Miralles aposta per un 11 de setembre unitari i reivindicatiu perquè "a Catalunya se li fa més cas quan està unida i mobilitzada"

El coordinador general d´EUiA també ha fet una ferma defensa de l´ensenyament públic i ha anunciat que ICV-EUiA no recolzarà demà, a la reunió de Govern, la proposta de la LEC perquè, entre d´altres coses, “no reflecteix del tot el Pacte Nacional per l´Educació”, consensuat amb les organitzacions representatives del món de l´ensenyament

El coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles, ha anunciat que a la reunió de Govern de demà, la coalició ICV-EUiA no recolzarà la proposta de la Llei d´Educació de Catalunya (LEC) i que els diputats i diputades “ens reservem presentar esmenes en el tràmit parlamentari”. Tot i reconèixer que en els darrers dies s´ha avançat en les negociacions amb la Conselleria, Miralles ha explicat que ICV-EUiA no se sent satisfeta amb el que es porta a discussió del Govern, en primer lloc perquè consideren important “que es compleixi l´Acord d´Entesa, i en el seu punt referent a l´educació es diu textualment que cal avançar en la consolidació del servei públic d´educació”. En segon lloc, Miralles ha dit que, per la seva part, “EUiA no hi veiem del tot reflectit el Pacte Nacional per l´Educació, creat amb les complicitats socials d´una vintena d´organitzacions del món de l´ensenyament”, i que ha considerat “la base per a sustentar el tràmit legislatiu”. El dirigent d´EUiA i diputat també ha afirmat que és important “donar passes cap a la superació de la doble xarxa educativa a Catalunya”, perquè “la pública té obligacions i les privades concertades en tenen unes altres”, i ha afegit que “s´han d´aplicar les mateixes garanties a totes les escoles que reben fons públics”. Així mateix, Miralles considera que no pot ser que “els nostres, els sindicats d´ensenyament, el moviment de renovació pedagògica, el MUCE, la FAPAC, l´AJEC..., siguin crítics, mentre CiU i PP estan cofois amb alguns aspectes de la proposta de LEC”, i ha acusat a ambdós partits d´actuar “com a lobbies polítics de l´escola privada”. A Madrid a pels compromisos estatutaris i aposta per la mobilització social Respecte a l´altre tema d´actualitat, la reunió bilateral pel desplegament estatutari que tindrà lloc demà a Madrid i a la qual participarà Miralles, el diputat ha dit esperar que “el Govern espanyol doni passes cap als compromisos”, en concret s´ha referit al traspàs de rodalies RENFE i de la Inspecció de Treball, aquesta última “una matèria imprescindible per EUiA i més en època de crisi econòmica”. Quant a la qüestió del finançament, el màxim dirigent d´EUiA ha lamentat que es constati el que ja va preveure fa uns dies: que les intervencions de Zapatero i Blanco en el Congrés del PSOE “eren de cara a la galeria, per contentar a part de la seva parròquia”, però que de compromís, res, perquè “Solbes o no ho va escoltar o no va voler fer-ho”, ha sentenciat Miralles, en referència a la “distància que es manté” entre els governs català i espanyol, que ha quedat palesa en la reunió d´avui. EUiA resum en cinc punts el seu posicionament al respecte, com ha enunciat Miralles: 1) Acompanyament al Govern d´Entesa en la seva fermesa negociadora. 2) Recomana al Govern que doni “una explicació pedagògica permanent” del procés “perquè la gent detecti on són les dificultats i en què s´avança”. 3) Aposta per la unitat política de les forces catalanes, clau per a “ser més forts en la negociació”. 4) Aposta també per combinar la negociació política amb la mobilització social i ciutadana “perquè sens respecti”. En aquest sentit, ha deixat anar que “A Catalunya se li fa més cas quan està unida i mobilitzada” i en conseqüència ha advocat per celebrar un onze de setembre unitari i reivindicatiu pel compliment de l´Estatut i la millora del finançament. 5) Reclama al PSOE que apliqui la llei (l´Estatut) sense més dilacions.

Miralles afirma que "EUiA ha crescut" des de l´anterior Assemblea i constata que "té bona salut"

El coordinador general de la formació, que aprovarà els documents de la 5a Assemblea aquest dissabte en el seu Consell Nacional, espera que Zapatero no vingui al Congrés del PSC “a fer promeses de cap de setmana”, perquè “Catalunya vol fets”, en referència al finançament

El coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles, ha anunciat avui que el Consell Nacional de la formació es reunirà el pròxim dissabte 19 de juliol per última o penúltima vegada abans de la celebració de la 5a Assemblea d´EUiA, que tindrà lloc els dies 8 i 9 de novembre d´enguany. La direcció d´EUiA presentarà al Consell les ponències elaborades per 7 comissions de treball durant dos mesos. Una vegada aprovats els documents -“i les reformes estatutàries si així ho acorda el Consell Nacional”, ha fet incís Miralles-, aquests seran enviats a tota l´afiliació perquè siguin debatuts a les assemblees de base d´EUiA, passat l´onze de setembre i fins a finals d´octubre. El màxim dirigent d´EUiA i diputat ha destacat que les discussions a les assemblees de base de territoris i sectors estaran obertes a les persones d´esquerres properes a l´organització, que des de la 4a Assemblea de fa 3 anys ha crescut en 700 noves incorporacions. “Arribem a la 5a Assemblea amb 4.000 afiliats i afiliades, i dels que s´han sumat en aquest darrer període, el 64% són homes i el 35% dones, la franja d´edat més ample és la que va dels 30 als 49 anys (un 44,30%) i un element molt positiu, segons Miralles, és que el segon percentatge de creixement, després de a l´àmbit metropolità de Barcelona, s´ha donat als sectors (centres de treball, professionals...), seguits de Tarragona, Girona i Lleida. Així mateix, el coordinador general d´EUiA ha valorat l´ampliació en un 10% d´assemblees als municipis petits i mitjans, com són les formades a Les Franqueses del Vallès, Olesa de Bonesvalls, Piera (província de Barcelona), Arbúcies, Caldes de Malavella, Celrà, Llagostera, Sils (província de Girona), Conca de Barberà, Roda de Barà, Vila-Seca (província de Tarragona). En paraules de Miralles, un dels objectius d´EUiA és “avançar en la sectorialització, arribar a més centres de treball, d´estudi, al món de la salut, de l´educació, de la cooperació..., per apropar més la política a la ciutadania”. També creu necessària “una visió més nacional i menys metropolitana” i s´ha mostrat satisfet per “la tendència d´EUiA a rejovenir”, tot i que considera una assignatura pendent apropar a l´organització joves d´entre 18 i 20 anys, per aquest motiu serà una prioritat pel proper període treballar a l´àmbit universitari. Miralles espera de Zapatero “fets i no promeses de cap de setmana” pel que fa al finançament Pel que fa a l´actualitat política, Miralles s´ha referit a la compareixença del President Montilla al ple del Parlament d´aquest dimecres, que creu necessària i de la que espera que el Govern “prioritzi el foment de la política industrial, de la política d´ocupació i de formació, i de les polítiques socials, que vol dir més recursos destinats a serveis socials, educació i salut”. Així mateix, Miralles ha aprofitat per encoratjar el Govern català perquè “arribi a un bon acord de finançament”, tot i que ha assegurat que “ara la pilota és al terreny de Zapatero”. En aquest sentit, Miralles ha dit que espera que el president del Govern espanyol no vingui diumenge al Congrés del PSC “amb ocurrències o promeses de cap de setmana, com ens té acostumats als catalans”, i ha afegit que “esperem fets, és a dir, que apliqui la llei”, recordant que s´apropa la data del 9 d´agost, prevista per a finalitzar la negociació del model de finançament. La `Casa Gran´ de CDC, tocada en la concepció i els fonaments Respecte al Congrés de CDC -a la clausura del qual va assistir la portaveu d´EUiA i diputada, Mercè Civit-, Miralles considera que “l´estratègia de la Casa Gran del Catalanisme està tocada en la seva concepció i en els seus fonaments”, doncs Convergència continua tenint “una visió patrimonialista del catalanisme, quan aquest és plural i divers, i el d´ells és de dretes”, i aquest fet els porta a que “la seva Casa Gran només pugui ser la del conservadorisme”, ha conclòs el líder d´EUiA.

ARTÍCULO DE JJ NUET PARA MUNDO OBRERO (órgano del PCE)

EL FUTURO DE LA IZQUIERDA



Al hablar sobre el futuro de la izquierda me gusta hacerlo especialmente del futuro de Izquierda Unida. No es que crea que toda la izquierda española está en IU, pero si estoy convencido que IU debe tener un papel clave, desde la modestia y con un respeto escrupuloso de las “otras” izquierdas, pero seria un error de bulto a mi entender que enfrentásemos el debate desde el derrotismo, desde la renuncia soberana al proyecto que IU representa, ya que entonces la reconstrucción de una izquierda anticapitalista posiblemente seria dificilísima o imposible, y tenemos ejemplos por desgracia en Europa y en otros lugares del mundo donde la izquierda que nosotros representamos ha desaparecido en la practica, y el sistema alterna en el poder a propuestas ultraconservadoras o social liberales aparentando que realmente cambia alguna cosa.

Otra reflexión necesaria es aquella que apunta la situación del capitalismo en una fase de internacionalización máxima en su historia, donde una nueva clase oligárquica financiera ha ocupado todos los espacios de decisión económica, política, social, etc, supeditando incluso a una parte muy importante de la burguesía productiva a sus intereses especulativos de beneficios ilimitados que hoy no solo no respetan a las personas, sino que degrada irremediablemente el planeta que habitamos e intenta elimina todo tipo de propuesta colectiva en lo político, sindical, cívico o cultural.

Este fenómeno apuntado tiene su importancia ya que representa un análisis concreto en un momento histórico determinado, y por tanto no puede ser resuelto con las formulas ni clichés empleados para enfrentarse a fenómenos de explotación de los siglos XIX o XX , ni en lo organizativo, ni en la propuesta política, ni en el tipo de movilización, ni en las alianzas necesarias.

Por supuesto la contradicción capital-trabajo sigue siendo el eje principal sobre el que se articulan y pronuncian un sinfín de conflictos y de otras contradicciones, tomando gran importancia a mi entender las soluciones democráticas a la articulación de las comunidades nacionales, sus culturas y los estados, así como la degradación medioambiental del planeta. Hoy en día los pueblos en su lucha por decidir su futuro, los nuevos movimientos sociales y la clase trabajadora deben articular respuestas colectivas a los viejos y nuevos fenómenos de explotación que padecen los individuos, las comunidades y el planeta.

Al mismo tiempo hay que establecer amplias alianzas para frenar y derrotar las políticas neoliberales ejecutadas por esa oligarquía financiera y sus aliados nacionales. En la medida de la fortaleza de las fuerzas transformadoras y entre ellas el papel clave de los comunistas, se establecerá con claridad la perspectiva socialista que pretende acabar con el sistema capitalista, pero ello debe combinarse con la flexibilidad necesaria para sumar a fuerzas y colectivos que sin trabajar en la perspectiva socialista si pueden confluir en la crítica a los fenómenos mas agresivos del neoliberalismo que ataca a principios democráticos que afectan a la inmensa mayoría de la sociedad y no solo a la clase trabajadora.

Por ello en España, en Europa y a nivel internacional fenómenos políticos como el de Izquierda Unida son tan interesantes. Independientemente de los resultados electorales a veces desde fuera se observan mejor nuestras potencialidades de lo que nosotros creemos, se tiene mas confianza en nosotros que nosotros mismos.

La unidad programática de IU se convierte en una fuerza democrática que suma mas allá de las fuerzas anticapitalistas, y disputa realmente de tu a tu el espacio de la izquierda (los trabajadores y trabajadoras que votan o pueden votar por ejemplo) al PSOE. Dentro de IU por supuesto debe jugar un papel angular el Partido Comunista que bajo mi punto de vista debe transformarse para seguir jugando su papel revolucionario, de forma distinta a como lo hizo en los siglos pasados e incluso en los años pasados.

El papel del Partido debe seguir siendo el de intelectual colectivo que organiza, fomenta y da perspectiva socialista a todo el movimiento, desde la sociedad civil y los movimientos alternativos al movimiento político y social (IU en este caso). El papel del partido no es el de un grupo de influencia con más o menos fuerza que gana o pierde en el movimiento político y social algunas votaciones, el papel del Partido no sustituye en ningún caso al funcionamiento democrático del MPS, el Partido aporta los cuadros políticos y las propuestas políticas (en la medida que son los mejores dirigentes y las mejoras propuestas se abren paso democráticamente). No es una cuestión de mayoría, es una cuestión de hegemonía, en un momento donde el Partido lo es básicamente de cuadros y el MPS si puede aspirar a hablar de masas. Esta misma dicotomía puede aplicarse al sindicato de clase referencia de los comunistas, CCOO y a otras experiencias de movimientos sociales.

Es por ello que algunos debates ideológicos en IU son estériles, nos fragmentan en un movimiento donde solo (y no poco) compartimos programa. En todo caso si es necesario, yo diría imprescindible, que los comunistas que actuamos en el Estado nos coordinemos y lavemos algunos de nuestros trapos sucios entre nosotros, en el partido o en la reunión de partidos y grupos que existen entre los comunistas españoles que venimos de la tradición del PCE y del PSUC.

Comparto que hace falta un giro a la izquierda de parte de la política de IU, y un giro copernicano en los métodos de dirección y la relación de la dirección con el conjunto de la organización y sus Federaciones y Organizaciones. Una nueva coyuntura con un PSOE que practica políticas conservadoras y un reforzamiento de la organización y capacidad de movilización de IU nos ayudan a ello

Ha llegado el momento donde compartamos política (y en aquella que no nos ponemos de acuerdo que las bases decidan) y dirección (donde ya no puede haber gobierno y oposición, solo gobierno de todos en función de la representatividad de cada uno). Ha llegado el momento de encarar la refundación de IU y que lo hagamos entre todos y todas. Mi deseo es que los comunistas estemos a la altura y contribuyamos con un papel clave en este proceso.


JOAN JOSEP NUET i PUJALS
Coordinador Ejecutivo de Organización de IU Federal