.

El escrutinio no sólo confirmó el resultado que transmitieron los sondeos previos, sino que fortaleció con números más altos el proyecto de Rafael Correa. La propuesta del presidente socialista de Ecuador por el "sí" a una Asamblea Constitucional para reformar la Carta Magna se apodera del 81,23 por ciento de los votos, con la mitad de los sufragios escrutados.

En la vereda de enfrente, el "no" se queda con el 13,03 por ciento, según informó el Tribunal Supremo Electoral (TSE) en su página web. Hasta esta mañana, se llevaba escrutado el 52,17 por ciento de las actas (19.235 sobre un total de 36.873).

El conteo arroja un triunfo del "sí" por 2.795.007 votos frente a 448.169 sufragios para el "no". Los votos en blanco, en tanto, suman 24.454 y los nulos llegan a 173.073.

Ahora, los ecuatorianos afrontarán una nueva elección entre fines de octubre y comienzos de noviembre: será para seleccionar a los 130 asambleístas que redactarán la nueva Constitución.

Correa busca modificar la Carta Magna de 1998 que, entre otras cosas, faculta al Congreso a destituir a los presidentes, como ya sucedió con Abdalá Bucaram, Jamil Mahuad y Lucio Gutiérrez. Y ha dicho que "su proyecto" no incluye incorporar la reelección. También planteó devolver al Estado un rol protagónico en la economía, dolarizada desde 2000.

En conferencia de prensa luego de que se conociera su triunfo, el Presidente ecuatoriano aseguró que la aceptación del plebiscito no es un "triunfo de un solo hombre, sino de la patria". Como dijimos, el pueblo ecuatoriano aprendió a confiar en nosotros, se ha dado cuenta de que cumplimos", afirmó Correa.

EUiA, per la III República

UN MILER DE CIUTADANS VOTEN PER LA REPÚBLICA EN EL REFERÈNDUM SIMBÒLIC ORGANITZAT PER EUiA A LA RAMBLA BARCELONINA

Aquest dissabte 14 d’abril, EUiA ha celebrat el 76 aniversari de la proclamació de la II República amb un referèndum simbòlic en plena Rambla de Canaletes, presidit pel coordinador general de la formació política i vicepresident de la coalició ICV-EUiA al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles.

El dirigent d’EUiA ha declarat que en aquesta data “és necessari recordar els qui van defensar la legalitat de l’estat republicà front l’aixecament feixista”. Miralles ha afegit que aquest referèndum simbòlic és, d’una banda, “un homenatge a la República, que va significar un avenç en el drets socials, nacionals i de les persones” i, al mateix temps, una manera d’expressar “el compromís d’EUiA, perquè creiem en una república de futur”. Miralles ha recordat que “els nostres veïns europeus són repúbliques”, referint-se a països com França, Itàlia o Portugal, i l’ha reclamat per a Espanya, afirmant que és el model d’estat més democràtic i modern, front la monarquia, que ha qualificat de “obsoleta i poc transparent”. En paraules del coordinador general d’EUiA, “Si podem triar els nostres representants al Parlament i als ajuntaments, també hem de poder triar el cap d’estat”. En aquest sentit, Miralles creu que ara que existeix el compromís per part del govern de recuperació de la memòria històrica, també hauria d’obrir-se el debat sobre el model d’estat “per practicar la democràcia en tota la seva dimensió”. Així mateix, el coordinador general d’EUiA ha reclamat que la casa reial espanyola sigui tant transparent com les administracions públiques: “Ens costa milions d’euros i no saben exactament quins sous ni qui patrimoni tenen, mentres altres monarquies com l’anglesa, que és més carca, sí que ho declaren i paguen impostos”.

Tot i el temps plujós, més d’un miler de ciutadans i ciutadanes de totes les edats han participat en el referèndum organitzat per EUiA, per a deixar patent que prefereixen un estat republicà enlloc de la monarquia. La gent gran que va viure la II República ha mostrat la seva satisfacció en veure la simbologia republicana i molts joves s’han apropat encuriosits i també han dipositat el seu vot. L’acció ha començat a les de les 11 del matí i a més d’instal.lar una taula amb les urnes, els militants d’EUiA han enlairat uns globus de grans dimensions amb els colors de la bandera republicana. Passada la una del migdia, el recompte de paperetes ha donat com a resultat 1.053 vots a favor de la República, 21 de pro monàrquics, un vot en blanc i un de nul. Al llarg del matí també s’han venut 111 metres de bandera republicana, al preu d’un euro el metre.

EUiA també ha celebrat aquest referèndum simbòlic a d’altres localitats catalanes, com Granollers, l’Hospitalet de Llobregat o Barberà del Vallès. Al de Barcelona hi han participat, a més de Jordi Miralles, altres dirigents d’EUiA i candidats a les llistes de la coalició a les properes eleccions municipals, com Francisco Javier Sánchez, coordinador de la branca juvenil de l’organització, Alternativa Jove-Joves d’EUiA, que ha impulsat aquesta activitat, la portaveu d’EUiA i diputada al Parlament de Catalunya, Mercè Civit, el cap de llista a Sant Adrià de Besòs, Gregorio Belmonte, i Isabel Ribas, la coordinadora d’EUiA de Barcelona i nº 5 a la llista encapçalada per Imma Mayol.

Concentració contra el terrorisme patronal !

Membres de l'assemblea d'EUiA de Sant Andreu
vam participar a la concentració a Plaça Sant Jaume
el dimecres, contra la siniestralitat laboral, i per
una mobilització de les forçes populars contra
aquesta xacra.

HA MORT EL DIRIGENT D’EUiA I REGIDOR DE SALUT PÚBLICA DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA, IGNASI FINA

EUiA lamenta profundament la mort del company Fina i lloa una trajectòria política marcada pel seu compromís amb la lluita antifranquista, les esquerres i la seva ciutat

30/03/07. El dirigent d’EUiA i regidor de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona, Ignasi Fina, ha mort aquesta tarda després de no haver superat la crisi cardíaca aguda que va patir el passat 18 de març. Fina estava ingressat des de llavors a la Unitat Coronària de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Esquerra Unida i Alternativa lamenta profundament la desaparició del seu company, que actualment era membre del Consell Nacional de la formació. En els pròxims dies se li farà un acte d’homenatge i comiat després de la donació a la ciència del seu cos, tal i com era la seva voluntat.

Nascut a Barcelona, metge de professió, Fina era especialista en Medicina Laboral i Salut Pública. L’any 1980 va crear el primer centre municipal de Salut Laboral a la ciutat. Va ser membre fundador del Sindicat Democràtic Universitari d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), fou lluitador antifranquista i fins avui era també membre de la direcció del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC).

Ignasi Fina fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona a les darreres eleccions municipals del 2003, en la llista d’ICV-EUiA, i tot i que no repetia, per a les actuals tancava simbòlicament la llista de la coalició juntament amb les històriques lluitadores antifranquistes Maria Salvo i Neus Català. Actualment era el màxim responsable de la regidoria de Salut Pública en el govern municipal.

Qui deia que el socialisme no avança al món?

Misiones educativas deben organizarse en Unidades Productivas Socialistas
ABN 27/03/2007



Caracas, 27 Mar. ABN.- Durante su programa Aló, Presidente, número 279, el presidente venezolano, Hugo Chávez Frías, llamó a los participantes en las misiones sociales a organizarse «en sociedades productivas que tengan un sentido de pertenencia para contribuir así con la construcción del socialismo venezolano».

Chávez indicó que los integrantes de las misiones deben ser capaces de movilizarse socialmente a la hora de defender la revolución «para que el pueblo deje de ser sólo una masa y vaya adquiriendo niveles organizativos, que sea más bien una multitud organizada».

Reiteró que el área económica es fundamental para lograr la transformación definitiva del sistema capitalista. Se trata de crear la «Misión Robinson y Ribas Productivas» que permitirán a los venezolanos estudiar y trabajar al mismo tiempo.

«Si no transformamos el modelo capitalista, si no echamos atrás los paradigmas y los valores capitalistas, es mentira que vamos a construir un socialismo. Es imprescindible ir construyendo unidades económicas que sean propiedad colectiva y no privada, para satisfacer las necesidades de la colectividad».

Este nuevo modelo económico requiere de un proceso adicional de organización, dotación, capacitación y equipamiento, explicó el presidente Chávez al momento de encomendarles a las Comisiones Presidenciales de cada misión, estructurar las Unidades Productivas.

Se trata del nacimiento del hombre, la mujer y la sociedad nueva bajo el esquema de una economía colectiva donde todos participen en la búsqueda de la solución del problema de las comunidades.

El pronunciamiento de Chávez tuvo lugar mientras entregaba certificados de sexto grado a estudiantes de la Misión Robinson II, evento efectuado en el Teatro Teresa Carreño, en Caracas.

Prisa-PP

Un article de Pascual Serrano

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=48818

EL CONSELL NACIONAL D’EUiA DONA AVUI EL VIST-I-PLAU A LES CANDIDATURES PER A LES ELECCIONS MUNICIPALS DEL MAIG

Miralles fa una valoració ‘altament positiva’ de l’acord d’EUiA amb ICV i les EPM, que presentaran més de 350 llistes arreu del territori

El Consell Nacional d’EUiA dona avui el vist-i-plau a Barcelona a les candidatures que presentarà en coalició amb ICV i les Entitats pel Progrés Municipal a les pròximes eleccions municipals, més de 350 arreu del territori català. El coordinador general d’EUiA i vicepresident de la coalició al Parlament, Jordi Miralles, ha valorat l’acord titllant-lo d’altament positiu, “ja que suposa un creixement important respecte del 2003, quan en varem presentar 163”. Miralles també ha pronosticat un increment destacable en el nombre de regidors, “que creiem que passaran a 600 dels al voltant de 400 que tenim ara”, i en el suport electoral, “perquè tenim possibilitats d’arribar a un 15% de l’electorat”.

El coordinador general d’EUiA s’ha mostrat convençut que “aquest increment convertirà la nostra coalició en una de les bases imprescindibles per garantir majories d’esquerres i governs d’entesa a molts indrets de Catalunya”.

Evolució i creixement d’EUiA dins la coalició

Miralles ha volgut destacar l’evolució que ha fet EUiA des del 2003, superant dificultats en ciutats com Tarragona, el Prat, Santa Perpètua, Gavà, La Llagosta, Roses o Badia del Vallès, on la coalició va anar per separat i ara hi presenta llista conjunta.

El coordinador general d’EUiA també posat de manifest el creixement de la formació en el marc de la coalició, assegurant que “estem satisfets perquè EUiA encapçalarà en ciutats importants com L’Hospitalet, Sant Adrià, Gavà, Barberà del Vallès, Blanes, i a capitals de comarca del Camp de Tarragona com Valls, el Vendrell o Montblanc. També on hi tenim alcaldia o hi optem, com Martorelles o Montornès del Vallès Oriental”.

“La taca roig i verda, que representa la justícia social, l’ecologia i la participació ciutadana, s’estendrà encara més per tot Catalunya”, ha augurat finalment Miralles.

Comunicat de l'Harmonia

Des del col·lectiu de persones i entitats impulsores del projecte de L’HARMONIA* volem donar a conèixer els següents fets:

El passat dia 23 de març havíem convocat una xerrada-col·loqui a l’auditori de Can Fabra (aforament 100 persones) sobre la necessitat d’equipaments culturals gestionats per entitats i per això vam seguir els tràmits administratius corresponents tant a Can Fabra com al Districte.

La nostra sorpresa ha estat la no autorització de l’Ajuntament de Barcelona-Districte de Sant Andreu a la celebració d’aquest acte a Can Fabra i la proposta de realitzar-lo a la Sala de Projeccions del Centre Cívic (aforament 35 persones) com a lloc alternatiu. La comunicació la vam rebre una setmana abans de la xerrada, amb els cartells i publicitat preparats i amb els ponents confirmats (Felipe Aranguren, llicenciat de Ciències Polítiques; Miqui Espum, cofundador i director de La Fura dels Baus; Manuel Delgado, antropòleg de la Universitat de Barcelona; i un membre de la Gestora de l’Ateneu de 9 Barris). La raó al·legada és que la xerrada no s’adequa a les activitats que habitualment es programen en aquest equipament.

No entenem per què se’ns aplica aquest criteri quan amb aquest acte precisament volem donar a conèixer el projecte cultural que L’Harmonia vol desenvolupar a Sant Andreu de Palomar. Un projecte que pretén aconseguir un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona perquè Sant Andreu disposi d’un espai públic amb creacions i gestió fetes des de les pròpies entitats que en seran usuàries.

Encara s’entén menys aquesta prohibició quan l’auditori s’ha estat utilitzant regularment per la celebració d’actes semblants al qual L’Harmonia volia dur a terme. Entendríem un canvi d’ubicació si les característiques tècniques de l’auditori no permetessin fer l’acte programat, però no ens sembla de calaix la seva negativa si la raó és que la xerrada no s’adiu a les activitats pensades per Can Fabra.

Considerem que la situació és encara més injusta quan en el web de Can Fabra s’afirma que des del districte s’aposta per “la complicitat del tercer sector” i impulsen un model de gestió amb un clar sentit de servei públic de proximitat” el qual garanteixi un servei més proper i adaptat a les necessitats i a les expectatives de la ciutadania”; o bé l’actual campanya publicitària de l’Ajuntament de Barcelona “Redescobreix els espais públics. Són teus. Cuida’ls”.

Tot això ens reafirma en la necessitat d’un equipament cultural a Sant Andreu gestionat per conveni pels propis col·lectius, com ja ho són l’Ateneu Popular de Nou Barris, la Farinera del Clot o la pròximament inaugurada Casa Orlandai a Sant Gervasi.

La nostra intenció és, doncs, seguir endavant amb aquest projecte, sumant cada cop més col·lectius i persones, i treballant per l’obertura d’equipaments públics que permetin programar i difondre amb llibertat tot tipus de propostes culturals a Sant Andreu de Palomar.

HARMONIA

Ateneu Popular i Cultural

*L’Harmonia és un projecte d’ateneu popular i cultural a l’antic complex de la Fabra i Coats. (http://ateneuharmonia.blogspot.com)

Construïm Sant Andreu amb HARMONIA

No a la Guerra ! Fora les forçes d'ocupació!

Cassolada popular contra la manipulació de la dreta

Ahir dijous una cinquantena de veïns i veïnes de Sant Andreu, va mostrar la seva indignació envers les manipulacions i mentides de la dreta , amb una cassolada a l'ajuntament del districte.

Cada dijous a les 22:00 hores, es realitzarà aquesta acció a Plaça Orfila.

EUiA de Sant Andreu, participa i recolza aquestes accions.

Diputado español denuncia a Aznar por crímenes de guerra

Madrid, 13 mar (Prensa Latina) El diputado de Izquierda Unida (IU) en Málaga Antonio Romero denunció ante la Fiscalía al ex presidente del gobierno José María Aznar como criminal de guerra por haber participado en la invasión a Iraq.

La denuncia fue presentada la víspera en esa instancia, señala hoy en una información el diario El País, el cual indica que por esa razón Romero ha reclamado que se abra investigación y proceso judicial contra el ex mandatario.

Entre los crímenes de guerra responsabilidad de George W Bush, Anthony Blair y Aznar en Iraq, Romero destaca: "causar la muerte de cerca de 700 mil iraquíes, la mayoría civiles, durante los tres años de ocupación, y destrucción de infraestructuras civiles".

Añade a esa lista "desencadenar el abandono del país de dos millones de iraquíes, ahora refugiados en el extranjero, y 2,3 millones de desplazados en el interior de Iraq", precisa el diario.

También, "el robo de recursos petroleros iraquíes; saqueo de tesoros culturales, masacre de civiles incluyendo muchas mujeres y niños; uso de armas ilegales, tales como uranio empobrecido y bombas de fósforo contra ciudades completas".

Incluye entre las acusaciones la detención de "miles de inocentes en cárceles y campamentos masivos donde se tortura, golpea y humilla" y "destrucción de un país entero; sembrar el terror en Iraq, legalizar la tortura y organizar secuestros a nivel internacional".

El diputado añade que "la invasión de Iraq fue un crimen de guerra. Se basó en mentiras como la existencia de armas de destrucción masiva" y recordó que "recientemente Aznar ha reconocido en público que no había ese tipo de armas".
Denunció que "desde marzo de 2003 a julio de 2006 han muerto 654 mil 965 personas (600 al día), el 2,5 por ciento de la población iraquí".

La denuncia precisa que en 2003 en Islas Azores Bush, Blair y Aznar planearon esa guerra al margen de la ONU y del Derecho Internacional.

Acusó al ex presidente español de poner "las bases militares a disposición del despliegue de Estados Unidos para la ocupación, y envió militares españoles a la guerra ilegal".

También "envió policías a Guantánamo, prisión ilegal donde se conculcan los derechos humanos y civiles"; "puso en peligro la vida de periodistas, soldados y agentes del CNI en Iraq, y situó a España en el punto de mira del terrorismo islamista".

Romero basa su petición de investigación en la Carta de Naciones Unidas, la Declaración Universal de Derechos Humanos, la Convención de Ginebra y la Constitución española, entre otras normas.

Chavez "El mundo necesita médicos y no tropas de asalto o portaviones"

Noticia extreta de Granma:

BUENOS AIRES, 9 de marzo.— El presidente Hugo Chávez instó hoy aquí a Estados Unidos a cambiar los portaaviones nucleares y las tropas de asalto por médicos para salvar vidas en el planeta.

Ante miles de personas reunidas en un estadio de fútbol de la capital argentina, el jefe de estado venezolano dijo que el mandatario estadounidense, George W. Bush, pretende impedir la oleada de cambios que tienen lugar en el continente y "no se lo podemos permitir".

Desmintió que su actual visita a Argentina y el próximo viaje a Bolivia, constituyan un intento de contrarrestar la gira por cinco países latinoamericanos del mandatario estadounidense, a quien calificó de cadáver político.

El presidente de Estados Unidos, para poder hablar de justicia social, debe retirar de inmediato las tropas de Iraq, aseguró Chávez en medio de consignas antimperialistas y de apoyo al proceso bolivariano e integracionista en la región.

Ridiculizó el monto de asistencia que el jefe de la Casa Blanca trae en carpeta para el periplo, y recordó que el gasto militar de Estados Unidos llegó a los 600 000 millones de dólares durante el año 2006.

"Parece que después de siete años Bush descubre que hay pobreza en Latinoamérica. Si quiere contribuir para acabar con ella, pues entonces que condone la deuda externa y elimine las políticas de Estados Unidos hacia el libre comercio", enfatizó según un despacho de la Agencia Bolivariana de Noticias.

Denunció que Washington desató una guerra mundial, cuyos exponentes son la agresión a Iraq, los aprestos bélicos contra Irán, y el propio golpe de Estado del 2002 y los intentos de desestabilización en Venezuela.

Entretanto, Bush arribó a la capital uruguaya, escenario de manifestaciones de repudio a su visita, al igual que ocurrió en Brasil y anuncian con reeditarse en el resto de su gira latinoamericana.

Una més sobre manipulacions...

http://www.euia.cat/docs/juguen.pdf

Els del PP ens prenen per tontos?

150 PERSONES ES CONCENTREN A LA PLAÇA SANT JAUME EN PROTESTA PER LA SINISTRALITAT LABORAL

L’acció, on ha participat Jordi Miralles, estava convocada per EUiA

La Plaça de Sant Jaume ha acollit avui la primera concentració convocada per Esquerra Unida i Alternativa en solidaritat amb les víctimes per accidents de treball a Catalunya i en protesta pels alts índex de sinistralitat laboral. La concentració s’ha fet a les 12 del migdia i ha comptat amb la participació de diversos càrrecs electes de la formació, com els diputats Jordi Miralles, també coordinador general, i Mercè Civit, portaveu adjunt d’ICV-EUiA al Parlament.

Després de la concentració, on s’ha desplegat una pancarta amb el lema “El treball és un dret, no és un risc. 2007: 15 morts”, Miralles ha explicat que l’acció s’emmarca en la voluntat d’EUiA de “fer visible la greu situació d’inseguretat que pateixen molts treballadors i treballadores a Catalunya i que recau principalment en la irresponsabilitat de les empreses. Per això creiem que és necessària més informació i formació per als treballadors. Però sobretot més inspecció que vagi acompanyada de sancions exemplars a les empreses que incompleixen la llei en prevenció de riscos laborals, tenint en compte que la butxaca és la única cosa que els preocupa”.

A la concentració també hi han assistit dirigents d’EUiA com la responsable de Món del Treball, Núria Lozano, i altres càrrecs de govern de la formació, com el Director General de Relacions Institucionals, Fèlix Alonso i el Director del Servei de Meteorologia de Catalunya, David Rodríguez. Hi ha participat, entre altres regidors d’EUiA, el de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona Ignasi Fina. La protesta ha tingut el suport de personalitats rellevants del món del treball no vinculades a EUiA, com la responsable de Salut Laboral de CC.OO a Catalunya, Neus Moreno o el president de l’Associació de Treballadors Pakistanesos, Javed Ilyas.

La concentració, recordem, és una de les mesures acordades per la direcció d’Esquerra Unida i Alternativa per tal de conscienciar la societat d’una xacra social, la sinistralitat laboral, que a Catalunya acaba amb la vida i la salut de centenars de treballadors l’any. L’objectiu de l’organització és mantenir la convocatòria de concentracions el primer dimecres de cada mes si continuen morint treballadors.

Cinema de Classe a Sant Andreu

03-03-2007

Passi dels documentals:

Història d´una vaga "LAFORSA"

El efecto Iguazú (Sintel)

En acabar, es realitzarà un debat entre els participants i per finalitzar, es farà un pica-pica per als companys i companyes.

Si esteu interessant a participar envieu un correu a bcnest@joventutcomunista.org

MIRALLES ES MOSTRA ‘SATISFET’ PEL CREIXEMENT D’IU EN LA DARRERA ENQUESTA DEL CIS

El coordinador general d’EUiA considera que el PSOE ha de mirar cap a l’esquerra ‘perquè és cap on es mou l’electorat’El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha felicitat avui a Izquierda Unida, el seu referent estatal, per la darrera enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), que recull un important increment en el seu suport electoral. Miralles, que s’ha mostrat satisfet pels resultats, ha recordat que aquestes xifres, una estimació de vot de 6’5 punts i un 4’6 en intenció directa, són les millors des de l’any 2003. A més, ha destacat la bona valoració de Gaspar Llamazares com a dirigent polític que recull l’enquesta.El coordinador general d’EUiA, que ha destacat “la suma de la nostra coalició, ICV-EUiA, al creixement d’IU”, creu que les dades de l’enquesta confirmen que “la formació liderada per Llamazares serà determinant en les pròximes eleccions municipals i autonòmiques a l’hora de conformar noves majories d’esquerres a l’estat”. També ha explicat que “el PSOE hauria de mirar més cap a les esquerres, enlloc de condicionar les seves polítiques per la dreta, perquè aquesta enquesta, precisament, confirma que els ciutadans miren cap a l’esquerra malgrat la campanya de pressió, agressiva i bruta de la dreta i del PP”.

Reflexiones entorn IU ( part III )

LLUÍS RABELL Rojos/Roges de EUiA

El fons del problema és que s’ha anat desdibuixant el projecte independent d’IU i hi ha hagut un procés de subsidiarietat respecte al Govern del PSOE. IU no acaba de trobar el seu espai perquè està en una relació de dependència excessiva i li costa definir i mantenir un perfil propi.

Sobre aquesta base política sorgeixen debilitats, crisi, pèrdua d’afiliació, i quan apareixen aquests problemes sorgeixen disputes de caràcter fraccionat i fraticida perquè la base social en la qual se sostenen fins i tot els càrrecs que vertebren l’organització comencen a estar en perill (...).
Així mateix, s’ha donat una deriva d’institucionalització de l’organització, que hem viscut també a Catalunya. Quan s’han anat assolint certes posicions institucionals, s’ha anat perdent peu en els moviments socials i perdent mordent reivindicatiu per caure en una espècie de possibilisme institucional (...).

La posició que hagués hagut de defensar IU és una oposició d’esquerres al Govern, és a dir, davant el PP i les pressions de la dreta, donar-li un suport tècnic parlamentari, però en absolut no donar cobertura a iniciatives legislatives o polítiques que no corresponen a les perspectives i als postulats d’esquerres que defensem (...).

El risc és que aquesta divisió tingui com a conseqüència una pèrdua de vots important, que podria posar en qüestió l’existència d’un grup parlamentari d’IU. La veritat és que és una amenaça, no s’ha de ser catastrofista, i esperem que la raó s’imposi, o almenys l’instint de conservació, perquè si es perdés el grup parlamentari seria molt difícil mantenir una organització com IU. Probablement s’arribaria a una ruptura, a una desbandada, o sorgirien projectes diferents.
IU hauria de fer una aposta atrevida a molts terrenys, apostar molt més per construir-se sobre la base del conflicte social i apostar pel retorn al seu projecte original. Per exemple, hauria de ser valent en determinades situacions de conflicte polític, com la del País Basc, i apostar per la reobertura del procés de pau.

I per l’autodeterminació dels pobles. Al terreny social s’hauria de separar de les polítiques social- liberals del Govern, i apostar per una línia de conflicte social i de defensa molt enèrgica dels drets socials.

Sense aquest gir, encara que això li costi una crisi, enfrontaments locals amb els socis socialistes i alguna pèrdua d’alguna posició municipal, IU difícilment no podria corregir el tret. Si això no ocorre, caldrà construir alguna cosa a partir d’aquesta òptica o en aquesta perspectiva.


JUAN M. SÁNCHEZ GORDILLO Portaveu Nacional del Col·lectiu d’Unitat dels Treballadors (CUT)

Em sembla que hi ha una anàlisi equivocada de la realitat. La direcció es confon si creï que quanta més moderació més vot. I quan Esquerra Unida es modera tant que s’assembla al PSOE com una gota d’aigua, la gent vota el PSOE. A més, IU ha de ser una força autònoma i independent. Alguns amb tal d’arribar a un ministeri o a una regidoria són capaços de casar-se amb el diable. I així no anem en cap costat (...).

Al final, molts dels dirigents d’IU acabaran fagocitats pel PSOE. I jo crec que el PSOE és l’altra cara de la dreta, és un partit procapitalista. Està a favor de l’OTAN, del capitalisme, de les privatitzacions, de la banca... Del PSOE cal fugir com de la pesta. Definir la unitat de l’esquerra comptant amb el PSOE és un disbarat total i absolut, perquè el PSOE no és d’esquerres. Una IU que consideri al PSOE part de l’esquerra és l’abraçada de l’ós, és la desaparició d’IU.

Fa falta una renovació. Si no hi ha un gir de 180 graus, no el veig cap futur a IU. I home, també caldria canviar la llei electoral. No hi ha dret que amb els vots d’IU tingui els diputats que té, amb aquests vots hauríem de tenir el triple. Però el gran problema és que IU ha de decidir-se a ser d’esquerres. Crec que cal canviar l’actual direcció. El que passa és que tampoc no em sembla una alternativa la posició del PCE.

Hi ha dos grups del PCE que es disputen la direcció, però per les seves pràctiques crec que cap dels dos no és la resposta. Cal ser clarament anticapitalista, antisistema, propugnar l’empresa pública, apostar perquè els treballadors puguin accedir als mitjans de producció, la nacionalització de la banca, aconseguir la reforma agrària... La resposta ha de venir de l’antiglobalització, de l’esquerra alternativa, i per elaborar un programa què realment sigui d’esquerres!

Reflexions entorn IU ( part II )

FELIPE ALCARAZ President Executiu del Partit Comunista d'Espanya

Esquerra Unida hauria de tenir un perfil propi. Una cosa és que nosaltres no servim d’ajuda al PP, però una altra és que no responguem al PP des del programa d’Esquerra Unida, des del nostre propi perfil. L’altra idea és que IU no pot funcionar com un partit clàssic, amb un aparell a dalt i tot molt vertical. No es pot imposar ningú en funció d’un percentatge per anul·lar una de les parts (...).

Des de l’esquerra, la legislatura de Zapatero està acabada. No ha tingut l’impuls d’esquerres. El model econòmic està basat en l’especulació, la precarietat i la corrupció. Però no hem tingut perfil propi. Per exemple, els pressuposts els hem votat aquests anys a favor, el que vol dir que votem la política econòmica fonamental de Zapatero (...). Hi ha sectors que estan plantejant tirar endavant caigui qui caigui, que plantegen que és millor una força ecologista, que tingui el seu referent en Iniciativa per Catalunya, deixar enrere el llast de ’els vermells’.

Però una gran majoria està convençuda que no podem seguir com una espècie de ’PSOE bis’, és que Zapatero ens estima molt, i com continuï així ens matarà a petons. I crec que hi ha una majoria que estem d’acord en això. Però té davant una altra gent que considera que cal renovar-se. Cada vegada que sona la paraula renovar-se en IU porta unit renovar-se amb un gir a la dreta.


ENRIQUE DE SANTIAGO Candidat alternatiu a Llamazares el 2004

El model d’IU d’organització política que ha vingut aplicant-se en els últims anys està esgotat. I fruit d’aquest esgotament es produeixen contradiccions que donen lloc a conflictivitat interna i en la base d’aquesta conflictivitat sempre apareix el mateix: la dificultat perquè la militància i els moviments socials que haurien de convergir en IU puguin expressar les seves opinions i que aquestes no solament siguin tingudes en compte, sinó que tinguin un pes específic dins de l’organització. Mentre no se superi aquest estadi de conversió de facto en un partit polític a l’ús i no es torni als principis fundacionals de moviment polític i social participatiu i ampli no es podrà sortir de la crisi (...).

Que IU es convertís en força extraparlamentària seria un desastre, perquè significaria el fracàs del projecte, però crec que aquest risc actualment no existeix. Les últimes enquestes donen una pujada de les expectatives de vot de dos o tres punts, i que jo atribueixo a la variació en l’orientació política davant el Govern, en la forma molt més clara de marcar les diferències polítiques; entre altres coses, en l’últim consell polític federal es va aprovar un informe pel qual IU ja no era l’oposició "influent i exigent", sinó que era una oposició "alternativa i exigent" al Govern (...).

És imprescindible abordar un procés de refundació sobre aquests principis originaris de moviment polític i social obert, participatiu on convergeixin moviments socials, persones organitzades a qualsevol front per transformar la societat, criteris polítics que d’altra banda ha de veure molt amb la reflexió que hi ha als fòrums socials mundials. El 2006, els FSM analitzaven la dificultat dels moviments socials d’aconseguir les seves reivindicacions en la mesura que no eren capaços d’incorporar el component polític. Aquesta limitació va ser la que va donar lloc fa 20 anys al naixement d’IU, a la necessitat de buscar un espai on convergissin moviments socials i a actuació política.

Reflexions entorn a Izquierda Unida

Extret dels companys del diari DIAGONAL:

Membres de la comissió federal, dels sectors del PCE, de CUT i EUIA donen les seves visions sobre la coalició.
1. Què està ocorrent en Esquerra Unida?
2. S’han comès errors? S’ha sabut articular un discurs diferenciat del PSOE?
3. Quins passos s’ha de donar a partir d’ara?
FÉLIX TAVERNA Membre de la Comissió Permanent Federal d’Esquerra Unida.

Una cosa són les tripes d’Esquerra Unida. I una altra són les propostes de la formació. En aquest sentit sóc optimista. Perquè les últimes enquestes sí que donen tendència a un repunt de la nostra formació política. El desencontre intern està en un moment àlgid perquè és el moment de presentar candidatures municipals. La diferència d’Esquerra Unida és que es traslladen amb facilitat als mitjans de comunicació, ja que el sistema d’elecció assegura la pluralitat de totes les opcions (...).
Hi ha una majoria important d’IU que va apostar en el seu moment per una oposició constructiva, una oposició col·laboradora del que va ser un nou cicle que va arrabassar el govern a la dreta i que posteriorment s’ha situat en una exigència important.

Cal tenir en compte que tenim una dreta l’objectiu de la qual és desestabilitzar les institucions democràtiques.
I veurem el resultat electoral, crec que serà satisfactori perquè els ciutadans han entès que, estant en la necessitat d’articular una opció a la dreta, hem tingut un pensament propi.

El paper dels nostres representants, donada la seva capacitat numèrica, ha estat molt positiu (...). Hi ha un element que és la necessitat d’un relleu generacional.
La cultura política dels nostres votants és de sectors joves, alternatius.

Hi ha una esquerra alternativa que està emergint. L’esgotament dels recursos ambientals és un element principal, que ha de ser assumit. I cal considerar nous subjectes com l’antiglobalització (...).

Atac feixista a Terrasa

El coordinador general d’EUiA ha visitat avui al jove comunista que continua hospitalitzat amb lesions greus

El coordinador general d’EUiA i vicepresident d’ICV-EUiA, Jordi Miralles, ha denunciat avui en roda de premsa la brutal agressió que van patir, la matinada de dissabte a Terrassa, sis joves de la coalició. Els joves, de Joves d’Esquerra Verda i de Joves Comunistes, sortien d’un bar cap a la una de la matinada quan van rebre “una pallissa per causes òbviament polítiques”, segons Miralles, que ha visitat aquest matí al jove comunista que continua hospitalitzat amb lesions greus.

Miralles, que aquest migdia s’ha reunit amb el conseller Saura per aclarir els fets, ha explicat que la policia municipal i els Mossos d’Esquadra ho estan investigant. En aquest sentit, el coordinador general d’EUiA ha demanat que “s’apliqui amb força tot el pes de la llei, doncs ja fa massa temps que a algunes poblacions del Vallès Occidental joves descerebrats actuen amb violència contra qui no pensa com ells”.

CAL DIÀLEG

PER LA PAU CAL DIÀLEG
SETMANA PER LA PAU, CAL DIÀLEG

DIMARTS 20 DE FEBRER:
ACTE A VIC
Dia: 20
Hora: 19:30h
Lloc: Casino de Vic.(c/Jacint Verdaguer,5)
Presentarà:
Iñaki Escudero, Coordinador d'EUiA de Vic
Intervindrà:
Mercè Civit, Diputada al Parlament de Catalunya d'ICV-EUiA
Oskar Matute, Diputat al Parlament Basc d'Ezker Batua-Berdeak

DIMECRES 21 DE FEBRER:
ACTE A LA UNIVERSITAT
Dia: 21
Hora: 12:00h
Lloc: Facultat d'Econòmiques, Aula 116. Barcelona
Intervindrà:
Sandro Maccarrone, Portaveu de la Campanya "Si al procés de Pau"
Oskar Matute, Diputat al Parlament Basc d'Ezker Batua-Berdeak
Jordi Miralles, Coordinador general d'EUiA

ACTE A SABADELL
Dia: 21
Hora: 19:00h
Lloc: Casal Pere Quart (Rambla, 69. Sabadell)
Presentarà:
Marisol Martínez, Coordinador Comarcal d'EUiA del Vallès Occidental
Intervindrà:
Oskar Matute, Diputat al Parlament Basc d'Ezker Batua-Berdeak
Jordi Miralles, Coordinador general d'EUiA

DIJOUS 22 DE FEBRER:
ACTE A EL VENDRELL
Dia: 22
Hora: 19:30h
Lloc: Centre Civic L'Estació (La Rambla, s/n. Vendrell)
Presentarà:
Alfredo Valdivieso, Coordinador d'EUiA del Vendrell
Intervindrà:
Isabel López Aulestia, Directora General de Participació Ciutadana del Govern Basc, Ezker Batua-Berdeak
Jordi Miralles, Coordinador general d'EUiA

DIVENDRES 23 DE FEBRER:
ACTE A BARCELONA
Dia: 23
Hora: 18:30h
Lloc:Orfeó Gracienc (C/Astúries, 83. Barcelona)
Presentarà:
Isabel Ribas, Coordinador d'EUiA de Barcelona
Intervindrà:
Santiago de Alegria, Coordinador d'EUiA de l'Assemblea de Gràcia
Isabel López Aulestia, Directora General de Participació Ciutadana del Govern Basc, Ezker Batua-Berdeak
Joan Josep Nuet, Senador d'EUiA
Jordi Miralles, Coordinador general d'EUiA

Las paradojas de la política exterior española

Armando Quiñones
Canarias-semanal.com
El pasado mes de noviembre, el gobierno de Rodríguez Zapatero firmó con la monarquía marroquí un macro contrato valorado en más de 200 millones de euros, por el que España se compromete a suministrar a ese país vecino 1.200 blindados, 800 camiones militares y 10 patrulleras. Según Armando Quiñones, autor de este trabajo, la decisión del gobierno Zapatero de rearmar a la monarquía alauita no solo introduce elementos gravísimos de inestabilidad que afectan al Archipiélago Canario, sino que rompe también las posibilidades de una solución pacifica del conflicto en el Sahara. Quiñones desmonta el mito de la política “pacificadora” de las relaciones exteriores del ejecutivo español, aportando datos y argumentos generalmente ignorados por los grandes medios de comunicación.

Muy pocas decisiones han proporcionado tanta rentabilidad política al ejecutivo de José Luis Rodríguez Zapatero como la retirada de las tropas españolas de Irak. Salir del atolladero irakí, al que la miopía aznarista había arrastrado a la política exterior española, no fue solamente una medida acertada. Además, sintonizó con el deseo mayoritario de la sociedad, que había expresado tajantemente su rechazo a los criminales compromisos contraídos por el anterior gabinete derechista. A este gesto inicial se agregaría, meses después, una incierta propuesta de "Alianza de Civilizaciones", de cuyo contenido y objetivos nadie ha sabido dar razón. Aún así, tanto la retirada de las tropas como la propuesta "civilizatoria" posterior han proporcionado a la política exterior de Rodríguez Zapatero una aureola pacifista que, sin embargo, es absolutamente inmerecida.

En la senda de la OTAN Con una música muy distinta a la que marcan los acordes de los discursos oficiales, el Gobierno de Zapatero no ha hecho otra cosa más que continuar la senda militarista que ya había emprendido el Partido Popular. En el año 2006, España se convirtió en el segundo país de la OCDE que más aumentó el presupuesto destinado a la investigación militar. Solo la belicosa administración norteamericana del presidente Bush superó a la española en este rubro. Aunque a algunos ingenuos exegetas de la política exterior "pacifista" del PSOE pueda sorprenderles, lo cierto es que los 23.000 millones de euros de gastos militares previstos para 2007 constituyen la mayor cifra registrada en los últimos años. Traducido al Román paladino: casi el 15% del presupuesto del Estado español se dedica a gastos militares. Unos 58,10 millones de euros diarios. O expresado de manera más elocuente: el equivalente a la suma total de los gastos de los ministerios de Trabajo, Asuntos Sociales, Educación y Cultura, Agricultura, Pesca y Alimentación y Medio Ambiente.

Las misiones "humanitarias" Durante el 2006 se multiplicaron también -hasta alcanzar la decena - el número de países en los que intervienen las tropas españolas. En la actualidad, España participa en diez de las llamadas "misiones humanitarias", cuyo supuesto carácter neutral es más que discutible. La mayoría de ellas, aunque lleven el sello de las Naciones Unidas, coinciden al milímetro con los intereses de la política exterior norteamericana. Y no podía ser de otra manera. Los Estados Unidos dominan el foro en el que se decide el lugar donde, "humanitariamente", hay que enviar tropas y cañones.

España, undécima exportadora mundial de armamentos Pero, además de prepararse militarmente para intervenir en aquellos lugares en los que puedan encontrarse en juego sus intereses y los de sus socios, España se ha convertido en el curso de los últimos años en la undécima potencia exportadora de armamento del planeta. Mientras no se escatiman datos ni espacios para publicitar las cifras que puedan poner de relieve los éxitos económicos, científicos o incluso deportivos del país, este lamentable ranking es sometido a sordina y se hurta al conocimiento publico. En este capítulo, nuestros principales clientes no se encuentran, naturalmente, en el llamado "primer mundo" sino entre aquellos países a los que luego intentaremos rescatar con nuestras "misiones civilizatorias y humanitarias". España es hoy el primer proveedor de munición de los países del África subsahariana, donde las ventas de esta mortal mercancía alcanzan los 1,2 millones de euros, casi el doble de lo que vende a Francia y el triple de lo que vende a los EEUU.

El PCE pide que se condene a Aznar como criminal de guerra

laRepublica.es

El Comité Ejecutivo del Partido Comunista de España celebrado el pasado 10 de Febrero decidió apoyar todos los intentos de condenar a José María Aznar como criminal de guerra por su actuación cuando estaba al frente del gobierno español.

Los comunistas denuncian la actitud de Aznar al afirmar el otro día en Pozuelo que en Iraq no había armas de destrucción masiva, aunque él creyera que sí: "eso lo dice 600.000 muertos después". Razón por la que consideran que en relación con este tema apoyarán "todos los intentos de condenarlo como criminal de guerra".

Los comunistas, que señalan además en su informe que la actitud del PP ha sido la principal causa de la crispación política actual, "la derecha ha invadido las calles y que las movilizaciones de la izquierda brillan por su ausencia, habiendo motivos sobrados para ellas, en torno a la guerra y por la paz y en relación a las políticas laborales y sociales".

En este sentido, consideran que uno de los pilares básicos de la izquierda es "la paz y el internacionalismo" por lo que afirman que harán un esfuerzo "para relanzar la movilización contra la guerra y por la paz en la línea de la que ha sido la contracumbre a la OTAN de Sevilla".

Debat sobre la revolució bolivariana

A petició d'una companya , publiquem l'article de Marta Colomina i la seva posterior resposta
( En negreta, la contestació del company Pablo )

Ni socialismo, ni del siglo XXI
Marta Colomina

Chávez requiere silenciar a los medios para que los ciudadanos no tengan canales de protesta Un preocupado amigo nos envía copia del decreto del 10 de octubre de 1960 firmado por el presidente Oswaldo Dorticós, títere de Fidel, a través del cual se ordenó la confiscación de todas las empresas privadas cubanas.

La lista es enorme: ingenios azucareros, destilerías, jabones y perfumerías, derivados lácteos, molinos, fábricas de chocolate, metalurgia, envases, pinturas, cigarros, café, papeleras, lámparas, textiles, alimentos, aceites y grasas, droguerías, electricidad, tiendas, ferrocarriles, imprentas, constructoras, es decir, la totalidad de la economía privada.

Al leer los "considerandos" del decreto que pretenden justificar la rapiña oficial, encontramos los mismos argumentos vertidos por Chávez para anunciar el fin de la transición revolucionaria con la "nacionalización" de servicios "estratégicos" como Cantv y Elecar, y su entrada en lo que eufemísticamente llama "el socialismo del siglo XXI", cuando en realidad lo que propone es un retroceso al comunismo de la revolución rusa y de Fidel Castro, tal como reconoció públicamente el propio Chávez al gritar a los obispos que si querían saber lo que era su "socialismo" leyeran a Marx y a Lenin".

Bueno, pobre Orticós, en la revolución cubana, como en la venezolana la dirección empezó buscando una regeneración democrática, pero eso en el continente latinoamericano pone en conflicto a esa persona con los intereses de la burguesía nacional y los imperialistas, así Chávez sufrió el golpe y Cuba Bahía de Cochinos. Pero las nacionalizaciones no son el comunismo (DeGaulle nacionalizó en Francia y Atlee en Gran Bretaña después de la Segunda Guerra Mundial), son medidas para evitar el expolio de las multinacionales, se podría ir a los decretos de nacionalización de Renault o el Banco de Inglaterra y vería similares paralelos, ¿Quizás Atlee y DeGaulle eran comunistas? ¿O quizás sea Perón?
En Venezuela sólo se puede hablar de rapiña de aquellos que mandaron bajo la IV República, ellos y las multinacionales (españolas y americanas sobretodo) que compraron CANTV, Movistar, Banco Venezuela y que explotan el crudo pesado a precios bajo el coste de mercado internacional son los que salen perdiendo de estas nacionalizaciones, no esta claro si con compensación o no, es todo un debate. Esa riqueza debe estar bajo control del pueblo de Venezuela.

En Venezuela el sector privado se beneficia de la inversión del estado en la sociedad y no contribuye en nada. Algunos datos, que es algo que la oposición tiende a olvidar. Por ejemplo, el crecimiento del producto interior bruto analizado sector por sector nos señala que el crecimiento del 11% es fundamentalmente a expensas de sectores no generadores de bienes de consumo manufacturados tales como la actividad financiera, construcción., comunicaciones, comercio y servicios comunitarios, donde básicamente el motor del crecimiento es el gasto del gobierno con los ingresos extraordinarios petroleros. Este crecimiento es asimétrico, el sistema financiero tiene un 37% y la construcción un 29.5% cuando la industria manufacturera solo provee un 10% revela la actual crisis inflacionaria. Eso quiere decir que el gobierno usa el dinero del petróleo y las empresas que se benefician son las parasitarias y que aquellas que deberían producir conscientemente boicotean la producción. Cuando analizamos estos resultados de manera integral, podemos observar que el crecimiento de la demanda interna es suplido muy pobremente por la industria manufacturera nacional en manos de la oligarquía nacional, lo que obliga al gobierno a suplir esta carencia echando mano a la importación masiva de alimentos y productos de consumo, lo que significa un exorbitante gasto de divisas. Las empresas construyen casas con el dinero del estado y negocian con él, pero la inversión privada está en bajos históricos. Otro de los problemas de Venezuela es el nivel de importación, que representa 31,3 millones de dólares, un 18% del PIB nunca tan alto, debido a la falta de producción privada interna, esa es la fuente de las nacionalizaciones, y con la excusa de los pobres acciones se criminaliza la acción del Gobierno, el futuro del país y la Revolución pasa por la eliminación del parasitismo, eso significa nacionalizar bajo control obrero y el inicio de un plan industrial y de recapitalización para terminar con el empleo.

El comunismo soviético no sirvió para establecer la igualdad y justicia social, sino para entronizar por décadas a dictadores sanguinarios que asesinaron a cientos de miles de disidentes y sometieron a su pueblo a la miseria y represión más bárbaras.

Otro truco es intentar mezclar y confundir, Chávez ha repetido por activa y por pasiva que el modelo soviético falló por la falta de democracia, que hace falta una revolución democrática y pacífica, pero armada ya que personas como Marta Colomina no tienen ningún problema en apoyar los golpes de estado como pasó en abril de 2002 o en Chile en Setiembre de 1973. Hay que aprender de los errores, algo que los comunistas defienden al igual que Chávez, que también ha dicho que él no es.

Así reza parte del decreto de la confiscación en Cuba: "Por cuanto el proceso revolucionario impuso la necesidad de dictar leyes cuyo contenido de beneficio popular tendía a liquidar los privilegios de ciertos núcleos económicos los que, reaccionando violentamente, ignoraron y violaron esas leyes, llegando aun al extremo de financiar con los dineros mal adquiridos a grupos contrarrevolucionarios en franca alianza con el imperialismo financiero internacional (¿) Por cuanto es un deber del Gobierno Revolucionario (¿) adoptar las fórmulas que liquiden definitivamente el poder económico de los intereses privilegiados que conspiran contra el pueblo, procediendo a la nacionalización de las grandes empresas industriales y comerciales que no se han adaptado ni se podrán adaptar jamás a la realidad revolucionaria de nuestra patria (¿) se dispone su nacionalización, así como las fábricas, almacenes, depósitos y demás bienes y derechos integrantes"... Y aquí la lista interminable de las empresas confiscadas y su adjudicación "a favor del Estado cubano".

Mientras la CUBA de hoy "vuelve a debatir cómo inyectar gotas de libre mercado en su economía" (The Wall Street Journal), Chávez pide a sus lacayos una Ley Habilitante por dos años para redactar el "marco jurídico" del rudimentario régimen comunista que no oculta la prioridad de la reforma constitucional que le asegure la presidencia vitalicia.

Chávez no le pide a sus lacayos, sino a la Asamblea Nacional elegida democráticamente según todos los observadores, algo que parece no gustar a la autora, pero que se llama democracia. La presidencia no será vitalicia, en tal medida que a Chávez se le vote presidente de la República. El escarnio y la mentira sólo sirven para ocultar la ignorancia de esta señora, ya que Cuba ha sufrido un embargo económico por parte de los EEUU que prácticamente destruyó la economía. Sería bueno ver si los EEUU embargan a su segundo suministrador de petróleo. Además yo no utilizaría citas de “The Wall Street Journal” para la política de inversión en Cuba, es mejor utilizar los datos que ofrece la página de la Alternativa Bolivariana para las Américas, ya que Venezuela es el mayor socio comercial de Cuba. Así que las gotas de libre mercado en Cuba, son eso gotas, el mar de socialismo avanza en Venezuela, en Bolivia, en Ecuador…

De nada sirve que las encuestas sigan registrando que más del 80% de los ciudadanos respaldamos la propiedad privada y rechazamos la reelección indefinida, que el Gobierno tenga la patria potestad de nuestros hijos y que nos quite el derecho a educarlos en libertad.

Las encuestan puedan decir misa, lo importante es el voto en las elecciones presidenciales, y son 7 millones de venezolanos, un 63% que votaron por Chávez. Educarlos en libertad es un eufemismo para decir analfabetismo de los pobres y universidad y escuela al servicio del mercado y no de la sociedad. Por eso al inicio de la misión “barrio adentro” menos de 1.000 médicos venezolanos quisieron participar y hubo que recurrir a la medicina cubana, hoy existen posibilidades para los más pobres de cursar medicina, algo impensable antes de 1999. La antigua presidenta de VTV debería mirar como era la Venezuela del “caracazo” y de las privatizaciones de Carlos Andrés Pérez y todo lo que fue la Venezuela de los años 90.

Hinchado de vanidad -acrecentada por los inmerecidos y nada confiables resultados del 3D- Chávez no tolera ninguna crítica. Por eso insulta a los obispos y al Secretario General de la OEA porque abogan a favor de RCTV y califican su confiscación como un atentado constitucional a la libertad de expresión y al disenso.

Ahora los resultados electorales son inmerecidos y nada confiables. Quizás el golpe del 2002 fue merecido y confiable, ¿y las 9 previas elecciones? La Constitución, la Constituyente, las primeras presidenciales, el revocatorio ¿tampoco fueron confiables? Chávez no insulta a los obispos, les explica su opinión, ante comentarios que estos obispos hicieron. El Secretario General de la OEA está abiertamente ingiriendo en un cuestión interna del estado Venezolano, si el secretario de las NNUU hiciera estos comentarios a las políticas internas de algunos países sería interesante ver cuanto tiempo duraría. Ya que como he dicho antes, el Gobierno tiene toda la potestad sobre la radiodifusión en su país, en España en Venezuela y la tierra de la libertad los EEUU.

A Chávez no le importa que los millones de personas humildes que compraron acciones de Cantv y de Elecar para defender sus ahorros de la criminal inflación generada por el despilfarro revolucionario, se queden en la ruina y los servicios colapsen, como han fracasado las escuelas bolivarianas con su bajo rendimiento. El nuevo ministro de Finanzas debería visitar las tiendas y mercados para comprobar la estampida de precios producida por los anuncios presidenciales, incluido el dólar "libre".

La inflación es un proceso económico complicado, pero el control del Banco Central, que curiosamente la autora no menciona, está dirigido a paliar el problema de la inflación. Ya hemos comentado sobre la situación económica, pero es cierto que los ministros deberían de mirar más los precios y la situación en los mercados. Y por supuesto, cualquiera en su sano juicio tomaría la siguiente decisión, un mayor control de la economía por parte del Gobierno, para parar la inflación, nacionalizaciones, reindustrialización e involucrar a los consejos comunales con los consejos obreros y la reapertura de todas las fábricas cerradas. Pero claro, eso sería más comunismo y la señora Colomina no puede defender eso.

Chávez requiere urgentemente silenciar a los medios para que los ciudadanos no tengamos canales de protesta ante los desmanes de su poder cada vez más totalitario expresado en el control absoluto de toda manifestación política y social a través de una nueva división territorial y consejos comunales que sustituirán a los municipios y concejales, reeditando así la figura del CDR cubanos.

La oposición, que no los ciudadanos tiene sus medios, Globovisión, El Universal, Vea, donde se publican fotos y artículos que en muchos países de Europa significarían el cierre de estos (http://www.handsoffvenezuela.org/venezuela_freedom_media.htm) Los consejos comunales son parte de la lucha contra la corrupción y asegurar que la democracia no es sólo para aquellos que tienen recursos, si la democracia directa y participativa no le gusta a la señora Colomina quizás podría afiliarse a los partidos de la oposición, que no han sido prohibidos, aun apoyando el golpe del 2002.

Ya lo dijo su pupilo Izarra: "el socialismo necesita una hegemonía comunicacional". Los demócratas debemos impedirlo, como lo están haciendo los bolivianos ante las pretensiones de Evo Morales de controlar la Asamblea Constituyente. ¡Apoyemos a RCTV! ¡Digámosle no al silencio y al miedo! Esta columna fué publicada con autorización de el autor. Léalo también en: www.eluniversal.com

El Socialismo necesita tener sus medios de comunicación, la burguesía tiene los suyos y sus voceros como esta señora, y claro están a disgusto, es lo que tiene la revolución.
El silencio es el que hubo en Caracas y en toda Venezuela el 13 de abril del 2002, pero gracias al pueblo la revolución socialista y democrática sigue adelante por mucho que le pese a esta señora que sigue mezclando argumentos y procesos intentando confundir, lanzando las movilizaciones de la derecha boliviana contra Evo Morales. Quizás Evo no ganara las elecciones presidenciales ¿tampoco fueron fiables esos resultados? América Latina está en marcha y todos aquellos, y aquellas, que se beneficiaron de la pobreza, el hambre, la miseria y la privatización están espadas en alto. Es normal su sistema de guerra y opresión está en peligro.

Pablo Sanchez es miembro de la Campaña Internacional Manos Fuera de Venezuela- Hands Off Venezuela- Pas Touche au Venezuela (www.handsoffvenezuela.org www.manosfueradevenezuela.org) y editor de su página web en bélgica (www.pastoucheauvenezuela.be) . También es militante de IU Bruselas.

L'Harmonia, Ateneu Cultural i Popular a Sant Andreu del Palomar

Alternativa Jove-Joves d'EUiA , que participa en la plataforma per la construcció d'un Ateneu al nostre districte, va participar a la calçotada a Can Fabra, organitzada per un munt d'organitzacions del poble.

Felicitats a tots i totes per l'exit de l'acció !!


Per a més informació:

http://ateneuharmonia.blogspot.com/

Rajoy: “La igualdad es un un claro atentado al progreso”

elplural.com

Mariano Rajoy considera que “el hombre nace predestinado”, y que la igualdad social “no es posible”. Por lo menos eso es lo que opinaba en 1984, según sendos artículos firmados por él, publicados en El Faro de Vigo. Afirmaba entonces que las teorías que defienden la igualdad son
“un claro atentado al progreso”.

Mariano Rajoy era diputado de Alianza Popular (partido del que nació el actual Partido Popular) en el Parlamento gallego y firmó dos artículos en El Faro de Vigo. En el primero, del 4 de marzo de 1983 y titulado "Igualdad humana y modelos de sociedad", defiende “la falsedad de la afirmación de que todos los hombres son iguales”. Comentando y alabando el libro de Luis Moure Mariño La desigualdad humana, admite que ya antiguamente “los hijos de ‘buen estirpe’ superaban a los demás”, y “el hombre, en cierta manera, nace predestinado para lo que habrá de ser”.

La igualdad, “claro atentado al progreso”
Argumenta que los modelos sociales que proclaman “la igualdad de riquezas”, “desde el comunismo radical hasta el socialismo atenuado” establecen “la imposición de la igualdad” y “son radicalmente contrarias a la esencia misma del hombre”, por lo que “constituyen un claro atentado al progreso”. Señala que ”lo único que han logrado imponer hasta la fecha es la igualdad en la miseria”.

“No es posible la igualdad social”
En otro artículo de opinión, del 24 de julio de 1984, en el mismo diario Rajoy comenta otro libro: La envidia igualitaria, de Gonzalo Fernández de la Mora. Firma como Presidente de la Diputación de Pontevedra, y muestra su total acuerdo con las tesis de la obra: “La igualdad biológica no es pues posible. Pero tampoco lo es la igualdad social: no es posible la igualdad del poder político”.

La “dictadura igualitaria”
Rajoy añade que “la naturaleza, que es jerárquica, engendra a todos los hombres desiguales, no tratemos de explotar la envidia y el resentimiento para asentar sobre tan negativas pulsiones la dictadura igualitaria”.

La “envidia igualitaria”
Según Rajoy, que sigue las tesis del libro que comenta, las nacionalizaciones sólo persiguen “satisfacer la envidia igualitaria”. Lo mismo ocurre con fiscalidad progresiva, o la igualación de los salarios: “¿Por qué se insiste en aproximar los salarios? Para que nadie gane más que otro y, de este modo, satisfacer la envidia igualitaria”. Y concluye. “La igualdad implica siempre despotismo y la desigualdad es el fruto de la libertad”.

Ex-esquerra

( Article extret de www.rebelion.org )

Sirve para aquellos que aceptaron las famosas "propuestas irrecusables" y asumieron cargos de jefe en grandes publicaciones de un medio monopolista o en alguna gran empresa privada, que exigen silencio o declaraciones adaptadas a los intereses de los "patrones" (olvidándose de que no existen "propuestas irrecusables" sino espinazos excesivamente flexibles).

No serían casos aislados, finalmente las redacciones de esos órganos de medios privados están llenas de ex comunistas, ex trotskistas y ex izquierdistas en general, "arrepentidos" o sencillamente "convertidos" y que se pasan toda la vida – como ciertos "intelectuales" de las universidades, que ganan a cambio amplios espacios en las grandes empresas – diciendo que ya no somos lo que éramos, "limpiándose" a ojos de la burguesía de sus "pecadillos de juventud".

Es indispensable la referencia a que "se es imbécil a los 20 si no se es radical, se es imbécil a los 40 si sigues siéndolo", o alguna alusión a lo de pasar "de incendiario a los 20 a bombero a los 40", dejando en el aire la afirmación de que se tuvo una juventud agitada antes de llegar a la edad de la razón.
Un buen comienzo puede ser decir que "el socialismo fracasó", que "está decepcionado con la izquierda", "que son todos iguales". Ya estará en condiciones de decir que "ya no hay ni derechas ni izquierdas", que algunos que se dicen de izquierdas en realidad son una "nueva derecha", son peores que la derecha y que por lo tanto es mejor ser equidistante. Del escepticismo se pasa fácilmente al cinismo de "votar a la derecha asumida" para derrotar a la "derecha disfrazada".

Otra modo es criticar vehementemente a Stalin, después de decir que fue igual que Hitler – "los dos totalitarismos" –, afirmar que apenas aplicó las ideas de Lenin, para decir finalmente que los orígenes del "totalitarismo" ya estaban en la obra de Marx. Decir que Weber tiene mayor capacidad explicativa que Marx, que Raymond Aron tenía razón frente a Sartre.

Que el marxismo es reductor, que sólo tiene en contra la economía, que su reduccionismo es la base del "totalitarismo" soviético. Que no ha lugar para "subjetividad", que redujo todo a una contradicción capital ­– trabajo sin tener en cuenta las "nuevas subjetividades", advenidas de las contradicciones del género, de la etnia, del medio ambiente, etc.
No hablar de Fidel sin utilizar previamente "dictador" y llamarlo Castro en lugar de Fidel. Descalificar a Hugo Chávez como "populista" y a su vez como "nacionalista", dándole a todo esto una connotación de "fanatismo", "fundamentalismo". Concentrar la atención en América Latina sobre Bolivia y Venezuela como países "problemáticos", "inestables", sin mencionar siquiera a Colombia. Siempre que se hable de la ampliación de la democracia en el continente, añádase "excepto Cuba". No hablar nunca del bloqueo usamericano a Cuba, sino siempre de la "transición" – dejando siempre suponer que en algún momento transitarán hacia las "democracias" que andan por aquí.

Decir que América Latina "no existe", son países sin unidad interna – pronunciar "cucarachos"[1] de forma bien despectiva. Que nuestra política externa ha de tener miras más altas, relacionarse con las grandes potencias y tratar de ser una de ellas, en lugar de seguir conviviendo con países de la región y los del sur del mundo – Sudáfrica, India, China, etc.

Pronunciarse en contra de las cuotas en las universidades, diciendo que introducen el racismo en una sociedad organizada en torno a una "democracia social" ­– será bienvenida una citación de Gilberto Freire y el silencio sobre Florestan Fernandes –, que lo más importante es la igualdad ante la ley y la mejora gradual de la enseñanza básica y media para que todos tengan finalmente – a saber cuándo, pero es preciso ser paciente ­– acceso a las universidades públicas.

Decir, siempre, que el principal problema de Brasil y del mundo es la educación. Que hay trabajo, que existen posibilidades, pero que falta cualificación de la mano de obra. Que lo fundamental no son los derechos, sino las oportunidades – hablar de la sociedad usamericana como la más "abierta".
Descalificar siempre al Estado, como ineficaz, burocrático, corrupto y corruptor, en contraposición a la "economía privada", al "mercado", con su dinamismo, su capacidad de innovación tecnológica. Exaltar las privatizaciones de la telefonía – "antes nadie tenía teléfono, ahora cualquier pobre diablo en la calle va con un celular" – y la de la compañía Vale do Rio Doce, callar sobre el éxito de la Petrobras o afirmar que "imagina si se hubiera convertido en Petrobrax, ¡sería mucho mejor!"

Así pues, existen numerosos motivos para el que haya decidido dejar de ser de izquierdas – bastaría lo de "la caridad bien entendida empieza por uno mismo" – e intentar ganarse la vida de espaldas al mundo y para beneficio propio. El "mercado" retribuye generosamente a los que reniegan de los principios en los que un día creyeron.
Pero es mucho más fácil ser de izquierdas.

No son necesarios pretextos, bastan las razones sobre lo que es este mundo y lo que puede ser otro mundo posible.
[1] N. del T.: "Cucarachos" es una expresión peyorativa usada en Brasil para referirse a los hispanoamericanos.

L-L-L Luxemburg, liebknecht , LENIN

L’agenda de treball del Consell de Presidents i de l’Executiva del Partit de l’Esquerra Europea realitzada aquest cap de setmana a Berlín tenia, com a punt principal el diumenge, la participació en el Memorial als revolucionaris alemanys Rosa Luxembourg i Karl Liebknecht, sent presents en aquest homenatge la majoria dels membres del Ex-Board del PEE i del Consell de Presidents.

Per part d’Esquerra Unida i Alternativa participaren Jordi Miralles, Antoni Barbarà i Àngels Tomás, junt a una llarga llista de representants polítics com Christine Mendelshon, Daniel Cirera del PCF, Franco Giordano, Gennaro Migliore del PRC, Lothar Bisky, Christiane Reymann, Helmut Scholtz del PDS, , de Oskar Lafontaine, que es el segon any que participa,...

L'alternativa Socialista

Nicaragua formalizó su adhesión al Alba ABN 11/01/2007

Caracas, 11 Ene. ABN.-

Nicaragua formalizó este jueves su adhesión a la Alternativa Bolivariana para la América como cuarto miembro permanente. El Alba es una instancia de cooperación, asistencia e intercambios solidarios que vienen adelantando Bolivia, Cuba y Venezuela para la consolidación de la integración en el continente.

El evento tuvo lugar en el Teatro Nacional Rubén Darío, en el centro de la antigua Managua. Asistieron los presidentes de la República Bolivariana de Venezuela, Hugo Chávez Frías; Bolivia, Evo Morales; el vicepresidente de Cuba, José Ramón Machado y el anfitrión, el comandante Daniel Ortega Saavedra.

Morales, Ortega y Chávez firmaron un tratado de adhesión con el fin de intensificar más los lazos y establecer proyectos en lo económico y lo social en los tres países. El Alba nace como iniciativa socialista contraria a los Tratados de Libre Comercio (TLC). En ese sentido, representa una iniciativa que, de acuerdo con sus principios, complementa, refuerza y dinamiza la tradicional e histórica posición negociadora de los países menos desarrollados a nivel bilateral y multilateral, para asegurar un trato especial y diferenciado, reducir las asimetrías derivadas de los diferentes tamaños y niveles de desarrollo económico de los países.

Sempre a l'Esquerra !!!

Et's d'Esquerres?

Afilia't a EUIA

Esquerra Unida i Alternativa !

Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) som una organització d’esquerres. Per tant, volem contribuir a millorar la vida de les persones i estem compromesos en transformar la societat, convençuts que és possible i necessari construir un món i una Catalunya més justos i lliures.

Però per avançar més encara en drets socials i nacionals, es necessita d’una major participació social i política de la gent d’esquerres, per això et volem convidar a què ho fem junts al ritme i en la mesura que tu vulguis.

Què defensem?

El treball estable i segur. L’ensenyament públic i laic. La salut i el transport públics. L’accés a l’habitatge i als serveis socials per a tothom. La igualtat de drets de tothom que viu i treballa a Catalunya. Els drets de les dones i la lluita contra la violència de gènere. L’emancipació dels joves i la memòria històrica. Que pagui més qui més té i la redistribució de la riquesa. La pau i la solidaritat. Les energies renovables i les polítiques de sostenibilitat. El dret a l’autodeterminació i l’Estat federal plurinacional. L’Europa social i que un altre món és possible...

Com ens organitzem?

A EUiA ens organitzem en assemblees de base. Les assemblees territorials són de poble, ciutat i comarca. Quan a les assemblees sectorials, unes són d’àmbit laboral i d’altres espais de trobada temàtica d’interès de qui en formen part. El nostre funcionament és el d’una persona, un vot. Prenem les decisions per consens i acords importants els sotmetem a referèndum.

Pots rebre informació?

Les persones d’EUiA reben diàriament un butlletí electrònic amb la informació del que proposem i fem, i de les accions a les quals participem. També a la web, www.euia.cat, podràs consultar tot el que vulguis sobre les nostres activitats i participar.

Alternativa Jove-Joves d’EUiA

Si ets jove, sàpigues que les propostes i les accions joves d’EUiA les duen a terme l’Alternativa Jove-Joves d’EUiA, present a pobles, ciutats, instituts i universitats.

D’esquerres i ecologistes de debò EUiA hem format ICV-EUiA.

Una coalició roja, verda i nacional. Una proposta coherent i útil pels seus programes i pràctiques a les institucions i al carrer.

EUiA som republicans. També ens relacionem amb Izquierda Unida (IU), som membres del Partit de l’Esquerra Europea (PEE) i som presents al Fòrum Social Mundial.

En resum, si creus que per canviar les coses cal estar Sempre a l’esquerra! envia’ns la butlleta i ens posarem en contacte amb tu. Benvingut/da