dijous, 12 de juliol del 2007

EUiA de Manresa rebutja el 20% d’increment salarial que s’autoatorgat

El coordinador d’EUiA al Bages i el Berguedà, Ricard Sánchez, ha fet públic un
comunicat en el qual la nostra formació política rebutja de ple l’increment del 20% del
salari que es van autoatorgar ICV, ERC i PSC en el primer ple de l’Ajuntament de
Manresa. Sánchez, que ocupa el nº 4 de la candidatura d’ICV-EUiA, denuncia que la
mesura és “una ofensa als treballadors”.
Sánchez assegura que EUiA desconeixia que que l’equip de govern del PSC, ERC i
ICV-EUiA s’autoatorgaria aquest increment salarial. És més, en l’última reunió que van
mantenir ambdues formacions de la coalició “es va parlar de moltes coses, però
aquest tema no es va tocar”. Sánchez manifesta “el nostre més clar desacord” i
afegeix que “accions tan poc ètiques com aquesta són les que fan incrementar
l’abstenció”.
El coordinador d’EUiA al Bages i el Berguedà considera que la justificació que va fer
l’equip de govern del PSC, ERC i ICV-EUiA de l’increment salarial va ser “arrogant,
quelcom inadmisible quan els seus sous els paguen els ciutadans de Manresa”.
Segons Sánchez, els sous que ja cobraven els polítics municipals eren molt generosos
tenint en compte la realitat laboral i social de Manresa. En aquest context un increment
del 20% “crea una desigualtat entre els treballadors municipals”, ja que han de
negociar el seu conveni sobre increments de l’IPC.
El responsable local d’EUiA proposa que l’increment del 20% s’apliqui a aquells
treballadors que tenen sous que ronden els mil euros i pateixen per arribar a final de
mes. Des del seu punt de vista així sí que aquests forts increment salarials tindríen
sentit, però no quan ja es cobra una remuneració clarament més alta.
Segons Sánchez, la candidata d’ICV-EUiA, Núria Sensat, té raó quan diu que els
polítics han de cobrar un sou digne, però això no treu que “aquests sous han de tenir
pujades racionals com la resta dels treballadors”, ja que “l’Ajuntament és una eina del
poble per al poble”.
(publicat al diari Regió 7 edició Manresa)

dilluns, 9 de juliol del 2007

Leganés torna a l'esquerra

Izquierda Unida Leganés

Los catorce concejales electos de los Grupos Municipales del Izquierda Unida y Partido Socialista de Leganés han presentado esta mañana ante la Secretaría del Ayuntamiento, el escrito firmado por todos ellos que conforma la Moción de Censura a la actual alcaldesa y su equipo de gobierno.

Posteriormente, el Coordinador General de IU-CM, Fernando Marín y el Portavoz de Izquierda Unida Leganés, Raul Calle, acompañados por la Presidenta de la Gestora del PSM, Cristina Carbona y el Portavoz del Grupo Municipal Socialista, Rafael Gómez Montoya lo han hecho público en rueda de prensa.

El resultado de las elecciones del pasado 27 de mayo de 2007, permite entender que ha sido voluntad de la ciudadanía que las formaciones políticas de Izquierda Unida y PSOE suscriban Acuerdos de Gobierno que definan las bases organizativas y programáticas percibidas por los ciudadanos como la voluntad, de ambas organizaciones políticas, de constituir un Gobierno Municipal estable y de izquierdas que garantice una mejora de la calidad de vida de todos los ciudadanos.

Se responde de esta manera a la voluntad de la ciudadanía de Leganés que el pasado 27 de mayo optó por un Gobierno de Izquierdas en nuestra ciudad. Un total de 47.156 votantes (51'2% del electorado), apoyó con su voto los programas progresistas de PSOE e IU.

El acuerdo programático entre ambas formaciones políticas municipales se fundamenta en los puntos correspondientes a las áreas de gestión de EMSULE y Vivienda; Urbanismo; Movilidad, Aparcamiento y Transporte; Medio ambiente; Salud; Infancia y Educación; Deportes; Seguridad Ciudadana; Empleo y Desarrollo local; Mayores; Discapacitados; Igualdad; Jóvenes; Cultura y Festejos y Participación Ciudadana.

PSOE e IU de Leganés han adoptado este Acuerdo Programático para unir ambas formaciones políticas entorno a un proyecto común para Leganés, respetando el espacio político de cada formación desde el compromiso de lealtad a los presentes Acuerdos de Gobierno y garantizando un Gobierno de Izquierdas y Progresista para nuestra ciudad.

Izquierda Unida asume las competencias de las Concejalías de Urbanismo, Cultura, Festejos y Educación.

diumenge, 8 de juliol del 2007

divendres, 6 de juliol del 2007

Lliures !

POSATS EN LLIBERTAT ELS SINDICALISTES DE LA NAVAL DE GIJON CANDIDO GONZÁLEZ CARNERO I JUAN MANUEL MARTÍNEZ MORALA

Els sindicalistes de la Naval de Gijón Cándido González Carnero i Juan Manuel Martínez Morala han estat posats en llibertat (en tercer Grau) abans de la tramitació del recurs al Tribunal Superior de Justícia presentat pel seu advocat.

Després que el 15 de juny els sindicalistes Cándido González Carnero i Juan Manuel Martínez Morala fossin empresonats per una condemna de tres anys pels suposats danys causats durant les mobilitzacions de la Naval de Gijón pel tancament de les drassanes asturianes, les mobilitzacions no es van fer esperar i han significat una gran mesura de pressió que han donat els seus fruits al fer que les Institucions Penitenciaries no esperessin el recurs presentat i els posessin en llibertat en tercer grau.

dilluns, 2 de juliol del 2007

Jornades d'EUiA sobre Precarietat i Salut

LES JORNADES EUROPEES SOBRE PRECARIETAT I SALUT CONCLOUEN QUE ‘LA PRECARIETAT ÉS INCERTESA. I LA INCERTESA GENERA POR, INSEGURETAT, MALALTIES I INCAPACITAT PER ORGANITZAR-SE EN EL MOVIMENT OBRER’

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, exposa la síntesi de la trobada, que ha reunit a Barcelona experts en economia, del món del treball i la salut

Diversos experts europeus del món de l’economia aplicada, el món del treball i sindical, i de la salut humana i pública que han participat a les ‘Jornades Europees sobre Precarietat i Salut han conclòs que “el diagnòstic, en el qual tots coincidim, sobre la precarietat és que aquesta significa incertesa. I la incertesa genera pors, inseguretat, malalties, i és la base perquè les classes dominants trenquin amb la capacitat dels treballadors i treballadores d’organitzar-se sindicalment i en el moviment obrer per defensar els seus drets”. Així ho ha explicat el coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, que ha estat l’encarregat d’exposar la síntesi i les conclusions de les jornades que s’han fet durant dos dies a Barcelona i que han estat organitzades per EUiA, la Fundació L’Alternativa i el Partit de l’Esquerra Europea.

El document aprovat que recull aquestes conclusions, la Carta de Barcelona, fa incís precisament en aquesta relació entre precarietat i incertesa personal i emocional, assegurant que “la precarietat té caràcter estructural, crònic, i és causa determinant de desregulació i deteriorament laboral, i de descohesió social. La precarietat laboral generalitzada estableix la cultura general de la por, que genera noves formes d’exclusió i de violència social. Així la precarietat s’estén des de l’ àmbit del treball a la resta d’àmbits de les nostres vides i s’ ha transformat en precarietat social com una nova forma d’opressió del sistema capitalista, constituint a més una forma d’exclusió poc visible des de respostes individuals. La precarietat es viu com inestabilitat laboral, incertesa de futur, manca d’autonomia i capacitat de planificació de la pròpia vida, causa de sinistralitat laboral, morbiditat emocional, dependència de la família, pèrdua de drets i manca de recursos estables”. Per tant, es conclou, la precarietat danya la salut i és símptoma d’una societat malalta.

Miralles ha explicat, a més, que “la precarietat actua com la repressió que fa anys es vivia a Catalunya i l’estat. Abans ens reprimien els guàrdia civils, avui és la precarietat laboral la que provoca por per mobilitzar-se i exigir drets”.

Actuació de les esquerres per canviar la situació

En aquest sentit, el coordinador general d’EUiA també ha fet referència a la Carta de Barcelona en la seva versió més propositiva, i ha assegurat que “no podem quedar-nos de braços plegats davant un fenomen que ens guanya. Les esquerres, a nivell europeu, hem de portar al carrer i els centres de treball el nostre discurs perquè els drets estiguin per sobre de la precarietat. Hem d’actuar per canviar les condicions de vida dels treballadors i treballadores i per construir l’Europa de les persones i el treball digne”.

Està previst que la Carta de Barcelona, que proposa com fer front a la precarietat i els seus efectes nocius en la salut i la societat, arribi a les institucions catalanes, estatals i europees, així com l’OMS i l’Organització Internacional del Treball, amb l’objectiu d’aconseguir que aquestes reflexions es vegin traduïdes en polítiques reals.

Per les Jornades han passat experts en economia, món del treball i salut com el professor d’Economia Aplicada de la UAB, Albert Recio, Anna García-Altés i Lucía Artazcoz de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’advocat en Salut Laboral de CC.OO Alfredo Bionzobas, la dirigent sindical alemanya Heidi Klor, o Maria Fabiani, assessora de Provincia Roma, entre altres.

Us adjuntem el document de conclusions i propostes aprovat a les Jornades, la ‘Carta de Barcelona’:



*CARTA DE BARCELONA SOBRE PRECARIETAT I SALUT*

El treball, la seva absència, naturalesa i condicions són elements determinants per les condicions socials, drets i l’estat de salut de la població. El treball mai és neutral en salut: genera malaltia o genera salut.

La manera que la nostra societat globalitzada organitza el treball no contribueix a la creació d’una societat saludable. Per davant de l’objectiu de la salut que hauria de generar condicions de treball i de vida gratificadores, segures i estimulants, ens trobem en un món laboral i uns treballs no mercantils que incrementen considerablement el grau de risc, incertesa, precarietat, sinistralitat i explotació de les persones. Reformulant la Carta d’Ottawa, nosaltres afirmem que “les condicions i requisits per a la salut són: la pau, l’ensenyament, l’habitatge, l’alimentació, la renda, un ecosistema estable, la justícia social i la equitat”, més el treball digne.

DENUNCIAR LA PRECARIETAT

El treball precari es defineix en relació als altres treballs en termes d’una major inseguretat i la desaparició de la relació empresari-persona treballadora tal com succeeix en el treball externalitzat o en el submergit, cosa que col·loca la responsabilitat de l’exposició als seus riscos o les mesures bàsiques per a la seva correcció sota la responsabilitat de les treballadores i els treballadors, que també han d’assumir-ne gairebé en solitari els seus efectes sobre la seva salut. Precarietat i salut són, a la nostra societat, elements contradictoris.

En els darrers anys, des del món empresarial i també en el Llibre Verd de la U.E, s’impulsa la flexibilitat laboral com un element necessari per millorar el rendiment de la població treballadora i facilitar l’adaptació als canvis tecnològics i a un món cada vegada més globalitzat, sense tenir en compte l’impacte negatiu d’aquesta flexibilitat sobre la societat, la salut i el benestar de la població treballadora. Es tracta de reflexionar quin és l’element essencial que ha de guiar la nostra societat: les persones i el seu benestar o l’enriquiment econòmic que cada dia es reparteix de manera més desigual.

La precarietat no és un efecte secundari, un preu col·lateral que cal pagar pel creixement econòmic sinó un caràcter definidor i condicionant del mateix tipus de creixement. Té caràcter estructural, crònic, i és causa determinant de desregulació i deteriorament laboral i de descohesió social. La precarietat laboral generalitzada estableix la cultura general de la por, que genera noves formes d’exclusió i de violència social. Així, la precarietat s’estén des de l’ àmbit del treball a la resta d’ àmbits de les nostres vides i s’ ha transformat en precarietat social com una nova forma d’opressió del sistema capitalista, constituint a més una forma d’exclusió poc visible des de respostes individuals. La precarietat es viu com inestabilitat laboral, incertesa de futur, manca d’autonomia i capacitat de planificació de la pròpia vida, causa de sinistralitat laboral, morbiditat emocional, dependència de la família, pèrdua de drets i manca de recursos estables.

Per als joves, hi ha a més la frustració per la probable inadecuació dels estudis fets i un accés tardà al mercat de treball, una clara consciència del risc d’atur i de les dificultats d’inserció laboral que limiten la seva emancipació. Els joves veuen el seu propi projecte vital en precari en un primer món de benestar i suposadament opulent que tolera les empreses de treball temporal, els treballs desregulats i el mercat negre de treball.

Les persones adultes a l’atur de més de quaranta-cinc anys veuen com la seva experiència i coneixements es devaluen i queden en les mateixes condicions inestables que les persones joves, en una competència obligada però totalment desigual... La rotació de contractes, la pluriocupació, el mercat negre del treball, les jornades excessives, els increments de sinistralitat, la baixa sindicació, són altres tantes cares de la precarietat, especialment agreujades per a les dones a partir dels quaranta anys, sense ni tan sols possibilitats adients de formació per a poder seguir actives en llocs de treball de qualitat i salaris dignes.

La precarietat esdevé particularment agressiva en certs col·lectius com el de les persones amb discapacitats i les persones immigrants. Cal dedicar especial esment a la precarietat que és ja de fet el sistema regular de vida i treball de les persones immigrades que són part indestriable de la classe obrera de cada país i d’Europa en el seu conjunt. Les lleis d’immigració son insuficients i massa tímides per garantir drets i deures i en canvi la permissivitat front els brots de xenofòbia, l’aprofitament fins i tot electoralista de la immigració, la gasiveria amb la que es contempla el seu accés als drets de ciutadania i la dificultat d’implementar les lleis de reagrupament familiar de forma equitativa per a dones i homes formen part del nucli central de la precarietat.

Pel que fa a les persones que perceben com a renda principal un subsidi de jubilació es veuen explícitament abocades a condicions de precarietat si continuen els intents de privatització dels fons de pensions públics i la seva substitució per fons privats, subjectes a la inestabilitat, l’especulació i els interessos dels grans capitals financers.

En aquest sentit, les actuals directrius i el desenvolupament legislatiu de la Comissió i el Consell europeus (Bolkestein reformulat, temps de treball, llibre verd sobre “flexicurity”, etc) són amenaces supranacionals molt serioses a la regulació del treball en positiu, i van en el sentit d’agreujar encara més la precarietat actual ja insostenible.

PROPORCIONAR ELS MITJANS

Tradicionalment la salut laboral ha analitzat el treball com a possible font d’exposició a riscos laborals de diferent naturalesa (de seguretat, higiènics, ergonòmics i psicosocials) i ha centrat la prevenció en l’àmbit de l’empresa. Des del punt de vista de la salut, però, és important la consideració del treball en una perspectiva estructural com determinant de desigualtats socials en la salut, on la precarietat ocupa un lloc central. Bona part de la prevenció i promoció de la salut es centra en l’equitat sanitària, però també en una organització laboral i de desenvolupament de tots els treballs necessaris per a la vida que posi la seguretat de les persones i la salvaguarda de l’estat físic, emocional i psicològic en el centre de les seves actuacions.

ACTUAR COM MEDIADOR

Inclosa la perspectiva laboral i la resta de treballs necessaris per a la vida, la prevenció i promoció de la salut exigeix una acció coordinada molt ampla: governs, sectors sanitaris, sindicats, empreses, autoritats locals, organitzacions de la societat civil i mitjans de comunicació. Les estratègies i programes de promoció de la salut s’han d’adaptar a les necessitats locals i a les possibilitats específiques de cada país i regió, i han de vetllar també perquè el món empresarial no sigui un factor desestructurador i desequilibrador de les condicions del medi i la salut de les persones.

LA PARTICIPACIÓ ACTIVA EN LA PROMOCIÓ DE LA SALUT IMPLICA:

-L’estabilitat a l’ocupació, una salaris mínims adequats i unes condicions de treball dignes;

-El foment de la salut laboral, l’avaluació dels riscos laborals i la seva prevenció.

-Disposar d’ajuda psicològica publica, gratuïta i “amiga” en els moments de crisi laboral o personal.

-Prohibir tot tipus de subcontractació que suposi la desatenció de riscos,

-Garantir el compliment de que els empresaris siguin responsables de vetllar per la salut laboral.

Estem d’acord amb la carta d’Ottawa que “La salut ha de formar part de l’ordre del dia de les persones responsables de l’elaboració dels programes polítics, en tots els sectors i a tots els nivells”. La prevenció i promoció de la salut laboral ha de combinar diversos enfocaments, tots ells complementaris, entre els que hi ha la legislació i el seu compliment, les mesures fiscals adients, el sistema tributari i els canvis organitzatius.” Nosaltres hi afegim, de manera especial, la política laboral per una ocupació digna i una especial dedicació de la Inspecció de Treball i dels Sindicats.

IRROMPRE EN EL FUTUR

Assumim com a pròpia l’afirmació que “La salut es crea i es viu en el marc de la vida quotidiana; en els centres d’ensenyament, de treball i de lleure” . Per aquest motiu els responsables de la posada en pràctica i valoració de les activitats de promoció de la salut han de tenir present el principi de la igualtat dels sexes i de les persones en cadascuna de les fases de la seva planificació. Tanmateix, valorem que malgrat hi ha encara pocs estudis fets sobre la interacció negativa entre precarietat i salut, les tendències observades no són gens optimistes, en especial des d’un punt de vista de gènere. Estem avançant cap a un futur de precarietat, enemic de la salut de les persones i d’una bona salut social, i per això cal reaccionar i prendre compromisos de canvi i millora. Cal pensar contínuament i de nou en mesures a tots els nivells de govern perquè sigui un objectiu prioritari de l’acció de tots els governs –locals, nacionals, estatals i supranacionals -- l’aconseguiment d’uns bons nivells de salut per a totes les persones. En aquest sentit, reclamem l’acció positiva que pot desenvolupar i guiar el Parlament Europeu.

EL COMPROMIS A FAVOR DE LA SALUT I CONTRA LA PRECARIETAT

Els i les participants a aquesta conferència es comprometen:

1) A intervenir en el terreny de la política de la salut laboral i pública i advocar en favor d’actuacions sindicals i polítiques;

2) A oposar-se a les pressions que es facin per desregular encara més les condicions i el mercat de treball, els riscs laborals, utilitzar productes poc fiables o perjudicials, treballar (de forma remunerada o no) en mitjans i condicions insans, combatre, inspeccionar i denunciar quan i allí on s’observi la desnutrició, el maltractament, el treball infantil, el mobbing empresarial, l’assetjament i la violència de gènere;

3) a vigilar la contaminació, les condicions de l’habitatge, i combatre les diferències “entre les distintes societats i a l’interior de les mateixes i a prendre mesures contra les desigualtats, en termes de salut, que resulten de les normes y pràctiques d’aquestes societats;”

Per tot això caldrà:

1) Exigir l’ADOPCIÓ DE MESURES D’IMPACTE SOBRE LA SALUT I EL MEDI abans d’emprendre projectes i politiques,

2) L’impuls de la recerca sobre precarietat i la creació d’uns INDICADORS DE PRECARIETAT I SALUT, elaborats a partir de l’experiència i els coneixements de professionals, agents socials i els propis treballadors i treballadores per controlar i monitoritzar els avenços fets a fi d’anar eradicant la precarietat i els seus efectes nocius i potenciar la salut entesa com quelcom més que l’absència de malaltia,

i 3) POSAR EN COMÚ LES EXPERIÈNCIES DE CADASCUN DELS PAISOS DE LA U.E. per conèixer les característiques concretes de precarietat de cada país i mobilitzar a partir de l’experiència comuna per eradicar la precarietat d’ Europa.

Des de d’aquestes Jornades fem UNA CRIDA a la coordinació i acció de les forces d’esquerra, a les organitzacions sindicals i socials per donar suport a les idees i projectes que expressem mitjançant aquesta Carta de Barcelona i demanem que s’organitzin els debats i es prenguin les mesures necessàries a fi de que prevalgui el TREBALL DIGNE, i que prevalgui la SALUT per sobre la PRECARIETAT. Proposem també al Parlament Europeu, a organismes internacionals com la OMS i la OIT, que facin seves les propostes d’aquesta Carta.

Finalment, demanem que la societat en el seu conjunt sigui conscient que ha de prendre la paraula i defensar i fomentar els valors de la salut, la convivència, la igualtat i el respecte entre tots els éssers humans.

NOTA: La primera Conferencia Internacional sobre la Promoció de la Salut reunida a Ottawa el dia 21 de novembre de 1986 va fer la CARTA dirigida a aconseguir l’objectiu "Salut per a tothom a l’any 2000." Aquesta conferència responia a la creixent demanda per una nova concepció de la salut pública a tot el món