diumenge, 24 de juny del 2007

Julio Anguita: "La II República fue el último régimen legítimo que ha tenido España"

Levante

"El optimismo es un deber", decía José Luis Pitarch citando a Aranguren. Durante la presentación del libro "Encuentros Republicanos" los discursos de los ponentes eran interrumpidos constantemente por los aplausos entusiasmados de los asistentes. Sobre República hablaron el escritor Ramón Serrano; el ex coordinador general de IU, Julio Anguita; el coordinador de la Plataforma 14 de abril por la III República, Roberto Ruiz; la secretaria general del Partido Comunista-PV, Marga Sanz y el vicepresidente de la Unidad Cívica por la República (UCR), José Luis Pitarch, en un acto moderado por el coordinador del Club, Joseph Lluís Galiana.

Un ejercicio de «recuperación de la memoria», según Galiana, «porque no podemos ir a ningún sitio si no sabemos de dónde venimos». De hecho, Anguita afirmaba que este pasado «hay que contarlo, porque no se conoce». A lo que Serrano añadía: «Cómo nos engañaron aquél curso de 1940 hablando de los asesinos de Dios y la patria, de aquellos rojos bellacos que habían traido la República, causante de todos los desordenes y maledicencias de nuestra historia». Ahora, a sus 74 años, afirma: «La República no naufragó. Fue asesinada, maltratada en el recuerdo y en los libros de historia y de texto de una decena de generaciones hasta hoy». De ahí su dedicación que, en el año 99, le valió el Premio a la Lealtad Republicana por su obra 89 republicanos y el Rey. Su tarea es «recuperar la importancia cívica de los valores de la revolución francesa y empezar el proceso constituyente para la tercera». Lo que Pitarch consideraba «el destino natural de una sociedad democrática. Un proyecto y un camino». Lo que Ruiz llamó «la cultura de la paz».

Ramón Serrano aclaró que «nadie va contra nadie. Usaremos la fuerza de la razón para que el futuro común pueda volver a nuestras manos sin tener que depender del testamento del dictador». «Los valores de aquella ilusión nada tienen que ver con el esfuerzo por ligar ambos conceptos antagónicos», añadía Ruiz.

Una reivindicación unánime

La reivindicación era unánime. Un referéndum. «Preguntar a los españoles qué futuro quieren nunca será un delito», decía Serrano. «Mientras tanto, España seguirá en régimen de interinidad», añadía un Pitarch afilado al hablar de una «transición del embudo» que «sigue arrinconando a los maquis, es incapaz de reconocer la UMD, sigue tributaria de la Iglesia y que en la plaza Tetuán tiene el escudo de Franco mientras no hay una calle para Vicente Rojo».

Son apuntes de una tarde que también tuvo como protagonista al líder de IU, miembro de la UCR y uno de los entrevistados en el libro, Julio Anguita. Un orador nato que arrancó con frases propositivas y preguntas responsabilizadoras. «El libro es una convocatoria. La Republica es la construcción que nosotros hagamos, y para ello hay que hablar de ciudadanía, de justicia, del cumplimiento de la ley, de jueces que la hagan cumplir y sean vigilados democráticamente?». De hecho, emplazó a la izquierda a dejar revoluciones de hechos épicos para adquirir el compromiso del día a dia.

Y habló de los fallos, pero no olvidó decir que «la II República fue el último régimen legítimo que ha tenido España», recordando cuando las Cortes declararon proscrito a Alfonso XIII «y después fue repuesto su nieto de la misma manera espúrea. Es una Transición calcada a la Restauración que trajo Cánovas del Castillo». Y recordaba estos hechos para señalar que «si vamos a la estructura profunda, los poderes siguen siendo los mismos».

Para este momento de la historia, el líder de IU impulsaba a «ir a la práctica»;«trabajar con la fuerza del Estado para crear un nuevo orden internacional»; de la paz, pero no como concepto de inhibición, sino «para saber que el concepto de seguridad es civil, no militar».Y continuaba hablando de educación y laicidad. Pero sobre todo, de educación para la ciudadanía y de la «ética como esencia de una sociedad republicana»; de una política de «austeridad, que no es pobreza sino frenar el derroche», y de una República Federal en un «Estado unitario». Un punto en el que Marga Sanz argumentó que «los derechos políticos, económicos y sociales no tienen su base en la identidad nacional sino en el derecho de los ciudadanos». Sanz criticaba los «conciertos de privilegio en la renegociación de los Estatuts: la fiscalidad debe ser para todos igual» decía y advertía del peligro del rompimiento de la caja única de la seguridad social «para que entren empresas privadas a gestionar». «La federalidad encarna solidaridad», especificaba.

«Esto se cae»

Según comentaba Anguita, «se intenta ocultar que esto se está cayendo. La corrupción está a derecha e izquierda, en los tribunales, en el Ejército, las empresas, las instituciones. Ha llegado al pueblo y está aceptada por buena parte de los ciudadanos. Estamos en una sociedad con riesgo de lepra moral», decía.

Una afirmación que le llevaba a criticar que «el gobernador del Banco de España quiera ir a una reforma fiscal para abaratar el despido y hacer que los convenios colectivos no tengan el rango reconocido por la Constitución»; a criticar que desde los pactos de la Moncloa, «la línea política ha sido de ir perdiendo en cada momento, desde la ley electoral y un largo etcétera», y que en este capitalismo, «los mayores accionistas sean los fondos de pensiones. También somos nosotros». Sin embargo, Serrano dice en su obra que «las ideas republicanas están ganando terreno» en la generación de los nietos. «Multitud de gestos de la sociedad han cambiado el panorama de las inquietudes republicanas que, de ser un hecho académico, o suponer una reivindicación nostálgica, ha pasado a figurar como un damero de nuevas preguntas e intenciones de las gentes». Sanz reconocía la tricolor en más espacios, y lo veía «un hecho para la esperanza».

divendres, 22 de juny del 2007

IU-ICV ACONSEGUEIX QUE QUI VAN FER LA "MILI" O LA PRESTACIÓ SOCIAL PASSIN A TENIR UN ANY MÉS COTITZAT A LA SEGURETAT SOCIAL

El Grup Parlamentari IU-ICV va aconseguir el passat dia 20 de juny al Congrés dels Diputats que es tingui en compte la seva esmena presentada al projecte de Llei de Mesures en Matèria de Seguretat Social per a que, a efectes del còmput dels anys cotitzats a la Seguretat Social de cara a la jubilació, es tingui en compte la prestació del Servei Militar Obligatori, es a dir, la ja desapareguda “mili”, o la Prestació Social Substitutòria (PSS).

Aquesta esmena, que finalment ha estat transaccionada amb altres grups de la Cambra, ha sortit endavant en el si de la ponència de la Comissió de Treball que estudia aquest important projecte de llei.

D’aquesta manera, s’incorpora un nou incís en el paràgraf c de l’apartat 2, article 161 bis de la Llei General de la Seguretat Social, en la redacció que incorpora l’article 3 del projecte de llei de Mesures en Matèria de Seguretat Social, en aquests termes: “ A aquests exclusius efectes, es computarà, com cotitzat a la Seguretat Social, el període de prestació del Servei Militar Obligatori o de la Prestació Social Substitutòria, amb un límit màxim d’un any”

La diputada d’Izquierda Unida Isaura Navarro explica que “era un objectiu llargament demandat pel nostre grup parlamentari el que a efectes de còmput d’anys cotitzats fora possible el reconeixement del temps dedicat a la “mili” o a la prestació social”

Navarro recorda que “ara ha estat el moment de concretar-ho després del compromís adquirit per la totalitat dels grups parlamentaris ja en febrer de 2006 en el marc de la Comissió de Defensa”

dimarts, 12 de juny del 2007

MIRALLES : ‘IMPULSAREM MÉS PRESÈNCIA d’EUiA ALS CENTRES DE TREBALL’ PER EVITAR EL DISTANCIAMENT ‘DELS TREBALLADORS DE LA POLÍTICA’

El coordinador general d’EUiA anuncia una jornada per analitzar la manca de participació i l’abstenció i una altra sobre com afecta la precarietat a la salut de les persones

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha explicat que “impulsarem una major presència d’Esquerra Unida i Alternativa als centres de treball. Com incideix la política a les empreses va més enllà de l’aplicació dels convenis. Afecta els treballadors si la política fiscal que aprova un govern és o no progressiva o si es flexibilitza o no l’acomiadament”. Aquesta és una de les reflexions a les quals ha arribat EUiA després de constatar un allunyament dels treballadors i els joves de la política, que s’ha manifestat més clarament en l’alt índex d’abstenció dels darrers comicis electorals. En aquest sentit, Miralles ha assegurat que “portar la política a la vida quotidiana de les persones és important perquè no es produeixi aquesta dicotomia entre ciutadans i institucions polítiques”.

Davant aquesta situació, Miralles ha explicat que “aquesta serà una de les premisses que posarem sobre la taula en una jornada específica sobre manca de participació i abstenció que farem a Barcelona abans del mes d’agost per analitzar aquest fenomen”. Una jornada que s’unirà a unes altres que EUiA organitzarà el darrer cap de setmana de juny, al costat de la Fundació L’Alternativa i el Partit de l’Esquerra Europea, i que posarà sobre la taula com afecta la precarietat laboral sobre la salut de les persones. En aquest cas, durant dos dies experts, científics, professionals de la salut i dirigents sindicals debatran per extreure conclusions i propostes d’índole social, econòmic i laboral que evitin les conseqüències de la precarietat sobre la salut.

ETA no pot marcar l’agenda política ‘per l’esquerra’

Miralles, per altra banda, ha valorat la reunió mantinguda avui entre el president del govern central Jose Luís Rodríguez Zapatero amb el líder del PP, Mariano Rajoy. Ha dit que “era una trobada esperada, el més destacable de la qual és un suposat canvi en les formes. Tot i així, dubtem molt que el PP deixi de banda la utilització partidista que ha fet fins ara de la lluita antiterrorista, que ha estat la base de la crispació”. El coordinador general d’EUiA s’ha dirigit també a Zapatero per demanar-li que “faci possible un acord entre totes les forces democràtiques per fer front a ETA i seguir treballant per la pau. Un acord d’unitat que no pot ser a dos entre PSOE i PP. Si és així, tornaran a fracassar”.

Miralles, finalment, ha explicat que s’ha posat en contacte amb el líder d’IU, Gaspar Llamazares, amb qui ha coincidit que “ETA no pot marcar l’agenda política per l’esquerra” i que “el que toca en el proper debat de política general en el Congrés és que IU situi l’agenda social i ecològica”, és a dir, els temes que afecten a la majoria de ciutadans. Entre d’altres, Miralles s’ha referit a la necessitat d’avançar en “la contractació fixa, les condicions salarials, l’accés a l’habitatge, l’ensenyament i la salut públiques o la mobilitat sostenible”.

dilluns, 4 de juny del 2007

En recuerdo a RCTV

En recuerdo a RCTV



No me dan pena los burgueses vencidos.
Y cuando pienso que van a dar me pena,
aprieto bien los dientes, y cierro bien los ojos.

Pienso en mis largos días sin zapatos ni rosas,
pienso en mis largos días sin sombrero ni nubes,
pienso en mis largos días sin camisa ni sueños,
pienso en mis largos días con mi piel prohibida,
pienso en mis largos días Y

No pase, por favor, esto es un club.
La nómina está llena.
No hay pieza en el hotel.
El señor ha salido.

Se busca una muchacha.
Fraude en las elecciones.
Gran baile para ciegos.

Cayó el premio mayor en Santa Clara.
Tómbola para huérfanos.
El caballero está en París.
La señora marquesa no recibe.
En fin Y

Que todo lo recuerdo y como todo lo recuerdo,
¿qué carajo me pide usted que haga?
Además, pregúnteles,
estoy seguro de que también
recuerdan ellos.


NIcolás Guillén

divendres, 1 de juny del 2007

Valoració resultats electorals

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha presentat avui davant els mitjans de comunicació la valoració que ha fet la Comissió Nacional de la formació política respecte els resultats de les recents eleccions municipals. Miralles ha resumit les conclusions a les quals ha arribat l’organització amb tres afirmacions: “L’abstenció mossega, la dreta amenaça i les esquerres ens hem d’arremangar”.

D’altra banda, el màxim dirigent d’EUiA ha volgut destacar que la coalició ICV-EUiA ha avançat, tot i que “l’avenç ha estat desigual, perquè els resultats no han estat els que esperàvem”. En aquest sentit, Miralles ha fet esment a que “l’espai de la coalició ha baixat en vots i representació per primera vegada” i ha reconegut que “el conjunt de l’organització no ens ho esperàvem, aquesta no era l’expectativa que ens havíem generat”.

La preocupació front l’abstenció ha decidit EUiA a celebrar, abans de l’agost, una jornada interna per a fer un anàlisi tant de l’abstenció com de la participació. “No hem de deixar-ho només en mans de les universitats”, ha dit el coordinador general d’EUiA referint-se als estudis que s’encarreguen sobre el tema, perquè, en la seva opinió, a més de la de caràcter “estructural” l’abstenció també prové “de l’esquerra que representem en particular”.

En aquest sentit, Miralles ha traslladat la reflexió que ha fet la Comissió Nacional sobre el paper de l’esquerra transformadora en el seu conjunt i i d’EUiA en particular, afirmant que “ens calen noves formes de fer política i tenir més presència social, no només institucional”. El coordinador general d’EUiA encara ha anat més enllà expressant la necessitat d’un “perfil d’esquerres propi”, així com de “donar un missatge més clar i creïble a la nostra gent”.

Finalment, Miralles ha enumerat els quatre acords que ha pres la Comissió Nacional d’EUiA.

En primer lloc, i pel que fa als continguts en l’àmbit municipal, s’ha decidit prioritzar: les polítiques d’immigració, les polítiques d’habitatge, les polítiques socials, les polítiques de seguretat pública i les polítiques per la millora de les condicions laborals i salarials dels treballadors i treballadores. En segon lloc, EUiA aposta pels governs d’esquerres a l’hora de negociar amb altres forces polítiques. En tercer lloc, per fer “més coalició”, com a espai a continuar construint. I en quart i darrer lloc, la Comissió Nacional d’EUiA ha arribat a la conclusió que cal “adequar el funcionament i la pràctica d’EUiA pel que fa a la intervenció social i política de la nostra gent”, segons paraules de Jordi Miralles, que ha afegit: “Hem de fer que la política en majúscules entri als centres de treball, que tingui en compte el que afecta a les condicions de vida de la gent”. El coordinador general d’EUiA ho considera indispensable perquè creixi la participació, doncs “l’abstenció electoral és un efecte, no una causa”, ha conclòs Miralles.